CÓRRER. “Botamarges” (Forna, la Marina Alta, 2013)

El meu germà Amand

Amand, el corredor

CÓRRER. “Botamarges”

Introducció – Justificació

Botamarges és una carrera que organitza el Club de Muntanya Forna, amb eixida i tornada des d’aquest poble de la Marina Alta, al País Valencià, i amb un recorregut de 63 quilòmetres, amunt i avall sense pietat per les serres del voltant.

El motiu de penjar aquesta entrada en Historiata és ben clar: jo tinc un germà, el meu germà Amand, de cognoms Ortiz Gisbert, i que corre, que corre molt, i amb qui compartisc vida, il·lusions i passions. El passat dia 5 d’octubre el meu germà Amand va córrer la Botamarges i m’ho va contar de manera tan bonica que he volgut compartir-ho. Perquè és un relat inspirador.

Per a mi córrer no és només un esport, és un estil de vida basat en l’esforç, la constància i l’honestedat. Corres i eres feliç, i no caben ni els enganys ni les misèries. Córrer és un acte bell, estètic, ètic i èpic, o dit en altres paraules: bonic, bondadós i transcendent. Mireu com ho conta el meu germà:

Relat de la Botamarges 2013

“És de nit, frescor, humitat, un poc de llum, bromes, sendes, pujar i baixar. Ja som a Villalonga. Les primeres clarors. Serpis amunt, cap al racó del Duc. Enfilem la Safor. Encara puc xiular. I baixada llarga, botant pedres i més pedres. L’Orxa. La cursa comença. Va de bo. Coll de la Comba, ja som dalt de la Gallinera. Pista ràpida que es burla de la primeres rampes a les cames. En Benirrama, a aquest pas, l’any que ve les taules animades de bona gent menjant i bevent arribaran al bancal. I a pujar l’Almirall. Una bonica senda, en altre moment. Ara puja la tossuderia. I més amunt. Baixant somnie amb la font de l’Atzúvia. La gent vol animar: queda poc… però ja el primer any em van advertir. Un company que va com una fletxa davant meu, abandona en la primera costera cap a Forna. És la Botamarges. Ja veig el castell. Sé que encara queden 3 km impenitents. Comença la picaeta entre els companys… açò no acaba mai, sembla que trepitjant hòsties, de quina forma d’acabar. Entrem en Forna, que continua en el mapa: 8 h. 37 minuts. Em tire a terra… el cansament no em deixa pensar, a poc a poc anem recuperant-se amb la dutxa i el dinar generós del poble, i reinventant les nostres humils històries botantmarges…”

Amand Ortiz Gisbert, 2013

Vídeo de la Botamarges

Lectures recomanades

  • Cristopher McDougall: “Nascuts per a córrer“, Edicions la Campana, 2011, 328 pàgines.
  • Scott Jurek i Steve Friedman: “Córrer, menjar, viure“, Angle Editorial, 2013, 320 pàgines.
  • Jean Echenoz: “Correr“, Ed. Anagrama, 2013, 144 pàgines.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: