LLIBRE. “Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoievski)” d’Stefan Zweig (1920)

Portada - Zweig - Tres maestrosRESSENYA. Stefan Zweig:

“Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoievski)” (1920)

Ressenya

Vaig a ressenyar una obra que no vaig a recomanar. Llegir llibres és un plaer i un estímul vital que de vegades es veu interromput per alguna lectura decebedora. La part positiva d’açò és que així, quan lliges un llibre bo, que et fa somiar i rumiar, et provoca una gran satisfacció, d’altra manera el món de la lectura seria un poc monòton. Que quede clar que aquesta ressenya, com les altres, només són la meua visió respecte les lectures que realitze. Cada llibre i cada autor té el seu lector, i de vegades no encertem el llibre o el moment per a llegir-lo, i quan forcem la seua lectura se’ns cau de les mans.

El que no m’esperava és que em decebera l’escriptor austríac Stefan Zweig (1881-1942), un dels meus autors favorits. Amb Zweig jo he sigut molt feliç. Especialment amb el recull de relats històrics titulat Moments estel·lars de la humanitat” (que vaig llegir de ben jove, d’eixos llibres que fan vocació per la Història). També recomane el seu assaig polític i històric “Castellio contra Calvino. Conciencia contra violencia”, i sobretot les seues memòries “El món d’ahir. Memòries d’un europeu”. Per això la decepció ha sigut tan gran: tenia unes expectatives molt elevades que s’han vist defraudades.

Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoievski)” és un tipus d’assaig sobre la vida i l’obra dels tres autors literaris més importants del segle XIX segons l’opinió d’Stefan Zweig. Potser tinga raó, encara que per a gustos, els colors. Segons Zweig aquests tres autors no només són escriptors genials, sinó que són creadors d’un cosmos propi, amb els seus propis models, les seues lleis de gravitació i el seu propi firmament. La prova d’això la trobem en que podem dir d’algú contemporani que és una “figura balzaciana, un personatge dickensià o un caràcter dostoievskià.”

Per a mi la llàstima d’aquest petit llibre és que Zweig s’ha complicat la vida i ha realitzat un exercici d’ovació literària molt recargolada, en compte d’una explicació clara i un poc èpica d’aquests autors (el que jo m’esperava). I també podia haver-lo il·lustrat amb dades i exemples concrets, que no tot el món s’ha llegit les obres completes d’aquests autors i captem les seues indirectes. Així, en compte de ser una introducció a Balzac, Dickens i Dostoievski ens trobem un discurs vuitcentista, que ha envellit molt malament, apte només per a grans petulants i per a lectors d’abstraccions previsibles i focs d’artifici literari. Si bé els capítols sobre Balzac i Dickens són un poc digeribles, el capítol sobre Dostoievski és una col·lecció d’afirmacions efusives i místiques que volen però no poden de cap manera connectar amb els lectors. El llibre cau de les mans i quasi faig ús del meu “dret a no acabar un llibre” (drets del lector). Zweig ha volgut traslladar-nos tant la seua admiració per aquests autors que ha oblidat l’explicació pedagògica, que no vol dir simple, sinó clara i concreta. Després de llegir aquest llibre se te’n van les ganes de llegir aquests autors, i això és el pitjor que es pot dir d’una obra que aspirava a ser un homenatge i una introducció a la lectura de tres grans novel·listes.

Així i tot, els tres grans segons Zweig –Balzac, Dickens i Dostoievski– valen la pena, així com altres grans autors del segle XIX, com per exemple Stendhal, Flaubert (ai, Flaubert), Tolstoi, Pérez Galdós, Dumas, Jane Austen o Emily Brönte. Només cal trobar l’autor adequat en el moment vital oportú i necessari, i la resta és gaudir.

Recomane que aneu directament als grans escriptors del segle XIX.


Algunes cites

stefan zweig tres maestros 1929 editorial cenit1. Balzac, pàgines 19 i 20

“Balzac empieza a escribir. Pero no, como los demás, para acaparar dinero, para divertir, para llenar los estantes de libros, para ser tema de conversaciones de bulevar; no ambiciona un bastón de mariscal en la literatura, sino la corona de emperador. […] Sólo existe un proceso: la compresión. Todos sus esfuerzos tienden a comprimir los fenómenos […] Simplifica el mundo para luego domeñarlo, y, una vez sometido, lo encierra en la grandiosa cárcel de La comedia humana. Con este proceso de destilación sus personajes se convierten en tipos, en compendios característicos de una mayoría que una inusitada voluntad artística ha depurado de todo lo superficial y accesorio. […] Balzac concentra introduciendo en la literatura el sistema administrativo centralizado.”

2. Dickens, pàgines 61 i 80

“Dickens es la prudencia de la Inglaterra satisfecha.” […]

“A Dickens le falta brutalidad, valentía, para ser un verdadero trágico. No es heroico, sino sentimental. La tragedia es querer a pesar de todo; el sentimentalismo es ansia de lágrimas.”

3. Dostoievski, pàgina 178

“Para él, crear es éxtasis, tortura, embeleso y aniquilamiento, una voluptuosidad exaltada hasta el dolor, el espasmo eterno, la incesante explosión volcánica de su naturaleza demasiado poderosa.”

4. Sobre la tradició, pàgina 194

La tradición es una muralla de piedra hecha de pasados que rodea el presente: quien quiere ir hacia el futuro, tiene que saltarla, pues la Naturaleza no tolera altos en el camino del conocimiento. Cierto que la naturaleza parece defender el orden, sin embargo sólo ama a quien la destruye para crear un orden nuevo.”

One Response to LLIBRE. “Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoievski)” d’Stefan Zweig (1920)

  1. Retroenllaç: LLIBRE. «Mendel el dels llibres» d’Stefan Zweig (1929) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: