LLIBRE. “El reino de este mundo” d’Alejo Carpentier (1949)

portada carpentier el reino de este mundoRESSENYA. Alejo Carpentier:

“El reino de este mundo” (1949)

  • Barcelona, Editorial EDHASA, 1978
  • 170 pàgines, en castellà, estudi preliminar de Florinda Friedmann de Goldberg (40 pàgines), pròleg de l’autor on explica la seua concepció de “lo real-maravilloso” de la crònica d’Amèrica.
  • Edició més actualitzada a Alianza Editorial, enllaç

Ressenya

El reino de este mundo” és una novel·la sobre la percepció fantàstica de la gent i la història real d’Haití, entre l’època del colonialisme francés i la seua independència. El protagonista principal és Ti Noel, un esclau negre de la hisenda de monsieur Lenormand de Mezy. Amb ell recorrerem els esdeveniments d’aquest país entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX.

La novel·la comença amb la revolta del manco Mackandal, l’any 1757, el qual va causar pànic entre els latifundistes francesos amb l’ús del verí que feien els servents de les hisendes, fins que l’apressen i l’executen cremant-lo viu en una foguera.

La següent fita és en 1791, quan es feu una reunió dels cabdills negres en una clariana del bosc a “Bois Caiman”, on van preparar la revolta que va culminar amb la independència del país el 1804. Entremig assistirem a l’arribada del general Leclerc amb la seua esposa Paulina Bonaparte, qui agafarà a Soliman, un criat negre, per a que l’atenga durant una epidèmia de calentures. Ti Noel mentrestant anirà a Cuba amb el seu amo, el qual ha fugit després de la violació i assassinat de la seua dona. Anys després Ti Noel tornarà, lliure, però l’obligaran a treballar en la construcció de la fortalesa de La Ferriere del nou emperador negre Henri Christophe, qui resideix al palau de Sans-Souci, enmig d’una cort a l’europea, amb vestits luxosos i un ambient cortesà. La novel·la finalitza amb els últims periples de Soliman i de Ti Noel. El primer acabarà a Europa, i el segon, ja molt vell, retornarà a l’hisenda on va servir de jove per a passar els seus últims dies.

En aquesta novel·la el món real i el fantàstic es barregen contínuament, fins al punt de no saber en algunes ocasions si la història que s’explica és només ficció o si allò que sembla ficció és la història real. De tan irreal i meravellós que és tot.

Opinió personal: per a mi es tracta d’un llibre on sobretot destaca l’ús i el domini del llenguatge, en especial en les descripcions de les diferents situacions. És un llenguatge molt ric. Segons els crítics de Carpentier és un llenguatge barroc, recarregat, però això en compte de ser perjudicial per a la novel·la és la seua essència expressiva. No crec que siga una novel·la fàcil, però sí molt ben feta i que et permet endinsar-te en una lectura fascinadora. Tan fascinadora que t’aparta del món real per unes hores, i això pocs escriptors ho aconsegueixen.

– 

Alejo Carpentier y Valmont (1904-1980)

Alejo Carpentier y Valmont (1904-1980)

Sobre l’autor

Alejo Carpentier (1904-1980). Novel·lista, assagista i musicòleg cubà. Va influir molt en la literatura llatinoamericana durant la segona meitat del segle XX.

Carpentier era fill d’una professora d’idiomes russa i d’un arquitecte francès. Als dotze anys es traslladà amb la seua família a París, on començà a estudiar la teoria de la música. A la seua tornada a Cuba començà estudis d’arquitectura, els quals mai va completar. Va treballar com a periodista i va col·laborar amb els moviments d’esquerres, fou empresonat durant un temps i quan va eixir de la presó es va exiliar a França. Allí va conéixer alguns surrealistes com André Breton, Paul Eluard, Louis Aragon, Jacques Prévert i Antonin Artaud. Mentre residia a França va realitzar diverses visites a Espanya, durant les quals es fascinà pel Barroc.

Va tornar a Cuba i va continuar treballant com a periodista. En una ocasió va assistir a una cerimònia vudú, cosa que despertà el seu interès pel Afro-cubanisme. El 1943 va fer un viatge, crucial per a ell, a Haití, on va visitar la fortalesa de La Ferriere i el Palau de Sans-Souci, ambdós construïts pel rei negre Henri Christophe.

Va ser al pròleg de El reino de este mundo, una novel·la sobre la revolució haitiana, on va descriure la seua visió de “lo real-maravilloso” o del meravellós real, que alguns crítics interpreten com a sinònim del “Realisme màgic” que desenvoluparien autors com García Márquez.

El 1977 va rebre el premi Cervantes i el 1979 el premi Medici francès. Va morir a París el 1980. (Més informació)

Aplicació didàctica

Lectura: exemple del realisme màgic llatinoamericà

Context històric: colonialisme a les Antilles i processos d’independència. També és interessant per la visió del món del vudú i la història de les mentalitats.

Esdeveniments històrics: Haití: 1757, la revolta de Mackandal; la rebel·lió de 1791, quan fou la trobada dels cabdills negres en una clariana del bosc de “Blois Caiman”, liderats per Bouckman, de Jamaica; l’arribada del general Leclerc, marit de Paulina Bonaparte, la epidèmia; la independència el 1804; l’arribada al tron de Dessalines i el seu assassinat el 1805; fins el 1820 l’imperi de Henri Christophe amb el palau de Sans-Souci i la fortalesa de la Ferriere; la república amb Jean Pierre Boyer.

Dibuix de la fortalesa de La Ferrière (Haití)

Dibuix de la fortalesa de La Ferrière (Haití)

Índex de cites

1. Lo real-maravilloso

2. L’execució de Mackandal

3. Notícies de la revolució francesa

4. La grandesa èpica del regne d’aquest món

Cites

1. Lo real-maravilloso”, pàgina 57

“¿Pero qué es la historia de América toda sino una crónica de lo real-maravilloso?”

2. L’execució de Mackandal, pàgina 85

“—Mackandal sauvé!

Y fue la confusión y el estruendo. Los guardias se lanzaron, a culatazos, sobre la negrada aullante, que ya no parecía caber entre las casas y trepaba hacia los balcones. Y a tanto llegó el estrépito y la grita y la turbamulta, que muy pocos vieron que Mackandal, agarrado por diez soldados, era metido de cabeza en el fuego, y que una llama crecida por el pelo encendido ahogaba su último grito.”

3. Notícies de la revolució francesa, pàgines 92 i 93

“Aunque el trueno apagara frases enteras, Ti Noel creyó comprender que algo había ocurrido en Francia y que unos señores muy influyentes habían declarado que debía darse la libertad a los negros, pero que los ricos propietarios del Cabo, que eran todos unos hideputas monárquicos, se negaban a obedecer. […]

El Dios de los blancos ordena el crimen. Nuestros dioses nos piden venganza. Ellos conducirán nuestros brazos y nos darán asistencia. ¡Rompan la imagen del Dios de los blancos, que tiene sed de nuestras lágrimas; escuchemos en nosotros mismos la llamada de la libertad!”

4. La grandesa èpica del regne d’aquest món, pàgina 167

“Era un cuerpo de carne transcurrida. Y comprendía, ahora, que el hombre nunca sabe para quién padece y espera. Padece y espera y trabaja para gentes que nunca conocerá, y que a su vez padecerán y esperarán y trabajarán para otros que tampoco serán felices, pues el hombre ansía siempre una felicidad situada más allá de la porción que le es otorgada. Pero la grandeza del hombre está precisamente en querer mejorar lo que es. En imponerse Tareas. En el Reino de los Cielos no hay grandeza que conquistar, puesto que allá todo es jerarquía establecida, incógnita despejada, existir sin término, imposibilidad de sacrificio, reposo y deleite. Por ello, agobiado de penas y de Tareas, hermoso dentro de su miseria, capaz de amar en medio de las plagas, el hombre sólo puede hallar su grandeza, su máxima medida en el Reino de este Mundo.”

Imatges

(Polseu sobre les imatges per a fer-les més grans)

Henri Christophe, rei d'Haití

Henri Christophe, rei d’Haití

Fortalesa de La Ferrière (Haití)

Fortalesa de La Ferrière (Haití)

Restes del Palau de Sans-Souci (Haití)

Restes del Palau de Sans-Souci (Haití)

Edició d'Alianza Editorial

Edició d’Alianza Editorial

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: