LLIBRE. “El Paraíso en la otra esquina” de Mario Vargas Llosa (2003), una evocació de Paul Gauguin i Flora Tristán

Portada - Vargas Llosa - El Paraíso en la otra esquinaRESSENYA. Mario Vargas Llosa

“El Paraíso en la otra esquina” (2003)

Madrid, Alfaguara, 2003

488 pàgines, castellà

RESSENYA

Aquesta és una novel·la sobre la vida de dos persones del segle XIX i la seua recerca de la felicitat: la feminista i revolucionària Flora Tristán (1803-1844) i el seu nét, el famós pintor postimpressionista Paul Gauguin (1848-1903), que malgrat no coincidir cronològicament, sí que van compartir la vocació de viure plenament.

Flora Tristán és filla d’un ric burgès del Perú independent, que viu en la misèria al París de principis del segle XIX i es explotada pel seu marit, de qui acabarà separant-se. Va viatjar infructuosament al Perú per fer valer els seus drets com a descendent de la rica família Tristán, i a Anglaterra, per estudiar la situació dels obrers i de les dones, sobretot de les prostitutes. Arran la seua conscienciació social es dedicarà a estudiar les idees dels socialistes utòpics i es llançarà a defensar els drets dels obrers i de les dones. Voldrà crear la “Unió Obrera”, una mena d’Internacional Socialista avant la lettre, però cansada i malalta morirà abans de veure acomplits els seus somnis.

Paul Gauguin és un pintor francés postimpressionista, turmentat pel desig de tornar al món primigeni, bàsic, sexual i salvatge de les cultures primitives. Deixarà la seua faena de corredor de Borsa, abandonarà la seua dona i els seus cinc fills, i es dedicarà plenament a pintar. Fart de la civilització s’embarcarà cap a Tahití, al bell mig de l’oceà Pacífic, i després recalarà a les Illes Marqueses. Allí morirà, lluny, molt lluny d’Europa i del món civilitzat, però prop del primitivisme que tant cercava. Ens deixarà les seues colpidores pintures com a testimoni del seu periple vital a la recerca de la felicitat.

Aquesta novel·la és un relat sobre el món de les utopies que fou el segle XIX. Una protagonista, ella, vol avançar cap a una societat millor; mentre que l’altre, ell, vol tornar a un hipotètic salvatgisme primitiu. El dilema està entre avançar, cap a una cosa que no existeix encara, o tornar enrere, cap a una cosa que no sabem si ha existit mai fora del món dels somnis. Endavant i enrere. El nexe d’unió és clar: el desig d’aplegar a un Paradís on siga possible la felicitat per als éssers humans. Flora intentarà aplegar al paradís quedant-se a França i entregant-se en cos i ànima a la causa de la revolució. Una revolució obrera, social i també dels costums, i que allibere a les dones, i en el pla personal rebutjant el sexe. Gauguin intentarà aplegar al paradís anant-se’n. Serà una revolució personal feta en el camí, en la distància, rebutjant la hipocresia del seu món, llançant-se a la sexualitat sense tabús, i sobretot serà una revolució plasmada en la seua manera de pintar, els seus colors i els seus temes.

L’autor de la novel·la és Mario Vargas Llosa (Arequipa, Perú, 1936). Va ser un dels principals escriptors del “boom” literari llatinoamericà dels anys seixanta i setanta del segle XX. És un escriptor molt crític amb les dictadures i defensor de la democràcia liberal. Algunes obres seues són: Los jefes, La ciudad y los perros, La casa verde, La tía Julia y el escribidor; La guerra del fin del mundo, Los cuadernos de don Rigoberto, La fiesta del chivo, o El sueño del celta. Va ser guardonat amb el premi Nobel de literatura l’any 2010.

APLICACIÓ DIDÀCTICA

1. Segle XIX. Aquesta novel·la està centrada en el segle XIX, un segle que és molt ric en esdeveniments, però sobretot és la base ideològica, social, cultural, econòmica i política del nostre món actual. L’historiador Eric J. Hobsbawm parla d’un segle XIX llarg, i el va dividir en tres períodes: 1. la fase de les revolucions liberals i l’arribada al poder de la burgesia (1789-1848); 2. la fase del gran capital, quan la burgesia aconsegueix el predomini (1848-1875); i 3. la fase de l’imperialisme (1875-1914), quan Europa es projecta i es llança a la conquesta de la resta del món.

Flora Tristán (1803-1844)

Flora Tristán (1803-1844)

2. Industrialització – moviments obrers. Les conseqüències socials de la industrialització són patents al segle XIX. Prompte apareixeran els moviments obrers en defensa dels nous tipus de treballadors, i els primers ideòlegs que analitzaran el seu present i planificaran per al futur societats més lliures, justes i igualitàries. En primer lloc trobem als socialistes utòpics, com Fourier, Blanqui, Blanc o Saint-Simon, que volen aconseguir el nou món gràcies a la solidaritat de les persones, sense violència, i amb estudis socials poc fonamentats. En contraposició tenim els socialistes científics, amb Marx i Engels al capdavant, que recolzen un canvi social basat en la revolució, en aconseguir el poder per a transformar la societat, i amb anàlisis molt profundes del sistema econòmic, polític i social. Flora Tristán es trobarà entre uns i altres, si bé se la pot incloure entre els socialistes utòpics, i va destacar per ser pràcticament l’única dona i per defensar la revolució també dels costums, a les llars, per alliberar les dones de l’explotació que suposa el matrimoni i la subordinació a un marit.

3. Art – Postimpressionisme. Paul Gauguin. Noves formes d’expressió artística. La importància de la subjectivitat. El primitivisme. La vida bohèmia.

CITES

1. Socialisme utòpic. Regulació del sexe als falansteris segons Fourier, pàgina 100

“En los falansterios, según el diseño de Fourier, habría jóvenes vírgenes, que prescindirían por completo del sexo, y vestales, que lo practicarían de manera moderada con los vesteles o trovadores, y mujeres todavía más libres, las damiselas, que harían el amor con los menestrales, y así sucesivamente, en un orden de libertad y exceso crecientes –las odaliscas, las faquiresas, la bacantes-, hasta las bayaderas, que practicarían el amor caritativo, acostándose con viejos, inválidos, viajeros, y, en general, seres a los que por su edad, mala salud o fealdad, la injusta sociedad actual condenaba a la masturbación o a la abstinencia.”

Paul Gauguin (1848-1903)

Autoretrat – Paul Gauguin (1848-1903)

El color per a Paul Gauguin, capítol XX, “El hechicero de Hiva-Oa”

“Entonces, Paul recordó que, en aquel invierno durísimo de hacía dieciocho años, cuando pegaba carteles en las estaciones del ferrocarril de París, el azar puso en sus manos un librito que encontró, olvidado o arrojado allí por su dueño, en una silla en el cafetín contiguo a la Gare de l’Est donde se sentaba a tomar un ajenjo al término de la jornada. Su autor era un turco, el artísta, filósofo y teólogo Mani Velibi-Zumbul-Zadi, que en ese ensayo había trenzado sus tres vocaciones. El color, según él, expresaba algo más recóndito y subjetivo que el mundo natural. Era manifestación de la sensibilidad, las creencias y las fantasías humanas. En la valoración y el uso de los colores se volcaba la espiritualidad de una época, los ángeles y demonios de las personas. Por eso, los artistas no debían sentirse esclavizados por el mimetismo pictórico frente al mundo natural: bosque verde, cielo azul, mar gris, nube blanca. Su obligación era usar los colores de acuerdo a urgencias íntimas o al simple capricho personal: sol negro, luna solar, caballo azul, olas esmeraldas, nubes verdes. Mani Velibi-Zadi decía también -que oportuna ahora esa enseñanza, Koke*- que los artistas, para preservar su autenticidad debían prescindir de modelos y pintar fiándose exclusivamente de su memoria. Así su arte materializaría mejor sus verdades secretas.”

*Nota: Koke és un malnom de Paul Gauguin.

TEXT HISTÒRIC DE FLORA TRISTÁN

Obrerisme i feminisme [en valencià]

“A vosaltres obrers que sou les víctimes de la desigualtat de fet i de la injustícia, a vosaltres us toca establir al fi sobre la terra el regne de la justícia i de la igualtat absoluta entre la dona i l’home. Doneu un gran exemple al món, exemple que demostrarà als vostres opressors que voleu triomfar pel dret i no per la força bruta; vosaltres, malgrat que sou set, deu, quinze milions de proletaris, que podríeu disposar d’aquesta força bruta! I mentre reclameu la justícia per a vosaltres, els homes forts, els homes de braços nus, que reconeixeu a la dona com a la vostra igual, i que, a aquest títol, li reconegueu un dret igual als beneficis de la unió universal dels obrers i obreres.”

Tristán, Flora: Unión Obrera, Barcelona, 1977, pág. 131; extret de Mary Nash y Susanna Tavera: Experiencias desiguales: conflictos sociales y respuestas colectivas (siglo XIX), Madrid, Editorial Síntesis, 1995, pàg. 161.

Obrerismo y feminismo [en castellà]

“A vosotros, obreros que sois las víctimas de la desigualdad de hecho y de la injusticia, a vosotros os toca establecer al fin sobre la tierra el reino de la justicia y de la igualdad absoluta entre la mujer y el hombre. Dad un gran ejemplo al mundo, ejemplo que demostrará a vuestros opresores que queréis triunfar por el derecho y no por la fuerza bruta; ¡vosotros, a pesar de que sois siete, diez, quince millones de proletarios, que podríais disponer de esta fuerza bruta! Y mientras reclamáis la justicia para vosotros, los hombres fuertes, los hombres de brazos desnudos, que reconocéis a la mujer como a vuestra igual, y que, a este título, le reconocéis un derecho igual a los beneficios de la unión universal de los obreros y obreras.”

Tristán, Flora: Unión Obrera, Barcelona, 1977, pág. 131; extraído de Mary Nash y Susanna Tavera: Experiencias desiguales: conflictos sociales y respuestas colectivas (siglo XIX), Madrid, Editorial Síntesis, 1995, pàg. 161.

MÉS INFORMACIÓ

Flora Tristán (1803-1844): http://ca.wikipedia.org/wiki/Flora_Trist%C3%A1n

Paul Gauguin (1848-1903): http://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Gauguin

Crítica de Juan Cruz a El País: “El paraíso, en efecto, está en la otra esquina”, 03/11/2011, enllaç aquí

Ressenya al bloc Historiadores Histéricos: “El paraíso en la otra esquina. Mario Vargas Llosa”, 10/08/2009, molt recomanable, amb moltes imatges, enllaç aquí

Primeres 47 pàgines de la novel·la “El Paraíso en la otra esquina”, Punto de Lectura, enllaç aquí

Advertisements

4 Responses to LLIBRE. “El Paraíso en la otra esquina” de Mario Vargas Llosa (2003), una evocació de Paul Gauguin i Flora Tristán

  1. Retroenllaç: TEMA. La revolució industrial. La societat industrial | HISTORIATA

  2. Retroenllaç: DONA. “Ballar per a denunciar la violència contra les dones” | HISTORIATA

  3. Retroenllaç: DONA. La dona a “The Piano”: música, independència i bellesa | HISTORIATA

  4. Retroenllaç: DONA. el Diluvi canta “I tu, sols tu” | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: