LLIBRE. “Permiso para vivir (Antimemorias)” d’Alfredo Bryce Echenique (1993)

Portada - Bryce Echenique - Permiso para vivir - anagramaRESSENYA. Alfredo Bryce Echenique:

“Permiso para vivir (Antimemorias)” (1993)

Barcelona, Editorial Anagrama, 1999

495 pàgines, castellà

Ressenya

Aquesta obra publicada el 1993 és la primera part de les memòries de l’escriptor peruà Alfredo Bryce Echenique, nascut a Lima el 1939.

Bryce, el “maldito Bryce” segons Joaquín Sabina, és un autor de l’època del boom literari llatinoamericà (anys 60 i 70 del segle XX), com Julio Cortázar, Gabriel Garcia-Màrquez o Mario Vargas Llosa, si bé no tan conegut. Ell mateix es defineix irònicament com una persona que passa per la vida “amb escepticisme i sense ambicions”.

“Permiso para vivir (Antimemòries)” és una obra divertida i molt ben escrita, té un estil viu, fàcil i comprensible, i demostra un mestratge en el domini de l’idioma i de la ironia.

Destaquen en aquesta obra els records d’infantesa a sa casa de Lima, els seus anys d’estudis, la vida a París, els inicis d’escriptor i les relacions amb altres escriptors, les visites a la Cuba de Fidel Castro, l’elaboració de la seua tesi doctoral sobre un escriptor francés que no li agradava especialment, els amors i desamors o la seua coneguda dependència amb l’alcohol.

En resum, és una crònica de successos i desgràcies divertides, que ens endinsa en una època literària brillant, la del boom llatinoamericà, vist des dels ulls d’un escriptor maleït, el “maldito Bryce”.

Val la pena.


Alfredo Bryce Echenique de jove

Alfredo Bryce Echenique de jove

Cites

1. Mentir i enganyar, pàgina 77

“Una cosa es mentir y otra engañar. Esto me lo enseñó hace mucho tiempo Oscar Wilde en un delicioso ensayo presentado en forma de diálogo entre dos personajes (Cyril y Vivian), cuyo título es La decadencia de la mentira. Para Wilde, la mentira es un arte, una ciencia, y un gran placer social. Lo malo, claro, es que hay buenos y malos mentirosos. […] Los malos mentirosos son seres tan carentes de imaginación que constantemente necesitan dar pruebas de lo que están contando. ¡Qué estupidez! Más les valdría, nos advierte Wilde, soltar la verdad de una vez por todas, pues lo que busca un buen mentiroso es simple y llanamente causar placer, deleitar, encantar. La gente, en cambio, juzga al “mentiroso nato” con excesiva ligereza, mientras que, para Wilde, éste pertenece a una especie cuya decadencia hay que combatir, ya que constituye la base misma de la sociedad civilizada, del arte y de la literatura.”

2. Llatinoamèrica estava de moda, pàgina 324 i següents

“América Latina estaba de moda, Sartre estaba de moda, la discusión o eterna simplificación sartriana sobre el intelectual comprometido estaba de moda, el imperialismo yanqui estaba de moda, “El cóndor pasa” estaba de moda, la revolución cubana estaba de moda.”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: