HISTÒRIA D’UN NOM: País Valencià

Testimoni fòssil de l'època que intentàvem tenir un País Valencià. Placa ubicada a Alcoi.

Testimoni fòssil de l’època que es parlava de País Valencià. Placa ubicada a Alcoi. Per cert, durant la dictadura es deia “Avenida del Generalísimo”.

HISTÒRIA D’UN NOM

País Valencià

Les joventuts de la coalició política BLOC-Compromís han realitzat un vídeo sobre la història del nom País Valencià. En quatre minuts i amb un bon ritme expliquen l’evolució toponímica i sobretot política d’aquest nom, i la seua substitució per “Comunitat Valenciana”.

Avui, 15 de maig de 2013, el nom País Valencià ha sigut vetat pel PP a les Corts Valencianes, i no es pot utilitzar de cap manera (enllaç a la notícia). No és res nou, és una fita més d’una política de lluita contra els símbols valencians, des de fa més trenta anys.

Per això és recomanable veure aquest vídeo. Dóna sensació de normalitat: País Valencià, mira que és fàcil de dir.

El vídeo està molt ben fet, amb la música de la cançó “L’herència” del grup valencià Aspencat de fons, però per a mi té una informació incorrecta i incompleta. Mireu-lo primer i després ho explique.

.

OBSERVACIONS: l’única errada que li trobe al vídeo és que fa una interpretació incompleta de la manera que es va aprovar el nom de “Comunitat Valenciana”. Segons el vídeo tota la societat valenciana estava d’acord amb el nom de País Valencià, i va ser a Madrid on el van canviar quan es va aprovar l’Estatut d’Autonomia de l’any 1982. Bé, açò no és del tot cert, ja que el nom el van posar polítics valencians, amb el lògic vistiplau dels polítics espanyols.

Errada (repetisc): “Comunitat Valenciana” va ser el nom que també van posar els polítics valencians al País Valencià, no només el polítics espanyols.

Explicació de la incorrecció: cal tenir en compte que l’any 1982 feia poc més de tres anys que s’havia aprovat la Constitució de 1978 (el 29 de desembre, quasi en 1979), i que feia un any de l’intent de colp d’estat militar del 23-F de 1981. A Espanya, i a València també, hi havien encara molts franquistes i defensors d’un Estat centralista, especialment entre la classe més poderosa i influent (“España, una, grande y libre”). Aquesta oligarquia política i econòmica no veia amb bons ulls les reivindicacions democràtiques i en alguns territoris les reivindicacions nacionals. Tenien por de perdre els privilegis que havien aconseguit durant la dictadura. L’exemple de lluita obrera, democràtica i nacional de Catalunya i del País Basc era clau per a saber què era el que no volien a les seues zones d’influència. Així a València van crear i fomentar des dels mitjans de comunicació que controlaven un discurs anticatalanista, per a afeblir aquestes reivindicacions democràtiques i nacionals al País Valencià. En aquest context es va produir la negociació dels símbols a València i va ser una total derrota per als demòcrates (l’anomenada “batalla de València”):

1. El nom del país: en compte del nom normal i correcte de País Valencià es va acordar dir “Comunitat Valenciana”, és a dir la “Comunidad”. És el nom més impersonal que van poder trobar. La dreta deia que preferia Regne (o Reyne) de València. L’esquerra País Valencià. Al final va quedar això de comunitat. Un concepte ambigu i estrany. Només podia entrar-li a la gent mitjançant la propaganda institucional i els mitjans de comunicació. I això van fer: Canal 9, la televisió valenciana, bat rècords dient “Comunitat Valenciana” a tota hora.

2. El nom de la llengua: en compte de català es va acordar dir valencià. El nom de valencià per a la nostra llengua té una gran acceptació popular. Però ara es va intentar demostrar el que és indemostrable: que el valencià és un idioma diferent del català. Una barbaritat lingüística. No cal gastar més energies en açò.

3. La senyera: se li va posar la franja de color blau que era pròpia només de la ciutat de València. A la resta del país és només la quatribarrada de l’antiga Corona d’Aragó. Calia diferenciar-se com fos dels catalans, però així i tot qualsevol persona amb ulls veu les quatre barres i la relació amb Catalunya, les Illes i Aragó, o no?

En resum, és un vídeo recomanable, molt entretingut i pedagògic, si bé té aquest petit-gran problema: no cal tirar-li només la culpa als polítics espanyols (que també), perquè al País Valencià tenim un bon grapat de polítics que entenen el valencianisme com un provincialisme espanyol, un tipisme folklòric, o com un “sucursalisme” que deia Joan Fuster. Tenen recolzament electoral, de majoria absoluta en els últims vint anys, i són capaços de manipular els símbols i els noms que consideren perjudicials per als seus interessos sucursalistes i provincialistes. Així de clar.

Una nota personal:

La covardia de dir “Territori valencià”

L’any passat, quan impartia classe (i era molt feliç), he de reconéixer que jo mateix m’autocensurava i evitava dir País Valencià. Feu-se càrrec: era un interí, un professor prescindible, un substitut, l’últim moniato de l’institut. Supose que tenia por a les possibles repressàlies, i durant les classes poques voltes deia País Valencià, i ho substituia per Territori Valencià. Era una manera innocent, i també un poc estúpida, de no dir “Comunitat Valenciana” i d’evitar problemes amb algun alumne, pare o altres professors (sí, altres professors, que tenir una carrera universitària no és un certificat de trellat ni de cultura).

Per què deia territori? en algunes classes de Geografia Humana o d’Història Contemporània explicava als alumnes que Estat, nació, poble i país són conceptes polítics de l’Edat Contemporània amb els seus matissos. Per a fer-ho breu:

  • Estat” és l’organització política i administrativa d’un territori.
  • Nació” són els ciutadans d’un territori amb lligams culturals i voluntat de viure junts (persones, passat i futur).
  • Poble” és un conjunt de persones amb lligams culturals que no tenen una organització (una entitat política pròpia) o consciència de ser una possible nació.
  • País” és el territori que habita una nació o un poble.

Repetisc: País=Territori. Tot açò no m’ho invente jo, podeu veure-ho i ampliar la informació en multitud d’obres, com per exemple l’obra de síntesi de l’historiador Eric J. Hobsbawm tituladaNacions i nacionalisme des de 1780“.

El pitjor de no tenir un nom normal és que sembla que no ets de cap lloc, que vius a un País que sembla no existeix, i que només te’l trobes un poc en algunes cançons, en alguns moments puntuals, amb altres persones que estan tan perplexes i indignades com tu. I això cansa. Per això cal dir País Valencià, i fora la por.

BALONES_trobades AlcoiaComtat_1 juny 2013La pregunta és…

Per a mi la pregunta ja no és com els polítics valencians sucursalistes tenen tant de recolzament electoral, sinó com és possible que amb aquest panorama tan costerut encara hi ha gent que parle en valencià, que matricule els seus fills en valencià, que diga tranquil·lament el nom propi de País Valencià i que considere com a pròpia la senyera sense blau (que també).

Mentre a Catalunya la defensa dels símbols nacionals compta amb tot el suport dels polítics i de l’oligarquia econòmica, al País Valencià és una heroïcitat ser valencià, i malgrat els atacs i la desídia hi ha un País Valencià ben viu, resistent i heroic.

(Això es pot comprovar per exemple a la Trobada de l’Escoles Valencianes o a Com sona l’ESO, grans actes populars i massius que no tenen cap difusió ni recolzament institucional.)

Per acabar: la cançó “Del sud”, d’Obrint Pas

Amb Miquel Gil, meravellós.

Un fragment de la lletra:

“Sóc del sud i el meu caminar s’ha fet tant complicat que ja no veig el nord.
Del sud, la terra dels enganys, la terra d’amargors que sempre assequen plors.
Sóc del sud, del front meridional, del parlar refugiat, del somni exiliat.
Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món, sóc del sud del record, d’uns països sense nom .
Sóc del sud dels sentiments, sóc del sud de les arrels, sóc del sud i porte als ulls llàgrimes de lluita i futur.”

Més informació

– Sobre Obrint Pas i el País Valencià amagat i resistent: “Viure sense Obrint Pas

– Article “Digueu-li País Valencià!“, al blog La Paella Russa, amb una bona explicació de la lluita contra el terme País Valencià i amb imatges de l’època que s’utilitzava amb normalitat, fins i tot per la dreta valenciana, enllaç

– Per a recordar: el cas Guillem Agulló, l’assassinat d’un jove valencià a mans de l’extrema dreta espanyola l’any 1993, enllaç

Advertisements

7 Responses to HISTÒRIA D’UN NOM: País Valencià

  1. Retroenllaç: TEMA Espanya. La democràcia espanyola actual (des de 1982) | HISTORIATA

  2. Retroenllaç: TEMA Espanya. La transició a la democràcia (1975-1982) | HISTORIATA

  3. Retroenllaç: OPINIÓ. El tancament de Canal 9 és apassionant | HISTORIATA

  4. Retroenllaç: Vídeo: FES ESCOLA VALENCIANA! | HISTORIATA

  5. Retroenllaç: DOCUMENTAL. “#Nosaltres els valencians” (2013) | HISTORIATA

  6. Retroenllaç: PAÍS VALENCIÀ. «Qui som els valencians?» (2016) | HISTORIATA

  7. Retroenllaç: PAÍS VALENCIÀ. «Els valencians, des de quan són valencians?» per Vicent Baydal | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: