LLIBRE. “Dos taüts negres i dos de blancs” de Pep Coll, una tragèdia rural

dos-tauts-negres-i-dos-de-blancs-pep-coll-2

Feia temps que no m’emocionava tant un llibre. “Dos taüts negres i dos de blancs” és el relat d’una tragèdia rural esdevinguda a la vall de Carreu, al Pallars Jussà, l’any 1943, en la qual van morir assassinats tots els membres d’una família de masovers, el matrimoni i les dos filles, i que va quedar impune.

L’argument de partida ja té el seu interés (assassinats!), però el que fa que aquest llibre siga bellíssim és la manera que té Pep Coll de narrar els fets, i també l’ambientació i els altres temes que hi apareixen. Sense que quasi ens adonem assistim a unes lliçons magistrals d’un munt de coses: la vida a l’interior rural de Catalunya, l’època de la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra, el sistemes de conreu i d’explotació del medi natural tradicionals, i per últim, el progressiu abandó dels pobles i masos més aïllats i la desaparició d’aquest tipus de vida tan difícil i dura.

És fàcil creure que aquest llibre és un tipus d’adaptació catalana de l’obra “A sang freda” de Truman Capote. Amb els meus prejudicis (i pedanteria) jo ho veia així de clar abans de llegir-lo. Però en absolut. “Dos taüts negres i dos de blanc“, per a mi, té molt més en comú amb “Solitud” de Víctor Català, un altre drama rural català, o amb “Viatge al final del fred” de Joan Francesc Mira, una recreació de l’interior de Castelló ambientat en l’època del maquis. Són massa evidents les diferències amb qualsevol èxit literari ianqui o d’on siga. Cal que reivindiquem els nostres autors i paisatges literaris de qualitat.

L’estructura també ens pot enganyar. Tenim dènou capítols i un pròleg i un epíleg de l’autor. Cada capítol està dedicat a un personatge relacionat amb els assassinats. Són com visions parcials que volen arrodonir el fet central. No obstant això, a cada visió parcial també trobem altres informacions relacionades amb l’època i sobretot amb el territori, i solen ser decisives. A més a més també trobem la forta presència de cada personatge, que hem de recordar que estan basats en persones reals. De vegades sembla que estem davant d’un llibre de relats independents, de tan definit que trobes cada protagonista de cada capítol. Però no, el llibre està molt ben travat i les històries desemboquen contínuament en la història principal. Molt abans d’acabar el llibre ja coneixem el final, el possible motiu i la identitat dels assassins, però necessitem saber-ne més, perquè no ens ho acabem de creure. Volem saber com va ser possible tanta tragèdia, i per això Dos taüts negres i dos de blanc enganxa fins el final.

Llegir aquesta novel·la de no-ficció és un exercici de goig literari, però també de commoció. Recorde que Kafka deia que la bona literatura ha de ser com una destral per a trencar el gel del nostre interior.

Més informació

– Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blanc, Barcelona, Edicions Proa, 2013, 432 pàgines, enllaç a l’editorial

– Pròleg i primer capítol del llibre, pàgines 1-43, enllaç en pdf

– Vídeo i entrevista a Pep Coll a TV3, Televisió de Catalunya, 7′ 13”, enllaç TV3

– Ressenya bellíssima de l’escriptor Martí Domínguez a elpais.com, titulada “Muntanya endins“, 05/02/2014.

Text del llibre

Sobre la persecució de les responsabilitats del franquisme, pàgines 267-268

“La veritat és que no calia esverar-se gens per històries ni camises blaves del passat. El nou règim de la transició política espanyola en cap moment dels seus deu, trenta o cinquanta anys de durada no es va plantejar mai la creació de cap tribunal de responsabilitats polítiques de la dictadura. En comptes d’escorcollar les vivendes a la recerca de togues negres, d’uniformes grisos, de camises del color que fos, amb restes de sang o de vòmit de presoner torturat, el nou règim d’Espanya es va empescar una bugaderia fantàstica que ho netejà tot de patac, sense que calgués treure de l’armari ni una sola peça de roba. Una manera de fer net eficaç, justa i sense precedents històrics en cap altre país del món, no s’han estat de ponderar els savis. I admirada especialment a l’estranger, fins i tot per països amb tradició democràtica.”

pep-coll-dos-tauts..herba-savina

El poble d’Herba-savina, a la vall de Carreu, l’any 1967 (Foto de Jordi Mir)

3 Responses to LLIBRE. “Dos taüts negres i dos de blancs” de Pep Coll, una tragèdia rural

  1. Retroenllaç: TEMA Espanya. El franquisme (1936-1975) | HISTORIATA

  2. Retroenllaç: LLIBRE. “Córrer sense por” de Giuseppe Catozzella (2014), sí a la història i no al relat | HISTORIATA

  3. Retroenllaç: LLIBRE. “Pedra de tartera” de Maria Barbal (1985) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: