DOSSIER. Sobre mitologia grega

jupiter-thetis-Ingres

Índex

  1. Materials sobre mitologia grega (enllaços a exercicis, vídeos, pel·lícules)
  2. Documental: “Dioses y héroes en la mitologia griega”
  3. Esquema de la cosmogonia i la teogonia grega
  4. Llibre. Jean-Pierre Vernant: “L’univers, els déus, els homes” (1999)

1. Materials sobre mitologia grega

Dossier sobre Mitologia clàssica del Departament de Grec de l’IES Gabriel Ferrater, amb molts recursos i molt bons, MÉS QUE RECOMANABLE, en català, enllaç

LABERINT, és un portal amb molts recursos i de molta qualitat, que pretén divulgar la civilització grecoromana i la seva pervivència en el món actual, realitzat pel professor Sebastià Giralt. Especialment interessants són els seus flash (recursos dinàmics, interactius i animats). Qui el visita repeteix, enllaç a l’índex de LABERINT

La civilització grega, al web claseshistoria.com, un bon resum, en castellà, enllaç

La vida quotidiana a Grècia, per artehistoria, enfocat sobretot a l’art però molt útil, en castellà, enllaç

Vídeo sobre l’antiga Grècia, per artehistoria, molt complet però un poc avorrit, en castellà, 13 minuts, enllaç

Pel·lícules que a mi m’agraden sobre mitologia grega:

  • Ulises” (Ulise), directors M. Camerino i M. Bava, 1954, 95 minuts, sobre l’Odissea.
  • Furia de Titanes” (Clash of the Titans), director Desmond Davis, 1981, 118 minuts, sobre el mite de Perseu, la Medusa i Andròmeda.
  • Troya” (Troy), director Wolfgang Petersen, 2004, 163 minuts, sobre la guerra de Troia i l’obsessió d’Aquiles per la fama immortal, enllaç al tràiler.

2. Documental: “Dioses y héroes en la mitologia griega”

Vídeo: “Mitos y leyendas. Dioses y héroes en la mitología griega”, per RTVE.es, molt útil, ben fet i entretigut, en castellà, 23 minuts.

3. Esquema de la cosmogonia i la teogonia grega

generaciones_de_dioses_griegos

4. Ressenya d’un llibre:

Jean-Pierre Vernant: “L’univers, els déus, els homes” (1999)

  • Portada (clica damunt per ampliar)

    Portada (clica damunt per ampliar)

    Títol complet: “L’univers, els déus, els homes. Orígens dels mites grecs”

  • Edicions 62, S.A., la butxaca, 2010, 224 pàgines, enllaç a la editorial
  • Títol original: “L’Univers, les Dieux, les Hommes. Récits grecs des origines”

Aquest llibre és una obra de divulgació dels orígens d’alguns mites de l’antiga Grècia, realitzat per un dels grans estudiosos del segle XX, el francés Jean-Pierre Vernant (1914-2007).

Vaig trobar aquesta obra gràcies a una ressenya al blog de la serp blanca, del gran Enric Iborra, professor valencià de literatura. Aquest blog per una banda em provoca dolor, a l’adonar-me de la meua ignoràcia en tantes coses, però per una altra banda em regala estones de felicitat, per tenir l’oportunitat de llegir bons articles sobre literatura, accessibles, molt ben escrits i sense cap pedanteria condescendent.

Però anem al llibre. És llig molt fàcilment. Permet ordenar alguns esdeveniments de la mitologia grega, i entendre la seua causalitat, el perquè de les seues accions. Repassa i explica la cosmogonia, la teogonia i l’antropogonia grega, és a dir l’origen de l’univers, l’origen dels déus i l’origen dels homes segons els mites grecs (per això el títol), i ho fa d’una manera amena, i sobretot sense posar un aparat crític feixuc. Té una estructura molt clara: un prefaci i vuit capítols: L’origen de l’univers, Guerra dels déus i reialesa de Zeus, El món dels humans, La guerra de Troia, Ulisses o l’aventura humana, Dionís a Tebes, Èdip a deshora i Perseu: la mort, la imatge. Al final trobem un breu glossari i l’índex general. Llàstima que no tinga un utilíssim índex onomàstic que permetria realitzar recerques ràpides. Algunes il·lustracions tampoc sobrarien, encara que supose que el preu pujaria un poc. De tota manera, per a ser una introducció ja està bé com està.

A mi m’han agradat especialment algunes parts, com el prefaci, on l’autor reflexiona sobre la importància de l’oralitat dels mites grecs. També em sembla que explica molt bé l’origen mític de l’univers, l’inici del qual és la Gola (Caos), d’on eixirà la Terra (Gea), i després Eros, que és l’amor primordial (no el posterior i més conegut sensual), i aquestes seran les tres entitats primordials. A més a més Gea infantarà dos entitats sorgides d’ella mateixa, Urà i Pontos, el cel estrellat i el líquid marí. Urà cobrirà a Gea, en un tipus de còpula perpètua i no permetrà que els seus fills puguen eixir del ventre de sa mare. Cronos, un fill d’Urà i Gea, castrarà a son pare i així separarà el cel i la terra. A partir d’aquí trobem tota una successió de guerres dels déus fins arribar a l’ordre majestàtic que representa Zeus i la seua cort celestial a l’Olimp.

Respecte a la guerra de Troia Vernant no vol contar-nos-la, ja que tal com diu després d’Homer qualsevol intent és un mal resum. Sí que ens explica el seu origen, en tres actes molt ben presentats: 1. les noces de Peleu; 2. la poma d’or i la tria de Paris; i 3. el rapte d’Helena. Impecable. Sí que s’extendrà prou més en l’Odissea, el viatge de tornada d’Ulisses i els seus companys a la seua illa d’Ítaca, que és una al·legoria de la vida i l’aventura humana.

Per acabar vull destacar el capítol sobre Èdip, el que va matar a son pare Laios i es va casar amb sa mare Iocasta sense saber-ho, i també el que va encertar l’endevinalla que li va plantejar l’esfinx que tenia atemorida a Tebes (“¿Quin és l’ésser, l’únic d’entre tots els que viuen a la terra, l’aigua o l’aire, que té una sola veu, una sola manera de parlar, una sola natura, però que pot tenir dos, tres i fins i tot quatre peus –dipous, tripous, tetrapous?”). Un exemple del conflicte entre la llibertat o el determinisme en la vida humana.

Unes notes personals: reconec que a mi sempre m’han resultat desordenats i un tant avorrrits els relats de la mitologia clàssica. Els he aprés sempre a la força, per a poder entendre la iconografia pròpia del món antic i del Renaixement, però poc més. En la mitologia sempre m’ha faltat el perquè de les coses, i una explicació històrica més “materialista” o antropològica. En aquest llibre tampoc anem a trobar-ho massa detallat, com a molt alguna reflexió general sobre les accions dels déus grecs. Però així i tot és un plaer de lectura i permet ordenar un poc alguns dels casos més coneguts de les enrevessades baralles divines hel·lèniques. A més a més gaudint-ne.

Aplicació didàctica del llibre de Vernant

L’antiga Grècia es dóna en Ciències Socials a 1r d’ESO. Per a mi no és una obra de lectura per als alumnes de 1r d’ESO (si no volem que odien la mitologia), però sí que pot ser-ho per als seus professors/es, per a saber i entendre més, i per a enriquir les seues/nostres classes. A mi m’ha ajudat a comprendre què és un mite, a repassar d’una manera magistral l’origen d’uns quants mites clàssics, i a descobrir aspectes i matisos interessantísims que desconeixia.

Crec, però no estic segur, que pot ser recomanable per a alumnes amb inquietuds a partir de Batxillerat.

També és una obra molt útil en Història de l’Art, com a introducció a la mitologia clàssica, ja que és la base iconogràfica de l’art clàssic, i del posteriors estils del Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme. Per a gaudir més plenament de l’art.

Cita

“La condició del mite”, prefaci, pàgina 8

“Es presenta [el mite] en forma de relat sorgit del fons dels temps i que ja existia abans que cap contista n’emprengués la narració. El relat mític no es recolza en la invenció individual ni la fantasia creativa, sinó en la transmissió i la memòria. Aquest lligam íntim, funcional, amb la memorització, acosta el mite a la poesia, que, en les seves manifestacions més antigues, es podia confondre amb els processos d’elaboració mítica. […]

El mite sempre és més viu si és contat, de generació en generació, en el curs de l’existència quotidiana. Si no, relegat al fons de les biblioteques, encarcarat en forma d’escrits, no passa de ser referència erudita per a una elit de lectors especialitzats en mitologia.

Memòria, oralitat, tradició: aquestes són les condicions d’existència i supervivència del mite.

Advertisements

3 Responses to DOSSIER. Sobre mitologia grega

  1. Retroenllaç: TEMA. La civilització grega i el seu llegat cultural | HISTORIATA

  2. Retroenllaç: LLIBRES. La llista Iborra | HISTORIATA

  3. Retroenllaç: LLIBRE. “Història dels grecs” d’Indro Montanelli (1959) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: