LLIBRE. “Annapurna, primer 8.000” de Maurice Herzog (1953), un manual de xovinisme a les altes muntanyes

Portada - MAURICE HERZOG - Annapurna, primer 8000RESSENYA. Maurice Herzog:

“Annapurna, primer 8.000” (1953)

Barcelona, Editorial Juventud, 1964

288 pàgines, castellà, fotografies en blanc i negre, croquis de la muntanya

Edició més recent, any 2012, enllaç aquí

RESSENYA

El 14 de desembre de 2012 va faltar Maurice Herzog, alpinista francés qui junt amb el seu company de cordada Louis Lachenal van ser els primers homes en pujar un cim de més de 8.000 metres, a l’Himàlaia, en concret el cim de l’Annapurna (8.091 m), l’any 1950.

Annapurna, primer 8.000” és el relat que Maurice Herzog va publicar d’aquella expedició i que es va convertir en un èxit de vendes immediat i en tot un clàssic de la literatura de muntanya.

Es tracta d’un relat de tipus periodístic molt entretingut per als interessats en el món de la muntanya o en viatges i expedicions a llocs exòtics. El llibre explica les diverses fases de l’expedició francesa: els grans preparatius per a “conquerir” una muntanya de més de 8.000 metres; la selecció dels alpinistes que tindran l’honor d’anar; els problemes burocràtics; el llarg viatge fins l’Índia i el Nepal; les dificultats de la ruta fins arribar al peu de les muntanyes; els primers passos en un món inhòspit, vertical i gelat; el descobriments de les magnituds de l’Himàlaia per uns muntanyencs acostumats a uns Alps molt humanitzats; l’escalada pròpiament dita; la conquesta del cim; i la dramàtica baixada, les congelacions i el retorn a França.

És un llibre sobre una aventura èpica, sobre la victòria d’una expedició quasi “militar”, però a canvi de grans patiments i de mutilacions per congelacions dels escaladors que van pujar al cim. Avui en dia no pot entendre’s aquesta obsessió per conquerir una muntanya, per aconseguir prestigi i reconeixement nacional si no entenem que aquesta expedició es va realitzar en un context de recuperació de l’orgull nacional a França, quan l’amor propi francés estava molt baix degut a les destrosses i a l’ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial.

Maurice Herzog - congelacions

Congelacions de Maurice Herzog després de baixar del cim de l’Annapurna (1950)

També cal tenir en compte la cara fosca de la història de l’ascensió a Annapurna, un tipus d’història “no oficial” però molt més muntanyenca, basada en el relats dels companys d’Herzog, principalment les versions de Gaston Rébuffat (“La montaña es mi reino”), Lionel Terray (“Los conquistadores de lo inútil”), i molt especialment de l’alpinista que va pujar amb Herzog al cim, de Louis Lachenal qui va morir en un accident de muntanya el 1955 però va deixar escrita la seua versió de l’ascensió a l’Annapurna al llibre “Cuadernos de vértigo”. En aquestes versions queda reflexat el lideratge i la força d’ànim d’Herzog, però també la seua obsessió quasi suïcida pel cim i la seua poca experiència en grans escalades. Sembla que si no arriba a ser pel trio format per Rébuffat, Terray i Lachenal, autèntics muntanyencs, i el suport final de la resta de l’equip la història haguera anat molt diferent. Herzog, quan va tornar de l’expedició, sense dits als peus i a les mans, va saber aprofitar la seua fama i va esdevenir un vividor, un home d’èxit la resta de la seua vida. Va ser entre d’altres càrrecs Secretari d’Estat per a l’Esport amb el president De Gaulle, diputat i alcalde de Chamonix. Els seus companys d’expedició van tornar a les muntanyes, i han esdevingut unes figures de referència molt respectades i apreciades en el món dels enamorats de la muntanya, uns models de l’alpinisme.

En definitiva, ens trobem davant d’un llibre clàssic, molt ric tant pel que diu i com ho diu, com pel que calla i que altres s’han encarregat d’explicar. Un llibre de l’última època colonial de conquestes “nacionals”, encara que fóra un cim inútil, gelat, inhòspit i solitari, però també per això justament esdevé una fita romàntica i èpica. Val la pena llegir-lo.

maurice-herzog-paris-matchAPLICACIÓ DIDÀCTICA

  • L’esport utilitzat com a una qüestió nacional (en aquesta ocasió a França).
  • Nacionalisme i orgull nacional, colonialisme, imperialisme, simbologia nacional (banderes, proeses, èxits), sentiment de tribu, etc.
  • Valors: disciplina, dedicació, constància, superació d’obstacles, el debat entre mitjans i finalitats, companyonia, solidaritat, valentia, etc.
  • Eurocentrisme: relacions entre occidentals i pobles més endarrerits econòmicament com és el del Nepal, i els sherpes.
  • El debat Herzog-Lachenal: pujar a un cim per una nació? o per no deixar soles a un company? fer una cosa per nacionalisme? o per humanitat? per una idea abstracta? o per una persona concreta?

CITA CLÀSSICA

Última pàgina, pàgina 288

“El Annapurna, para todos nosotros, es un ideal realizado; en nuestra juventud no nos absorbían los relatos imaginarios ni los sangrientos combates que las guerras modernas ofrecen a la imaginación de los niños. La montaña fue para nosotros un campo de batalla natural en el que, jugando en las fronteras de la vida y de la muerte, buscábamos la libertad que oscuramente anhelábamos y que necesitábamos tanto como el pan.

El Annapurna, hacia el que hubiéramos ido todos con las manos vacías, es un tesoro sobre el cual viviremos… Con esta realización, una página se dobla… Una nueva vida empieza.

Hay otros Annapurna en la vida de los hombres…

MÉS INFORMACIÓ

1. ARTICLE a El Mundo: “Luces y sombras tras el Annapurna”, 16/12/2012, enllaç aquí

Fragment molt bo:

Cumbres a favor del nacionalismo

Recién terminada la Segunda Guerra Mundial, Europa es un campo yermo donde solo queda los restos de la batalla. Para curar sus heridas, las naciones recurren al nacionalismo en un intento de insuflar ánimo a la población. Es en ese momento cuando el Himalaya se convierte en el terreno donde las grandes potencias quieren reafirmar su papel en un juego que no pocas veces acarrea dramáticas consecuencias. Cada país se asigna un “ochomil”, en una suerte de paralelismo con el reparto de las naciones africanas, intentándolo hacerlo suyo en algo que ha dado en llamarse alpinismo colonial.

Sucesivas expediciones nacionales se ponen en marcha. Auspiciadas por las más altas instancias, en ellas se comprometen los mejores alpinistas del momento, que encuentran la mejor y más económica manera de cumplir sus sueños. Todo en aras de algo tan fútil como clavar la bandera del país respectivo en la picorota de una alta montaña. La exaltación nacional-colonialista hace que no se marche a subir una montaña, sino que se va a conquistarla, a someterla y el conquistador se apropia de ella como el cazador de su presa.”

2. RESSENYA de José Luis Mendieta, per a l’Editorial Desnivel: “Annapurna primer ochomil, la histórica ascensión de Maurice Herzog“, 13/07/2010, enllaç aquí

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: