DOSSIER. XYZ, l’última línia defensiva de València durant la Guerra Civil (1938)

DOSSIER. La línia defensiva XYZ

La defensa de València durant la Guerra Civil (1938)

trinxera xyz valència

Aplicació didàctica

  • Ciències Socials de 4t d’ESO i Història d’Espanya de 2n de BAT
  • Per al tema de la Guerra Civil, especialment per a alumnes valencians.
  • Per a qualsevol persona interessada en aquest tema.

Materials

  1. Article i plànol
  2. Viquipèdia (un bon resum)
  3. Llibre “La batalla por Valencia. Una victoria defensiva”
  4. Blogs

1. ARTICLE i PLÀNOL

ARTICLE: Línea Defensiva XYZ o Matallana, al blog Senderos con historia, 07/04/2013, amb fotografies i un plànol molt clarificador.

Baix està el plànol en resolució mitjana (154 KB)Plànol en alta resolució (747 KB)

XYZ-Mapa-Guerra-Civil 1938

2. VIQUIPÈDIA

La línea XYZ”, un resum molt bo:

“La Línia XYZ (també denominada com a Línia Matallana) va consistir en un sistema de fortificacions construït durant la Guerra Civil espanyola per a l’ús de les tropes republicanes durant l’any 1938. Situat al nord de la ciutat de València, va ser construït amb la finalitat de defensar aquesta ciutat contra els atacs de les tropes franquistes, emmarcats dins de la coneguda com a Ofensiva del Llevant.

Una característica important de la Línia XYZ és que no estava formada per una franja de fortins o refugis fets amb ciment reforçat com havia estat el Cinturó de Ferro de Bilbao l’any 1937 (ni com era la Línia Maginot a França), sinó que era una defensa en profunditat constituïda per una xarxa de trinxeres i refugis excavats per aprofitar el terreny aspre dels tossals i muntanyes que envolten València pel nord i el nord-est, la qual cosa dificultava destruir-les només amb atacs aeris i molt més amb assalts frontals a càrrec de la infanteria. Així doncs, no s’ha d’entendre com un complet sistema de búnquers i fortificacions de formigó armat, sinó com un sistema de trinxeres que aprofitaven les dificultats orogràfiques.

En tota la línia destacava la presència de fortificacions, trinxeres i, en alguns casos, blocats que en determinats punts es trobaven envoltats de filferro de punxes, si bé en la seua majoria aquestes fortificacions es trobaven en posicions elevades o amb grans desnivells que les feien inexpugnables a un assalt d’infanteria i impracticables per a l’assalt de blindats i tancs.

La línia s’estenia des de la Mar Mediterrània (a la altura de la Llosa, abans de 1939 al terme d’Almenara), fins a arribar a Santa Cruz de Moya, i era una complexa línia de posicions que serpentejava per les províncies de València, Castelló i una part de Terol fins a entrar a Conca. La seua extraordinària longitud es devia al fet que estava dissenyada per protegir a València tant d’un assalt frontal (en un avanç per la costa) com per l’oest (a través del front de Terol). En part, va ser dissenyada i executada sota la direcció de Manuel Matallana, oficial de l’Exèrcit Popular de la República que s’havia fet càrrec de les tropes republicanes a la zona de València, en definitiva, de la defensa de València enfront de l’avanç franquista.

Després que les tropes franquistes tallaren en dos el territori de la República a l’abril de 1938 després de l’Ofensiva d’Aragó, Franco va decidir dirigir les seues tropes cap al sud, en direcció cap a València, amb l’objectiu de llançar una ràpida ofensiva que tancara els ports mediterranis a la zona central republicana. Si bé les tropes republicanes que havien quedat envoltades a Catalunya estaven destrossades i desorganitzades, les que havien quedat al sud del País Valencià estaven en condicions de resistir, en especial a la zona que havia triat Franco.

Les tropes sublevades van llançar el seu primer atac massiu contra aquesta línia el 13 de juliol, però va resultar del tot estèril enfront de la resistència de l’Exèrcit Popular Republicà; l’aviació nacionalista no va aconseguir inutilitzar les defenses republicanes en terreny muntanyenc, adequadament ocultes als avions franquistes, fins i tot a la Legió Còndor o l’Aviació Legionària. Aquestes trinxeres disposaven de bons sistemes de comunicació entre sí, i permetien als defensors neutralitzar els avanços enemics, els quals podien ser repel·lits amb foc creuat de metralladores des de molt diverses posicions, gràcies al fet que les trinxeres republicanes aprofitaven molt bé les irregularitats del terreny. Les forces sublevades van llançar diversos atacs frontals amb gran desplegament de tropes, però aquest esforç va ser inútil. A més a més les tropes atrinxerades de la República tenien avantatge tàctic sobre els sublevats, impossibilitats de llançar atacs sorpresa, i on la presa d’una trinxera podia ser tant sagnant com inútil perquè això no assegurava la desfeta del sistema defensiu. Les tropes del bàndol sublevat comptaven amb superioritat numèrica en artilleria, però malgrat batre constantment el terreny enemic per tres dies des del 20 de juliol, els seus atacs no van desfer la defensa dels republicans, que van mantenir les seues posicions.

El 25 de juliol els republicans van creuar l’Ebre, uns 100 km al nord de Sagunt, en una important ofensiva de l’Exèrcit Popular de la República, amb l’objectiu de reduir la pressió dels seus camarades del front de València. A partir d’aleshores el front va quedar en relativa calma, llevat d’alguns tirotejos i combats de caràcter local. Quan va acabar la Batalla de l’Ebre, l’exèrcit sublevat va seguir concentrat en el front català i va donar per acabat els seus plans d’ofensiva cap a València.”

3. LLIBRE

Edelmir Galdón Casanovas: “La batalla de Valencia. Una victoria defensiva”, València, Publicacions de la Universitat de València, 2012 (2a edició)

Article: Una victoria defensiva, Jaime Prats, El País, 23/02/2011.

Ressenya del llibre d’Edelmir Galdón Casanoves: “La batalla de Valencia. Una victoria defensiva”, al web novilis.es, 25/04/2011.

Fitxa del llibre d’Edelmir Galdón (Universitat de València), enllaç

4. MÉS INFORMACIÓ

– ARTICLE. “L’última i oblidada victòria republicana“, El Temps, Xavier Aliaga, març 2019

– WEB. https://liniaxyz.com/

–  BLOG. Les muntanyes de la guerra, del Grup d’Estudis de la Batalla de Llevant, amb materials diversos.

– BLOG. Fortificacions i trinxeres del País Valencià, més que interessant.

– BLOG. Viver, la clau de la república, al blog Pols d’estels, d’Enric Marco, 22/07/2013.

3 Responses to DOSSIER. XYZ, l’última línia defensiva de València durant la Guerra Civil (1938)

  1. Retroenllaç: TEMA Espanya. La Guerra Civil (1936-1939) | HISTORIATA

  2. Centre XYZ says:

    Per favor, esborreu això de que començava a l’altura de Nules. La Línia XYZ s’inicia a la Llosa, 10 kilòmetres al sud de Nules

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: