LLIBRE. “Civilización” de Kenneth Clark (1969), una història cultural

portada - kenneth clark - civilizaciónRESSENYA

Kenneth Clark: “Civilización” (1969)

Madrid, Alianza Editorial, 2013
521 pàgines, en castellà
Títol original: “Civilisation: A Personal View
Enllaç a l’editorial

Ressenya

Civilización” de Kenneth Clark és un llibre realitzat a partir dels guions de la sèrie documental televisiva que va realitzar aquest autor per a la BBC. A l’igual que la sèrie té tretze capítols, i explica la història cultural d’Europa occidental, des de la caiguda de l’Imperi Romà al segle V dC fins als inicis del segle XX.

Com diu el professor de literatura Enric Iborra al seu blog La serp blanca: “Quan acabem de llegir aquest llibre, tenim la sensació de ser més intel·ligents i de saber més. La sensació de ser més intel·ligents és probable que només siga una il·lusió agradable; la de saber més, reflecteix un fet ben real.”

Cal deixar clar que no és únicament una història de l’art, si bé el cos central del llibre són les pintures, escultures i l’arquitectura més significatives de cada època, i els artistes i la societat on s’emmarquen. És un llibre que reflexiona sobre la civilització, entesa per l’autor com “capacitat creadora i extensió de les facultats humanes”. Per això també trobarem un poc de música, literatura, filosofia, religió, ciència, societats, política i fins i tot economia. Tot això amb un estil amable, pedagògic i de vegades irònic, però sempre entretingut i divertit.

A més a més el llibre conté quasi tres-centes fotografies en blanc i negre que il·lustren a la perfecció el text.

Kenneth Clark (1903-1983)

Kenneth Clark (1903-1983)

Sobre el títol: segons l’autor el títol de “Civilització” va ser accidental. Al segle XVIII hauria sigut més fàcil: “Especulacions sobre la naturalesa de la civilització il·lustrada per les fases canviants de la vida civilitzada en Europa occidental des de les Edats Fosques fins al present”. Títols així avui en dia són impensables. La paraula “civilització” va ser un estímul per a l’autor, i ens evoca una cosa que no acabem de saber definir però que tots entenem d’alguna manera.

Opinió personal: a mi m’han encantat en especial els capítols que tracten sobre algunes èpoques que conec poc o que estan molt estereotipades, com ara l’època més fosca de l’Alta Edat Mitjana (segles VII-VIII), quan semblava que Europa tornava a un món sense escriptura ni civilització. També l’explicació que fa del Barroc i de la contrarreforma catòlica, així com el caràcter sensible i original del Rococó; o el segle XIX, amb el desenvolupament de l’enginyeria gràcies als nous materials de la Revolució Industrial, amb les seues dramàtiques conseqüències socials. Però en general tots els capítols són dissertacions magistrals que van d’allò particular a allò general, i que permeten entendre les èpoques que tracta, o almenys donen una aproximació molt bona. No és un manual d’art, repetisc, sinó un viatge bellíssim sobre el que significa la cultura occidental, de la mà d’un gran historiador de l’art, i home culte i liberal, tolerant i curiós.

És, en definitiva, un gran llibre de divulgació humanística. Molt recomanable.


Índex de cites

1. Què és la civilització?

2. La caiguda de la civilització

3. Característiques d’una civilització

4. El segle XII: “El gran desglaç”, sobre la recuperació de la civilització a l’Edat Mitjana

5. Síntesi del Renaixement del Quattrocento italià

6. Apunts sobre William Shakespeare

7. Sobre l’Enciclopèdia de Diderot

8. Cloenda i declaració de l’autor

Cites

[Traducció meua del castellà. Disculpeu-me les errades]

1. Què és la civilització?, pàgina 19

“Què és la civilització? No ho sé. No sóc capaç de definir-la en termes abstractes… de moment. Però crec que sé reconèixer-la quan la veig; i en aquests moments l’estic veient. Ruskin va dir: “Les grans nacions escriuen les seves autobiografies en tres manuscrits: el llibre dels seus fets, el llibre de les seves paraules i el llibre del seu art. No es pot entendre cap d’aquests llibres sense llegir els altres dos, però dels tres l’únic fidedigne és l’últim”. En general, jo també ho crec així. Escriptors i polítics poden manifestar tota mena de sentiments edificants, però que no passen de ser bons propòsits. Si jo hagués de decidir qui diu la veritat sobre una societat, si el discurs d’un ministre de l’habitatge o els edificis efectivament construïts en la seva època, em fiaria dels edificis.”

2. La caiguda de la civilització, pàgines 22-23

“Per complexa i sòlida que semble, en realitat [la civilització] és prou fràgil. Pot ser destruïda. Qui són els seus enemics? En primer lloc, la por: por a la guerra, por a la invasió, por a la pesta i la fam, que fan que senzillament no valga la pena construir cases, o plantar arbres o ni tan sols les collites de l’any següent. I por a allò sobrenatural, que significa no atrevir-se a posar en dubte o canviar res. […] I després el cansament, la sensació de desesperança que pot escometre a pobles fins i tot amb un alt grau de prosperitat material.”

3. Característiques d’una civilització, pàgina 23

“La civilització requereix un mínim de prosperitat material, la suficient per a tenir una mica de temps lliure. Però en major grau requereix confiança: confiança en la societat en què es viu, fe en la seva filosofia, fe en les seves lleis i confiança en la pròpia capacitat mental. […] Vigor, energia, vitalitat: totes les grans civilitzacions -o èpoques civilitzadores- han tingut un cabal d’energia darrere. Es pensa de vegades que la civilització consisteix en la sensibilitat refinada, la conversa intel·ligent i altres coses. Aquestes coses poden trobar-se entre els resultats agradables de la civilització, però no són les que la forgen, i una societat pot gaudir d’aquestes finors i malgrat això ser somorta i rígida.”

4. El segle XII: “El gran desglaç”, sobre la recuperació de la civilització a l’Edat Mitjana, pàgines 100-101

Chartres és l’epítom del primer gran despertar de la civilització europea. També és el pont entre el romànic i el gòtic, entre el món d’Abelard i el de sant Tomàs d’Aquino, el món de la curiositat infatigable i el del sistema i l’ordre. Grans coses es farien en els segles del gòtic ple, grans fites de construcció en l’arquitectura com en el pensament. Però totes es recolzarien en els fonaments del segle XII. Aquesta va ser la gran època que va donar a la civilització europea el seu ímpetu. La nostra energia intel·lectual, el nostre contacte amb les grans ments de Grècia, la nostra capacitat de canvi i moviment, la nostra creença en la possibilitat d’aproximar-nos a Déu per la bellesa, el nostre sentiment de compassió, el nostre sentit de la unitat de la Cristiandat: tot això, i molt més, va nàixer en aquests cent anys meravellosos que hi ha entre la consagració de Cluny i la reconstrucció de Chartres.”

5. Síntesi del Renaixement del Quattrocento italià, pàgina 180

“Al meu parer, la veritat és que la civilització del primer Renaixement italià s’alçava sobre una base massa estreta. Els pocs s’havien distanciat massa dels molts, no només en quant a coneixement i intel·ligència –això ho fan sempre–, sinó també pel que fa als seus supòsits bàsics. Una vegada extingides les dues primeres generacions d’humanistes, el seu moviment no tenia un pes real darrere seu, i hi va haver una reacció hostil contra l’escala humana de valors. Afortunadament, havien deixat en l’escultura, la pintura i l’arquitectura un missatge per a tota generació que aprecie la raó, la claredat i la proporció harmoniosa, i que crega en l’individu.”

6. Apunts sobre William Shakespeare, pàgines 245-247

“Shakespeare déu haver sigut el primer, i tal vegada siga l’últim, poeta superlativament gran mancat de fe religiosa, ni tan sols la de l’humanista en l’home. […] Hi ha hagut grans pessimistes des de llavors: Leopardi, Baudelaire; però quin altre ha sentit amb tanta força l’absoluta falta de sentit de la vida humana?

L’endemà i l’endemà i l’endemà
pugen poc a poquet, dia per dia,
fins arribar a la síl·laba darrera
del que es recorda. I tots nostres ahirs
han fet de llum per a un grapat de folls
en el camí que du cap a la cendra.
Apaga’t, consumeix-te, curta flama!
La vida és sols una ombra passatgera,
un trist comediant que gasta fums
i s’escalfa damunt de l’escenari
una hora, i no se’l sent piular mai més.
Una història que ve a contar un beneit
inflada de soroll i ferotgia,
que al capdavall no significa res.

(Macbeth, V, 5. Traducció de Josep Maria de Sagarra, extret del blog La serp blanca)

Que impensable abans del trencament de la cristiandat, del tràgic esquinçament que va seguir la Reforma; i, no obstant això, jo sent que l’esperit humà ha conquerit una nova grandesa en atrevir-se a plantar cara a aquest buit.”

7. Sobre l’Enciclopèdia de Diderot (segle XVIII), pàgina 377

“Els objectius de l’Enciclopèdia ens poden semblar avui prou inofensius, però als governs autoritaris no els agraden els diccionaris. Viuen de mentides i d’abstraccions enganyoses, i la definició exacta de les paraules és un luxe que no es poden permetre. Per dos vegades va ser prohibida l’Enciclopèdia, i amb el seu triomf final les reunions socials d’aquells salons elegants va passar a ser precursores de la política revolucionària. I també precursores de la ciència.”

Caricatura Kenneth Clark 1903-1983

8. Cloenda i declaració de l’autor, pàgines 503-505

“No tenim ni idea de cap a on anem. […] Els artistes, per exemple, per als quals els sistemes socials han influït molt poc, han respost sempre instintivament als supòsits latents sobre la forma de l’univers. La incomprensibilitat del nostre nou cosmos em sembla ser, en última instància, la raó del caos de l’art modern. […]

 

En aplegar a aquest punt em revele com el que sóc, un carca. Mantinc moltes opinions que hi han sigut rebutjades pels intel·lectuals vius del nostre temps [any 1969]. Crec que l’ordre és millor al caos, la creació millor que la destrucció. Preferisc la moderació a la violència, el perdó a la revenja. En conjunt crec que el coneixement és preferible a la ignorància, i estic segur que la solidaritat humana val més que la ideologia. Crec que, malgrat els recents triomfs de la ciència, l’home no ha canviat molt en els últims dos mil anys; i que, per tant, encara hem d’intentar aprendre la història. La història som nosaltres.”

Més informació

Article a El País: “Ha muerto el historiador del arte Kenneth Clark, uno de los grandes humanistas de este siglo”, per Francisco Calvo Serraller, 23 de maig de 1983, enllaç

Article a un blog: “In memoriam Kenneth Clark a los 30 años de su muerte”, al blog Melomanía y otros estados sensoriales, 21 de gener de 2013, enllaç

Vídeo: un fragment del capítol 8, titulat “La llum de l’experiència”, del documental “Civilisation” de la BBC, de l’any 1969. A Youtube es pot trobar sencera la sèrie, però només en anglés (enllaç al capítol 1). El fragment que adjunte té subtítols en castellà. Veureu que el ritme és més assossegat i lent que els documentals que es fan en l’actualitat: és una altra època de la televisió i del coneixement, no apta per a gent amb presses i ansietats.

2 Responses to LLIBRE. “Civilización” de Kenneth Clark (1969), una història cultural

  1. Retroenllaç: LLIBRE. “Un son profund” d’Enric Iborra, l’experiència amable de llegir | HISTORIATA

  2. Retroenllaç: LLIBRES. La llista Iborra | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: