EDUCACIÓ VIVA i ACTIVA. Projecte educatiu CAdeLLA (Alcoi)

Escola Pública Congrés-Indians (Barcelona). Foto de Ferran Nadeu, a La Vanguàrdia, 14/03/2012

Escola Pública Congrés-Indians (Barcelona). Foto de Ferran Nadeu, a La Vanguàrdia, 14/03/2012

 

El passat 16 de gener de 2014 es va presentar a Alcoi (País Valencià) el projecte educatiu CAdeLLA, Camí de Llavors, amb la intenció de crear un nou centre educatiu d’infantil i primària al meu poble però basat en l’educació viva i activa. Vaig anar gràcies a dos bons amics compromesos amb aquest projecte, i no em vaig penedir.

En aquesta presentació van poder gaudir de les explicacions d’Astrid Ruiz, mestra i directora de l’Escola Pública Congrés Indians a Barcelona, sobre aquest tipus d’educació i la seua pràctica diària al centre educatiu que dirigeix.

Per a mi va ser molt interessant, com a professor ple de dubtes, ara en l’exili forçós, que sempre estic plantejant-me el típic “estic fent-ho bé?”, “en què puc millorar?” o més sovint “en què estic cagant-la?”. I també com a pare de dos xiquets i un/a altre/a en camí, preocupat pel present i pel futur dels meus fills, sobretot per la seua felicitat més que pels rendiments acadèmics expressats en números. Uns números, les notes, que són la plasmació de la competitivitat i de l’estrés social al que sotmetem als nostres fills i que al cap i a la fi no signifiquen res important per a la vida, per a la seua i la nostra felicitat.

Vull fer constar que la meua dona i jo volem i defensem una escola pública, valenciana i de qualitat, però això no lleva que veiem alguns aspectes molt millorables en l’escola que portem el nostre fill major, i que qualsevol aportació per a millorar l’educació i el benestar dels nostres fills/alumnes és i ha de ser molt benvinguda. Hem de reinventar l’educació, provar coses noves, desmuntar els missatges oficials interioritzats de guanyadors i perdedors. Això o acceptem la derrota i ens conformem amb el “fracàs” escolar de quasi el 40% dels joves.

Aquesta entrada només és un recull de les notes i d’alguns recursos que es van presentar en aquesta xerrada. No és una transcripció pura i dura. Disculpeu les imprecisions, són totes meues. Estic disposat gustosament a corregir qualsevol errada.

Notes sobre la xerrada

EDUCACIÓ VIVA I ACTIVA

Bases psicopedagògiques i filosofia educativa

Per Astrid Ruiz, mestra i directora de l’Escola Pública Congrés Indians (Barcelona).

Aquesta intervenció sobre l’educació viva i activa té dos eixos definits: el primer és l’aprenentatge actiu i vivencial, i el segon l’acompanyament emocional. Cal apuntar que aquest tipus d’educació necessita de ràtios baixes, res de 25 o 30 alumnes per cada mestre. No és cap utopia ni experiment. És una proposta educativa que ja està portant-se a terme en altres països des de fa molt de temps.

1. L’aprenentatge actiu i vivencial

Més que un conjunt de mètodes i tècniques que fossilitza la pràctica diària l’Escola Congrés Indians té una filosofia educativa que consta d’alguns punts molt senzills:

– Mantenir el desig d’aprendre: tots els nens volen aprendre, els agrada aprendre què tenen al voltant, com és el món que els envolta, però de vegades per experiències negatives pot passar que deixen de voler aprendre. L’educació viva ha de fer el possible per a mantenir aquest desig d’aprendre. Un factor que lleva les ganes és el desfàs entre les etapes de desenvolupament cognitiu i els currículums educatius. Per exemple: entre els nens hi ha tres etapes de desenvolupament cognitiu: de 0 a 3 anys, de 3 a 7 anys i de 7 a 12 anys. No obstant això el gran canvi als centres educatius el trobem als 5-6 anys, quan els nens passen a Primària i se’ls obliga a passar de l’experimentació i la manipulació al pensament abstracte, quan encara no estan madurs. Això provoca no poques frustracions i avorriment que desemboca en un rebuig per l’escola i l’aprenentatge.

– L’accés al coneixement sense imposicions: a l’Educació Viva és molt important que hi haja un entorn bo i amb materials adequats, així com estar presents. Les activitats se suggereixen, no s’imposen.

– L’infant com a generador de cultura: a les escoles de Reggio-Emilia (Itàlia) aquest punt és clau. L’infant és un subjecte educatiu, no un objecte i ell mateix crea la seua pròpia cultura.

– Creació d’espais amb emocions incloses: cal evitar la memorització i la monotonia. Mai hi ha aprenentatge si no hi ha alguna emoció amb el que s’aprén, ja siga negativa (càstigs) o positiva (gaudir). Gràcies a les teories de la intel·ligència emocional ara sabem que les emocions sempre acompanyen el procés d’aprenentatge, i que aquestes poden ser negatives o positives. Evidentment s’han d’evitar les emocions negatives, les qual només provoquen infelicitat i rebuig a l’aprenentatge.

– Mantenir la creativitat innata de l’infant: per exemple els dibuixos que fan no estan ni bé ni malament, són diferents, i sobretot cal preguntar-los “a tu t’agrada?”, i no establir cànons ni tipologies.

– Els infants, ciutadans del present: s’han de evitar les necessitats del futur, per exemple obligant a llegir a nens de tres anys perquè senzillament un nen de tres anys no necessita llegir en absolut per a la seua vida present. No hem d’omplir el seu dia de necessitats imposades. Les seues necessitats autèntiques són: jugar, manipular, embrutar-se, córrer, etc. Un altre exemple: de vegades trobem que als tres anys s’obliga als nens a saber agafar el ratolí de l’ordinador, quan als set anys l’agafen i el controlen en deu minuts perquè ja tenen la maduresa locomotora adequada per a fer servir un ratolí. També respecte a la lectura s’ha trobat que aprendre a llegir molt prompte és perjudicial, ja que als tres o quatre anys aprenen de manera mecànica, lletra a lletra, i no de manera comprensiva, de paraula a paraula, cosa que sí fan als set anys. Repetim: cal viure el present, cal tenir en compte les necessitats del present, les del futur ja vindran.

– Intel·ligències múltiples: aquest concepte el va desenvolupar el psicòleg Howard Gardner, qui critica el concepte d’intel·ligència com una qüestió estàtica i única. Per a ell hi ha vuit tipus d’intel·ligències: la naturalista, la verbal, la lògica-matemàtica, la visual-espacial, la corporal, la musical, la interpersonal i la intrapersonal. Però els tests i els informes educatius (com el conegut informe Pisa) només es basen en dos tipus d’intel·ligències: la verbal i la lògica-matemàtica. Aquest reduccionisme el que fa és empobrir les potencialitats educatives dels nostres infants, i crear fracàs escolar en alumnes que no quadren dins dels esquemes educatius tradicionals.

– Psicomotricitat: no fer res per ells, excepte en cas de perill. Els nens han de descobrir les seues potencialitats de moviment, per a passar de la reflexió a l’acció. Un bon exemple és un joc anomenat Cugolino, de construccions de fusta, que els permet idear espais i realitzar-los.

– Precedents: el mètode Montessori, la pedagogia Waldorf, el mètode de Reggio Emilia amb Loris Malaguzzi (Itàlia), les teories de Francesco Tonucci o l’escola Summerhill i el paper del pedagog Alexander Sutherland Neill, a Anglaterra.

– VídeoSummerhill… y la libertad”, de set minuts molt emotiu i recomanable realitzat pels alumnes de primer de Magisteri de la Universitat de Málaga.

2. L’acompanyament emocional

Es tracta del segon pilar de la filosofia educativa de l’Educació Viva i Activa. Algunes idees:

– Cal veure el món amb els ulls dels infants.

– Reconeixement, acceptació i estima de la persona.

– Educar en la responsabilitat millor que en la obediència. L’obediència és més ràpida i ser obedient evita problemes, però quan no es mira es tendeix a transgredir la norma. La responsabilitat és més lenta, perquè s’ha d’interioritzar, d’entendre la norma, però quan no es mira no es transgredeix la norma.

Diferenciar el món infantil del món adult. No hem de projectar les nostres pors en els infants. Ells han de construir les seues pròpies pors.

– Hem d’acompanyar en les emocions: l’alegria, la tristesa, la frustració, la il·lusió, etc.

– El reforç positiu no és recomanable, perquè desenganxa, desconnecta del propi infant, ja que estàs creant contínuament expectatives i l’infant fa les coses no per ell mateix sinó per sentir el “molt bé”. (“Cinco razones para dejar de decir “¡Muy bien!“, per Alfie Kohn)

– Sobre els conflictes cal evitar el “perdó”, ja que al final només és una fórmula màgica i buida per a evitar problemes. És l’obediència pura als majors. S’ha d’intentar educar per a que es posen en el lloc dels altres.

– Cal evitar el pes emocional dels adults, per exemple cada volta que es diu “ves a jugar”, “què fas sol?”, “no estigues sol”, “demana perdó”, “dóna-li un bes”, etc.

– Es recomanable dir sempre la veritat als infants. De vegades mentim per a anar més de pressa, però fallem en la confiança. Per exemple: quan diem “no et farà mal la jeringa”, però sí que li’n farà. Es millor dir-li que sí, que li farà mal, perquè encara que l’infant plore s’estableix una relació de confiança i de veritat entre l’infant i nosaltres.

La presència: importantíssima. La presència és que quan estàs amb ells no passa res més al món. Hi estàs completament.

Per acabar un vídeo molt bo: “NO a les etiquetes psiquiàtriques de trastorns inventats”, anunci de CCHRINT.ORG

Missatge:

“Deixem que trien les seues pròpies etiquetes
Prou d’etiquetes psiquiàtriques en els nens”

Més informació – més recursos

Fullet de la presentació del projecte educatiu CAdeLLA (Educació Viva i Activa)

“Consideramos una Educación Viva, una educación que tenga como punto fundamental acompañar el proceso de crecimiento de los niños a través de enfocar la mirada en aspectos como el progreso de la autonomía, el desarrollo de la percepción y de las emociones, el aprendizaje activo y vivencial y la inclusión del entorno familiar.
En general, el debate social sobre la educación tiende a centrarse en lo que supuestamente necesita la sociedad, es decir, los adultos: más nivel académico, más horas de ésta o aquella asignatura, más enseñanza pública o privada, más religión o más ética… En cambio, rara vez partimos de lo que realmente necesita la infancia. Olvidamos o ponemos en segundo término, que los niños y las niñas tienen una naturaleza propia y unas necesidades vitales, que es necesario respetar y cuidar para que puedan crecer con equilibrio y bienestar.”

CAdeLLA-camí-de-llavors-alcoi

Advertisements

4 Responses to EDUCACIÓ VIVA i ACTIVA. Projecte educatiu CAdeLLA (Alcoi)

  1. Retroenllaç: Parlen del projecte Cadella en Historiata | Escola d'Educació Viva d'Infantil i Primària CADELLA

  2. Retroenllaç: EDUCACIÓ. “L’efecte Ken Robinson” | HISTORIATA

  3. Retroenllaç: EDUCACIÓ. Canviant paradigmes educatius (o no) | HISTORIATA

  4. Retroenllaç: REFERÈNCIES EDUCATIVES. Bibliografia, webs, documentals, pel·lícules i altres recursos sobre educació | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: