CONFLICTE GENERACIONAL. Les “generacions perdudes”

generacion-perdida-donde

[Actualitzat: 06/09/2016]

El conflicte intergeneracional. És típic. Sembla que cada generació ha hagut de “matar” a l’anterior. De criticar-la, rebutjar-la, soterrar-la, per a fer-se un lloc al món.

A més a més ara tenim una crisi que està condemnant els joves a la precarietat i a viure pitjor que van viure els seus pares. Com si sobraren. Com si tot l’esforç i preparació no serviren per a res. Això no és debades, entre d’altres coses modifica l’escala de valors morals i impregna de pessimisme qualsevol projecte de present i de futur.

No m’enrotlle més. En aquesta entrada vull compartir uns documents molt interessants per a tractar aquest fet, és a dir el conflicte intergeneracional i l’actual “generació perduda”. O hauríem de dir “generacions perdudes”?

  1. Vídeo: “Generación Perdida”
  2. Documental: “¿Generación perdida?”
  3. Articles: “La Generació T ens ha arruïnat” + “Generación Y: el futuro robado”
  4. Selecció d’imatges i vinyetes

1. Vídeo: “Generación Perdida”, per Anicet (Benjamín Villegas), 09/04/2012, 2′ 43”. Molt bo com a introducció del tema.

2. Documental: “¿Generación perdida?”, Documentos TV, 09/10/2011, 52′ 32”, enllaç a RTVE. Molt recomanable. Un fragment:

3. Article:La Generació T ens ha arruïnat, Josep Sala i Cullell, blog Des del fiord, 04/11/2013. Interessant aproximació a la situació genèrica de la generació T (1945-1965), la generació X (1965-1981), i la generació dels millennials.

FRAGMENTS DESTACATS

1. La generació T

“Els nascuts entre 1945 i 1965 són la Generació de la Transició, perquè es van trobar un canvi de règim quan eren joves, van ocupar posicions de responsabilitat, i van començar a fer i desfer sense oposició i atorgant-se una gran superioritat moral. El problema és que al cap de trenta anys continuen al mateix lloc, i s’han convertit en la Generació Tap que impedeix una renovació d’idees. No només això, sinó que han manipulat el sistema per protegir-se, a canvi d’arruïnar els seus fills i néts, i han salvat la crisi molt millor que els seus descendents. […]

S’ha triat mantenir tots els drets socials de la gent més veterana i retallar els dels joves, en lloc de buscar un equilibri. Això amb l’aplaudiment de les esquerres i dels sindicats. I dels treballadors instal·lats, no cal dir-ho, com es pot comprovar en les votacions a moltes grans empreses.”

2. La generació X

“Després de la T ve la Generació X, els nascuts entre 1965 i 1981, i que és la meva. Som els que érem massa petits durant la transició però vam viure els sòrdids anys vuitanta, vam fer el BUP i el COU, i després vam inundar les universitats perquè anar a l’FP era de fracassats. Vam entrar al mercat laboral en condicions més precàries, tot i que teníem l’opció de prosperar mica en mica, i vam gaudir d’uns períodes de bonança on més o menys vam teixir una xarxa de contactes i ens vam poder anar col·locant. […]

A nosaltres la crisi ens ha afectat el present, en funció de la sort i la trajectòria que hem tingut: què vam estudiar, on vam trobar feina (a l’administració, la construcció) i sobretot si ens vam hipotecar o no. La nostra generació es va trobar amb la bombolla immobiliària i la brutal especulació just quan ens tocava formar famílies i tenir fills, i això vol dir que molts van comprar habitatges a preus infladíssims i amb hipoteques a 30 anys o més. […]

Ens és impossible prosperar pel tap dels que van néixer abans, i a sobre ens hem de sentir que ens tractin amb condescendència o ens mirin per sobre l’espatlla.”

 3. La generació dels millennials

“Ara bé, molt pitjor ho tenen els més joves, els millennials, els que van entrar al segle XXI sent menors d’edat i han crescut envoltats de les noves tecnologies.

Per primer cop en segles el nivell d’estudis no serà clau per al seu futur, sinó només el fet de tenir algun parent veterà amb influències que els pugui garantir una posició. En cas contrari, les poques opcions passen per acceptar contractes escombraria amb sous de misèria, convertir-se en estudiants perpetus (o individus improductius), o provar fortuna a l’estranger.

Les tendències generacionals són comunes a tot el món occidental, però són especialment greus a Espanya pel seu model de país. La dictadura de la Generació T es basa en la precarietat imposada als més joves, i està impedint que hi hagi idees noves, que es renovin les cares, que la societat pugui prosperar. I el que és pitjor, el control que té dels mitjans fa que no se’n parli.”

 4. Reflexió final

“Crisi econòmica, política i de la banca? Sens dubte. Però el que vivim és sobretot una crisi generacional.”

3b. Un altre article:

4. Imatges i vinyetes

ens roben el futur - generació perduda

generació més preparada 15 m

sin miedo - juventud sin futuro

generació perduda no vençuda

generación perdida - encontrada

Forges generació perduda

forges Desempleo

forges precarietat laboral

forges_empleo_estable

el-roto-alentar jóvenes abandonar país

el roto - paraigües al neoliberalisme

One Response to CONFLICTE GENERACIONAL. Les “generacions perdudes”

  1. Retroenllaç: REFERÈNCIES EDUCATIVES. Bibliografia, webs, documentals, pel·lícules i altres recursos sobre educació | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: