POLÍTICA. Reflexions per a un canvi polític (J. C. Monedero)

POLÍTICA. Lliçó magistral

Reflexions per a un canvi polític

Autor: Juan Carlos Monedero

–

Aquest blog no és ni vol ser objectiu. Senzillament l’objectivitat no existeix. Aquelles persones que diuen que són objectives (o científiques) generalment són les més intransigents i superbes, i les defensores de l’statu quo, és a dir les persones que accepten sense cap crítica la situació existent.

Per això compartisc un vídeo que m’ha agradat molt i que és una lliçó magistral sobre política de Juan Carlos Monedero, professor titular la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid. No és un tertulià bocamoll més, sinó una persona que parla amb arguments meditats, i a més molt bé i molt clar.

Només són 19 minuts. Per a una lliçó magistral no està gens malament. Val la pena.

Aplicació didàctica: política, organització de les societats, civisme, ètica, llibertat, dignitat, convivència, solidaritat, bé comú, acció col·lectiva, elaboració i distribució dels recursos… és a dir, la política.

–

Notes sobre el vídeo

– Títol complet: “La reapropiación del lenguaje para el cambio político”

– Realització i difusió: Attac.

– Introducció feta per l’entrevistat, al blog “Comiendo tierra“, de J. C. Monedero.

– Explicació de les parts de la entrevista:

1. El neoliberalisme (inici) sobre el trencament del pacte keynesià i la implantació del neoliberalisme des dels anys 70 del segle XX, amb coacció o amb persuasió.

2. La importància de l’anàlisi (4′ 40”), perquè no pot haver cap millora si no hi ha un bon anàlisi de la situació, i açò fa que podem analitzar la crisi actual, les seues causes, el seu desenvolupament i els seus responsables (“crisi=estafa”), i no culpar irracionalment a qualsevol boc expiatori o cap de turc com els sindicats, els immigrants, els funcionaris o qui rep qualsevol subsidi, cosa que alimenta els partits neofeixistes i d’extrema dreta com passa per exemple a Grècia.

3. Les protestes brasileres (8′ 00”), on analitza les característiques de les mobilitzacions a Brassil (1. treball de base anterior; 2. pensar en gran; i 3. activisme de major intensitat), i destaca la importància d’entendre que la lluita de hui són els drets de demà.

4. Diferències entre Europa i Llatinoamèrica (10′ 20”). Cites: 1. “Europa tenía y está perdiendo, y tiene miedo”; 2. “América Latina no tenía y está ganando, y tiene esperanza”; i 3. “La autoayuda colectiva se llama política”.

5. El procés constituent (12′ 45”), on explica que el poder constituent el té el poble i no el govern ni els parlaments, els quals són poders constituïts. Per tant cal entendre que la legitimitat i la força moral i política la té el poble. El poble és el mandatari (el que mana) i no els polítics. També apunta que no hem de ser ostatges de la delegació de poder que representa unes eleccions.

6. El paper de la universitat (16′ 44”), és una part sobre l’obligació que tenen les universitats d’actuar per a contribuir a l’esperança, amb bones anàlisis i bones teràpies per als problemes de la societat on es troben. Sobretot per a tornar a emocionar, per a reconstruir les emocions positives. Cita final: “Somos mayoría, somos alegría.”

– Un llibre recomanable de Juan Carlos Monedero:

• LECTURA, Juan Carlos Monedero: “La Transición contada a nuestros padres” (2011), Ed. Catarata, a) article premsa reedició – b) capítol 1 introductori – c) editorial

–