LLIBRE. “Los cosacos” de John Ure (1999), una aproximació històrica

Portada - John Ure - Los cosacosRESSENYA. John Ure:

“Los cosacos” (1999)

Barcelona, Editorial Ariel, 2002

205 pàgines, mapes, bibliografia, índex analític

Ressenya

Què és un cosac? Quines imatges ens vénen al cap en sentir aquesta paraula? Això és el que es pregunta el diplomàtic i escriptor anglés John Ure, i tracta de respondre-ho amb aquesta obra. No és un estudi voluminós, sinó més bé un assaig històric del poble cosac, des de les primeres referències al segle XV fins a la Perestroika i la caiguda de l’URSS a finals del segle XX.

L’obra comença amb una introducció molt literària i bella, amb la descripció de dos moments importants de la història dels cosacs. El primer al 1814, durant la parada militar dels vencedors de Napoleó Bonaparte a Londres, en la qual van participar els cosacs del tsar Alexandre I, i on van causar molta expectació i l’inici del mite romàntic de les virtuts cosaques a Occident. L’altre moment es va donar el 22 de gener de 1905, quan el tsar Nicolau II va ordenar a la l’exèrcit i a les forces cosaques carregar contra una multitud pacífica que estava manifestant-se a Sant Petersburg per a demanar millores laborals, en el que es coneix com “Diumenge sagnant”.

James McConnell, "Diumenge sagnant 1905" (1965)

James McConnell, “Diumenge sagnant 1905” (1965)

Admiració romàntica a Occident i un cert respecte, repulsió i temor a Orient. Aquesta és la visió clàssica del món cosac.

Els cosacs tradicionalment han sigut un poble guerrer. Cosac deriva de la paraula kirguís kazak que vol dir home lliure o aventurer. Eren un poble propi de terres de frontera, considerades a Occident com a llunyanes i inhòspites, i de vida molt dura. Ocupaven el sud de Rússia, la conca del riu Don, la part baixa del riu Dnièster (“cosacs zaporogos”), terres del Volga i el nord del Caucas (el riu Terk). La seua vinculació amb Rússia es va iniciar al segle XVI, amb el tsar Ivan IV Vasiliech, conegut com Ivan el Terrible (1530-1584), i des d’aleshores van tenir una vinculació especial amb els tsars russos com a forces armades i repressores d’elit, si bé van protagonitzar algunes rebel·lions que van posar en perill la mateixa Rússia.

Aquesta obra és un assaig breu, però repassa les fites principals de la història i l’evolució del poble cosac, encara que de quan en quan cau en tipismes i es tira de menys alguna explicació etnogràfica més detallada, en especial sobre el seu estil de vida i la seua estructura social.

També cal destacar l’anàlisi de les impressions que tenien els coetanis dels cosacs. En açò destaquen les visions angleses (així com les comparacions que fa dirigides a un públic anglosaxó) i sobretot de la literatura russa, entre d’altres: Aleksandr Puixkin o Pushkin (1799-1837), amb la novel·la La filla del capità sobre la revolta de Pugatxov; Nikolai Gogol (1809-1852), amb Taràs Bulba; Lev Tolstoi (1828-1910), amb Els cosacs; Borís Pasternak (1890-1960) en el principi de Doctor Givago; o Mikhaïl Xólokhov o Sholojov (1905-1984), amb El Don de plàcides aigües.

Cosacs

Cavalleria cosaca

Opinió personal: a mi m’ha semblat un llibre interessant, divertit i ben escrit. Recomanable per a joves de cos i de ment.

Els cosacs ja no existeixen com a tal, només queden com a record del que foren. Cosac és guerrer i genet, i ja no hi ha genets a les guerres. És un exemple d’utilització simbòlica d’un passat idealitzat, idíl·lic i fins i tot oníric, un tipus de moral antiga, de “mos maiorum”, de defensa d’uns valors mitificats, propis dels avantpassats, a l’actual societat russa.

Un llibre bo, molt bo, especialment per als que alguna vegada hem somiat i jugat a ser Taràs Bulba.

Apunts de l’evolució històrica del poble cosac. Índex del llibre

  • Van ser els primers que van passar els Urals (riu Yaik per als cosacs), allà al segle XVI, comandats per Yemak Timofeyebich, qui va conquerir la ciutat de Sibir, més tard Tobolsk.
  • Es van rebel·lar amb els falsos Demetris (l’últim Rurik, assassinat per Boris Goudonov).
  • Atacaven sovint a l’Imperi turc, el seu enemic natural, i els tsars ho aprofitaven, com el tsar Pere I el Gran (1672-1725), per a conquerir Azov.
  • Rebel·lió d’Stenka Razin, el pirata del Volga.
  • Relació entre Mazeppa i Pere I el Gran.
  • Catalina la Gran i Pugachev. Els problemes del poble contra la falsa il·lustració.
  • Els cosacs i la invasió napoleònica. El general Pavlov.
  • La conquesta del Caucas. Les campanyes contra Shamil.
  • Els cosacs i la “Gran Partida”. L’expansió russa cap a la Índia.
  • Els cosacs a la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa: les espases contra el poble.
  • Els cosacs a la Segona Guerra Mundial: deserció i traïció. La repressió stalinista.
  • El ressorgiment folklòric dels cosacs després del comunisme: un poble turístic. Un record xovinista. Un present carnavalesc.
Ilya Repin, "Cosacs zaporogos escrivint una carta al soldà de Turquia" (1880-1891)

Ilya Repin, “Cosacs zaporogos escrivint una carta al soldà de Turquia” (1880-1891)

Aplicació didàctica

Molta o poca, segons. Es pot utilitzar el tema dels cosacs per a il·lustrar exemples de guerra, violència, forces d’ocupació, exotisme, valors mitificats dels avantpassats (mos maiorum), visió idíl·lica i romàntica del passat, etc.

Moment històric: des de finals de l’Edat Mitja fins a principis del segle XXI.

CITA

Taràs Bulba - GogolVisió idíl·lica dels cosacs, pàgina 192

“Pero con independencia de lo que digan los políticos y administradores, los eruditos e historiadores, los corresponsales extranjeros de raigambre y los periodistas más efímeros, siempre perdura la misma imagen, basada quizás en la ingente literatura rusa desde Lermontov a Pasternak, pasando por Tolstoi y Sholojov. Es la imagen de un jinete espoleando a su caballo por las llanuras nevadas de Rusia, provocando un susurro de temor que lo precede como el viento siberiano entre los matorrales de las estepas y los bosques de abedules. Su rostro es austero, marcado por las arrugas del valor y también de la crueldad, marcado por el alborozo y el sufrimiento. Su destino nadie lo conoce. Pero una cosa es segura: está firmemente anclado a la silla de montar; y es muy probable que siga así”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: