LLIBRE. “Utopia. El Estado perfecto” de Tomàs Moro (1516), la utopia de la disciplina social

Portada - MORO - UtopiaRESSENYA. Tomàs Moro:

“Utopia. El Estado perfecto” (1516)

Barcelona, Ediciones Abraxas, 2004

268 pàgines, castellà, diversos estudis

Títol original: “Libellus uere aureus, nec minus salutaris quam festiuus, de optimo reipublicae statu deque noua insula Utopia

RESSENYA

Segons la contraportada del llibre: “Utopia va ser escrita en llatí a Lovaina (1516) per gran humanista anglès Tomàs Moro (Thomas More), aleshores Lord Canceller d’Anglaterra. L’obra dibuixa la idea d’un Estat perfecte, ideal: Utopia, i per a això tria una forma d’estil humanista: el diàleg. Però l’Estat perfecte només pot existir a “Enlloc”, que és el que significa utopia en grec.”

L’obra està dividida en dos llibres a manera de diàleg entre l’autor, el seu amic Peter Giler (Petrus Aedigius) i un imaginari viatjant portuguès anomenat Rafael Hytlodeo, qui explicarà el seu viatge al país d’Utopia, i les característiques d’aquell país i de les seues gents.

El primer llibre és introductori, de diàleg pur, on Moro plasmarà algunes de les qüestions que el preocupen del seu país com la facilitat d’aplicació de la pena de mort i la seua poca utilitat, l’extensió de la ramaderia ovina i la pobresa que provoca als llauradors alienats de les seues terres, i la dificultat i els problemes que podria patir una persona amb sentit comú per posar-se al servei de la Corona, com és el cas de Tomàs Moro.

El segon llibre és el relat de l’illa d’Utopia. Hytlodeo narra l’organització política de l’illa, les seues característiques geogràfiques, l’estructura urbana i de població, l’economia, la guerra, les relacions amb altres pobles, etc. De vegades amb burla, però la major part del temps amb una admiració que contagia als seus interlocutors, per la honestedat dels seus governants, la moral dels seus ciutadans, el menyspreu de l’or, la sublim elevació de l’esperit, la tolerància religiosa, la dedicació al treball i a l’oci productiu.

Utopia és una illa que no existeix, i tots els noms i conceptes són jocs de paraules d’origen grec. És l’obra per excel·lència dels viatges fantasiosos, dels somnis especulatius dels filòsofs, amb un gran deute als pensadors antics.

Respecte a l’autor: Thomas More, o Tomàs Moro, 1478-1535. Va ser un dels humanistes anglesos més destacats. Va estudiar lleis i va exercir l’advocacia, i va ser membre de la Cort del rei Enric VIII, com a conseller i com a canceller del regne. Va realitzar alguns viatges diplomàtics al continent. Per no aprovar el matrimoni del rei amb Anna Bolena, i el cisma religiós amb l’església catòlica que va provocar, va ser condemnat a mort el 1535.

Retrat de Thomas More, realitzat per Hans Holbein el Jove

Retrat de Thomas More, realitzat per Hans Holbein el Jove

Observacions personals: és tracta d’un clàssic senzill. És una obra fàcil de llegir tenint en compte que va ser escrita fa quasi cinc-cents anys, però resulta un poc decebedora per la simplicitat dels arguments i la uniformitat quasi robòtica de la societat que propugna. Aquest llibre és un exemple de defensa d’una societat medieval mitificada que desapareix, enfront als nous canvis socials de l’època moderna. Per això té una lectura més conservadora que no progressista, encara que fa algunes crítiques molt directes de la societat de la seua època, i en especial de la manera d’actuar dels rics i dels poderosos. No obstant això, el tema principal del llibre no és la llibertat, sinó la disciplina, tal com explica R.W. Chambers al seu estudi “El significat d’Utopia”. Aquest llibre servirà com a base de ideologies i de models socials uniformitzadors i totalitaris, més que de les ideologies alliberadores, on trobarem al capdavant de la societat a una nova “aristocràcia” basada en la saviesa i la intel·ligència, un tipus de tecnocràcia que basa el seu poder en una moralitat molt rígida, com al model de Plató. Per tant, cal tenir cura amb possibles males interpretacions, especialment de gent que cita aquest llibre sense haver-lo llegit.


APLICACIÓ DIDÀCTICA

Segles XV-XVI, Humanisme, Reforma, Renaixement, començament de l’absolutisme monàrquic modern, viatges fantàstics, pensadors, idees de teoria política i social, utopia envers quimera, somnis humans, projectes de l’aristocràcia pensadora, tecnocràcia, platonisme, coherència i compromís intel·lectual.

ESTUDIS ANNEXOS EN AQUESTA EDICIÓ

Tomàs Moro i la Utopia, de Ramon Esquerra, 1937. Introducció general.

Les utopies del Renaixement, de Marie Louise Berneri, 1971. Context històric

Antecedents: 1. Ovidi, L’edat d’or; 2. Plató, Els guardians; 3. Fets dels apòstols: la comunitat de l’amor i la comunitat de l’odi; 4. Luciano de Samosata, L’era de Saturn; 5. Sant Ambrosi, Les vinyes de Naboth; 6. Sant Benet, Regles monàstiques; 7. El país de Jauja, autor anònim; 8. Torquato Tasso, Cor d’Aminta; 9. Americo Vespuccio, El primer viatge.

El cercle humanista: cartes entre Moro, Egidio, Jeroni Busleiden, Guillaume Budé, Thomas Lupset, Desideri Erasme, Joan Froben.

Estudis crítics: 1. Francisco de Quevedo, “Noticia, juicio y recomendación de la Utopía y de Tomás Moro”; 2. H.G. Wells, “Introducción a Utopía”; 3. R.W. Chambers, “El significado de Utopía”.

Bibliografia comentada per Ramón Ezquerra, 1937 (excepte l’obra de Peter Ackroyd, Tomás Moro, Edhasa, Barcelona, 2003)

ÍNDEX DE CITES

1. Estudi de M. Louise Berneri, “Les utopies del Renaixement”, Pàgina 39-40

2. L’estupidesa. Llibre I d’Utopia, pàgina 75

3. Poques lleis, Llibre II d’Utopia, pàgina 140-142

4. Crítica als rics, Llibre II d’Utopia, pàgina 169

5. Els coneixements. Carta de Tomàs Moro a Pere Egidi (Peter Giles), pàgina 204

6. Les virtuts. R.W. Chambers, “El significat d’Utopia”, pàgina 248

7. La disciplina a Utopia. R.W. Chambers, “El significat d’Utopia”, pàgines 259-260

8. Biografia recomanada, pàgina 265

CITES

1. Estudi de M. Louise Berneri, “Les utopies del Renaixement”, Pàgina 39-40

“Aunque las utopías de Tomás Moro, Campanella y Andreae encarnan, en buena medida, el espíritu renacentista, también significan una reacción contra él.

El espléndido movimiento artístico y científico del Renacimiento fue acompañado por una desintegración de la sociedad. La afirmación de al individualidad del hombre, el desarrollo de sus facultades críticas y la ampliación de conocimiento habían consumado la destrucción del espíritu comunitario de la Edad Media y socavado la unidad del mundo cristiano. El Renacimiento, además, había dado origen a una clase de “intelectuales”, al crear una división entre el obrero y el técnico, el artesano y el artista, el albañil y el arquitecto. Había nacido una nueva aristocracia, cimentada, al principio, no sobre el poder y la riqueza, sino sobre la inteligencia y el conocimiento. Burckhardt, el brillante apologista del Renacimiento, reconoce que éste fue “antipopular y que a través de él, Europa se vio, por primera vez, tajantemente dividida en clases cultas y clases incultas”.

Esta división aceleró la desintegración de la sociedad. El poder ascendente de los nobles y los reyes ya no encontraba el freno de las comunas, y desembocó en un continuo y agotador estado de guerra. Las antiguas asociaciones habían sido destruidas y nada surgió en su reemplazo. Las condiciones de vida del pueblo empeoraron hasta alcanzar la atroz miseria que Moro describe tan vigorosamente en Utopía. […]

El Renacimiento, que había permitido el desarrollo del individuo, al propio tiempo engendró al Estado, que se convirtió en la negación del individuo.

Las utopías renacentistas procuran ofrecer una solución a los problemas planteados a una sociedad en vías de evolución hacia nuevas formas organizativas.”

2. L’estupidesa. Llibre I d’Utopia, pàgina 75

Responde stulto secundum stultitiam eius

(Traducció: respon a l’estúpid segons la seua la seua estupidesa, o com es mereix; de Proverbis 26, 5)

El proverbi anterior diu: “No contestes al neci segons la seua estupidesa , per a no fer-te com ell”. (Proverbis 26, 4)

3. Poques lleis, Llibre II d’Utopia, pàgina 140-142

“Sobre els procediments legals, en especial destaca que no hi han advocats, cadascú defensa el seu punt de vista, i les lleis són poques i entenedores per a que no siguen susceptibles de manipulació o de dificultat d’enteniment.”

4. Crítica als rics, Llibre II d’Utopia, pàgina 169

“Los ricos reducen cada día un poco más el salario de los pobres, no sólo mediante combinaciones fraudulentas, sino promulgando leyes acerca de ello; así, pues, vimos antes la injusticia que suponía recompensar tan mal a los que más merecían de la sociedad; de esta monstruosidad hacen una justicia al sancionarla una ley. Así, cuando considero esos estados que hoy día florecen por doquier, no veo en ellos -¡Dios me perdone!- otra cosa que la conspiración de los ricos, que hacen sus negocios so capa y en nombre de la república. Imaginan e inventan todos los artificios posibles, tanto para conservar (sin miedo a perderlos), los bienes adquiridos con malas artes, como para abusar de las obras y trabajos de los pobres, adquiridos a precio vil. Y los resultados de sus maquinaciones los promulgan los ricos en nombre de la sociedad y, por tanto, también en el de los pobres, dándoles así fuerza de ley.”

5. Els coneixements. Carta de Tomàs Moro a Pere Egidi (Peter Giles), pàgina 204

La mayoría de los hombres no quieren obtener más conocimientos, y casi todos los desprecian. El patán rechaza por difícil todo lo que no está a su poca altura; el pedante desdeña por insignificante todo lo que no está relleno de palabras anticuadas. Algunos lectores sólo aprueban a los autores antiguos, y casi todo el mundo prefiere lo que ha escrito cada cual. Aquí hay un hombre tan solemne que no permite ni una sombra de frivolidad, y allí hay otro de gustos tan insípidos que no puede soportar la sal de una frase ingeniosa. Ciertos zoquetes temen tanto a la sátira como el hombre mordido por un perro rabioso teme al agua; otros son tan cambiantes que les gusta una cosa cuando están sentados y les gusta otra cuando están de pie.”

6. Les virtuts. R.W. Chambers, “El significat d’Utopia”, pàgina 248

Explicació de les quatre virtuts cardinals: prudència, justícia, força i temprança; i les tres virtuts teologals: fe, esperança i caritat.

7. La disciplina a Utopia. R.W. Chambers, “El significat d’Utopia”, pàgines 259-260

El ideal de Utopía es la disciplina, no la libertad. Ese ideal está influido por algunas de las disciplinas más severas que el mundo ha conocido. A través de la República de Platón retrocedemos a la vida cuartelera de un guerrero espartano; a través de la propia experiencia de Moro nos sumergimos en la vida de un monje cartujo. Y la disciplina de Utopía queda impuesta rígidamente, incluso con ferocidad. […]

Muchos constructores de comunidades ideales han esquivado la cuestión de la compulsión, imaginando que los ciudadanos se han vuelto morales de la noche a la mañana. Moro no escogió un camino tan fácil. Reconoció que habría una minoría a la que no llamarían la atención motivos tan elevados. Para ellos, habría una pena de servidumbre, y si esto fallaba, la de muerte.

Pero ningún gran Estado puede fundarse en el terrorismo. Para la masa, Utopía se fundaba en el entusiasmo religioso. […]

Basada en la religión, Utopía está sostenida por una creencia en la dignidad del trabajo manual. Hasta los gobernantes y los magistrados, aunque exentos legalmente, comparten este trabajo como un ejemplo para los demás. […]

Pero la religión es la base de todo.

8. Biografia recomanada, pàgina 265

Peter Ackroyd, Tomás Moro, Edhasa, Barcelona, 2003.

Anuncis

2 Responses to LLIBRE. “Utopia. El Estado perfecto” de Tomàs Moro (1516), la utopia de la disciplina social

  1. Retroenllaç: TEMA. El naixement del món modern. La monarquia autoritària. L’humanisme. Els descobriments geogràfics | HISTORIATA

  2. Retroenllaç: TEMA. L’organització política de les societats | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: