EDUCACIÓ. Què passa a Finlàndia?

Finlàndia

Finlàndia és un països que millor ha eixit parat en els resultats dels informes PISA dels últims anys.

L’informe PISA és un document amb els resultats del Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants (en anglés Programme for International Student Assessment), en el qual l’OCDE avalua cada tres anys el rendiment escolar dels joves de 15 anys de diferents països.

Què passa a Finlàndia? Com s’ho fan? En què es basa el seu sistema educatiu? Podem aprendre d’ells?

Per analitzar què passa a Finlàndia en matèria educativa presente dos documents molt recomanables i il·lustratius i un recull d’enllaços per a ampliar la informació:

  1. el primer document és una pel·lícula documental nord-americana de l’any 2011 titulada “El fenomen finlandés”. Amb només 60 minuts entens (i veus i sents) com treballen allí. La veritat és que fa enveja, però el millor és que dóna moltes idees per a transformar i millorar la pràctica docent, com en les explicacions de les lliçons, tractament de continguts, procediments, organització del temps, avaluacions, etc.
  2. el segon document és un article d’Antoni Verger, professor de Sociologia de la UAB, on compara el model educatiu finlandés i les propostes per a la nova llei d’educació que està preparant-se a Espanya, l’anomenada LOMCE o llei Wert. Totalment clarificador. Anem a la ruïna.

1. DOCUMENTAL. “El fenomen finlandés” (2011)

  • Director: Sean T. Faust
  • Any: 2011
  • Durada: 62 minuts
  • Presentador: Tony Wagner, membre del Programa d’Innovació Educativa al Centre d’Emprenedors a la Universitat de Harvard (EUA).
  • Títol original: The Finland Phenomenon: inside the world’s most surprising school system
  • Idioma: anglés, subtitulat en castellà
 –

Altres enllaços al documental per si de cas: enllaç 1  –  enllaç 2

Breument. Idees principals de Finlàndia

  • País de 5,4 milions d’habitants.
  • 45 idiomes diferents a les escoles de Hèlsinki.
  • 93% de la població són finesos.
  • 16,2% parlen finés com a segona llengua.
  • 1/3 part del país està per damunt del cercle polar àrtic.
  • Rics en llacs i boscos.
  • Després de la Segona Guerra Mundial eren una societat agrària.
  • El 1960 el creixement de la població activa s’aturà.
  • El seu desenvolupament econòmic depén del coneixement, de les habilitats i de la productivitat.
  • La seua indústria és bàsicament electrònica (p.ex. Nokia).
  • 3,5% del seu PIB s’inverteix en I+D (el més alt després de Suècia i Israel).
  • Finlàndia és el país que té més investigadors per càpita que qualsevol altre país.
 

Breument. Idees principals del sistema educatiu de Finlàndia

  • Consens social en la importància de l’educació. Molts factors de reciprocitat i interacció.
  • Públic. Majoria aclaparadora d’educació pública.
  • Aspectes organitzatius. Comencen l’ensenyament als 7 anys. A preescolar sobretot es practiquen habilitats socials. A preescolar i primària poden estar uns quants anys amb el mateix professor (lligams afectius). Escoles petites (tots es coneixen). Ràtio màxima de 20 alumnes per aula. Sessions per assignatura de 90 minuts: sessions molt pràctiques, es perd menys temps i quasi no hi ha deures per a casa.
  • Professió docent transformada: molt estimats i reconeguts, fan falta notes molt altes i molta pràctica per a ser professor, són treballadors del coneixement, treballen en equip, transparència en les seues classes, innovadors, facilitadors del treball col·lectiu dels estudiants.
  • Classes molt pràctiques. Classes enfocades a fer pensar els alumnes i a ensenyar a involucrar-se en el seu aprenentatge. Els errors serveixen per a aprendre, no per a castigar.
  • Igualtat i equitat. Mateix sistema per a tots els estudiants. Sistema educatiu gratuït: classes, material, alimentació, transport, etc.
  • Confiança. Currículum base breu. Poques indicacions oficials. No tenen inspectors educatius. El Ministeri d’Educació confia en els municipis; els municipis confien en els professors; els professors confien en els alumnes. Cita del documental: “Quan a les persones se’ls brinda confiança, llavors elles voldran ser dignes d’ella. (…) A més a més a ningú li agrada que li diguen el que ha de fer”. Confien perquè tenen professors ben formats i competents, si no fos així no funcionaria.
  • Flexibilitat i orientació laboral. Després de secundària hi ha un sistema flexible que permet que els alumnes trien formació acadèmica o formació vocacional. A Finlàndia hi ha respecte per qualsevol treball, i el que més importa és l’habilitat i la intel·ligència en la resolució de problemes.
  • Noves tecnologies. Tenen molt desenvolupats els ambients educatius virtuals (p.ex. Moodle). Des de juliol de 2010 l’accés a Internet és un dret legat de tots els ciutadans.
  • Poques avaluacions. No confien massa en la importància de les avaluacions fins el Batxillerat. Recórrer menys a l’avaluació permet que els estudiants facen el seu propi estil d’aprenentatge.
  • Integració. Tots els alumnes són importants. Als anys 70 es van adonar que no podien deixar enrere cap jove, que tots havien de col·laborar en la riquesa del país.
  • MENYS ÉS MÉS: poques directrius curriculars, plena autonomia local i de centre, temps de classe major i menys classes per dia (així es té més temps per a fer projectes o treballar en els seus deures), molta motivació, es trien els projectes educatius, s’integren les arts, transversalitat plena i aplicada, etc.

Cita d’un professor: “Els valors familiars són importants. L’educació és important. La lectura és important. És important entendre les raons que es troben sota les coses. Concentrar-se, somiar, parlar, comprendre, raonar, trobar les respostes per tu mateix.”

 

Explicació de la pel·lícula documental

The Finland Phenomenon: Inside the World’s Most Surprising School System (El fenómeno finlandés: El sistema escolar más asombroso del mundo). Es un documental de 60 minutos que describe por qué Finlandia posee un sistema educativo que ha sido situado por más de una década como entre los mejores del mundo. Es un sistema educativo muy diferente al del resto de países, y su éxito rotundo los ha llevado a ganar premios en todos los ámbitos. Los alumnos estudian menos, tienen menos tareas, en tanto que los profesores reciben un sueldo competitivo y se encuentran totalmente implicados en su trabajo. ¿Por qué Finlandia? Bob Compton, creador del documental, junto al investigador de Harvard, el doctor Tony Wagner, ha decidido averiguarlo. Los resultados se han consignado en este film. Wagner, educador desde siempre y autor del bestseller “The Global Achievement Gap” (La brecha de logros mundial), nos lleva al interior de este sistema en estos 60 minutos, pues está más que suficientemente calificado para explorar y explicar el éxito finlandés. Desde el salón de clases y a través de entrevistas con estudiantes, profesores, padres, administrativos, directores y funcionarios del gobierno, Wagner nos revela los factores que han llevado a Finlandia a poseer el sistema educativo catalogado como número uno en el mundo.”

2. ARTICLE. Antoni Verger: “Finlandia, el ministro y la crisis educativa”

Un fragment:

Taula amb la comparació entre el model finlandés i el model espanyol

El modelo finlandés El nuevo escenario en el estado español (recortes + LOMCE)
Grupos de clase reducidos Incremento ratio profesor alumno en un 25%
Numerosos recursos humanos y materiales al servicio de los grupos más desfavorecidos Desarticulación de diferentes servicios de apoyo a estudiantes con necesidades especiales y problemas de aprendizaje
Profesionalización docente Salario docente recortado en varias ocasiones; carga docente incrementada, a raíz del despido de personal interino y del aumentado considerable de los días de baja necesarios para sustituir a un profesor
Autonomía escolar en la definición del currículum Re-centralización de la política lingüística y del currículum: Madrid pasa a controlar del 45 al 55% de los contenidos en comunidades históricas, del 55 al 65% en el resto de comunidades
Gratuidad total y a todos los niveles Incremento de tasas universitarias en un 66%; recorte de 50 millones de € en becas; introducción de tasas en la formación profesional (por primera vez en la historia de la democracia)
Provisión educativa eminentemente pública La nueva ley obliga a las administraciones a establecer nuevos conciertos con centros privados si existe suficiente “demanda social”El vigor de los conciertos pasa de un máximo de cuatro años a un mínimo de seis. Al fijarse un mínimo, se abre las puertas a que lo conciertos se renueven automáticamente.
Comprensividad elevada Creación de itinerarios en función de aptitudes a partir de cuarto de ESO (con los que se desarticula el sistema altamente comprensivo que impulsó la LOGSE)
No hay evaluaciones externas estandarizadas; los docentes tienen autonomía para fijar sistema de evaluación El estado introducirá nuevas reválidas (una al final de la educación primaria, otra al final la secundaria obligatoria y otra al final del bachillerato)
Evaluación tiene carácter formativo y está orientada a la mejora educativa; docentes y centros educativos cooperan de manera intensiva Evaluación externa orientada a la publicación de resultados para fomentar dinámicas de competición entre centros

Un altre fragment:

Qualitat educativa gràcies a la coordinació, benestar social i igualtat.

“Finlandia es, actualmente, un referente de excelencia educativa internacional de primer orden. Sería deseable por ello que el modelo finlandés inspirara procesos de reforma educativa en diferentes lugares, aunque ello no significa que deba ser tomado como un molde al que otros sistemas educativos tengan que adaptarse de forma acrítica. Emular Finlandia no implica únicamente adoptar varias de sus políticas estrella. Lo que hace funcionar la educación de un país no es la suma de iniciativas inconexas, sino que la coordinación, retro-alimentación e integración de un amplio número de políticas de naturaleza muy diversa en un sistema coherente y estratégicamente planeado. Además, no olvidemos que una parte importante del éxito educativo finlandés recae en su nivel de bienestar e igualdad social, y estos elementos contextuales no se pueden importar de otros lares como si se tratara de políticas y/o prácticas concretas.” 

[…] lo que sí podría hacer el modelo finlandés es definir los lineamientos y principios básicos en los que inspirar cambios educativos orientados a la equidad y la excelencia en escenarios, al menos para el caso español, irremediablemente futuros.”

3. MÉS INFORMACIÓ

1. ARTICLE. Boníssim: “España no es Finlandia“, Antonio J. Sánchez, 21 de gener de 2015.

2. VÍDEO. Campanya en defensa de l’Educació Pública: “Jo vaig estudiar a la Pública” – STOP LLEI WERT (historiata), enllaç aquí

3. PROGRAMA “SINGULARS” DE TV3: “Xavier Melgarejo: millorar l’educació per millorar la societat”, 57 minuts, 05/12/2012, enllaç aquí

4 PROGRAMA “SALVADOS” DE LA SEXTA, amb Jordi Évole: “Cuestión de educación”, 45 minuts, 03/02/2013, enllaç aquí

5. CURTMETRATGE a favor de l’educació pública: “La resta de todos“, 6 minuts, enllaç aquí

8 Responses to EDUCACIÓ. Què passa a Finlàndia?

  1. Retroenllaç: EDUCACIÓ. Vídeo: “Els problemes de l’educació (i les solucions)” « HISTORIATA

  2. Retroenllaç: VÍDEO. “Educació emocional” (i altres) | HISTORIATA

  3. Retroenllaç: EDUCACIÓ VIVA i ACTIVA. Projecte educatiu CAdeLLA (Alcoi) | HISTORIATA

  4. Retroenllaç: EDUCACIÓ. “L’efecte Ken Robinson” | HISTORIATA

  5. Retroenllaç: EDUCACIÓ. Canviant paradigmes educatius (o no) | HISTORIATA

  6. Retroenllaç: REFERÈNCIES EDUCATIVES. Bibliografia, webs, documentals, pel·lícules i altres recursos sobre educació | HISTORIATA

  7. Retroenllaç: EDUCACIÓ. KiVa, el mètode finlandès contra l’assetjament escolar | HISTORIATA

  8. Retroenllaç: EDUCACIÓ. «Diálogo por la educación», per a una nova i definitiva llei d’educació | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: