DOCUMENTAL. “Ámame enCARNEcidamente” (2011)

(Actualitzat 27/12/2016)

Fitxa tècnica

• Títol original: “LOVEMEATENDER”
• Director: Manu Coeman
• Producció: AT. PRODUCTION Y RTBF (BÈLGICA)
• Durada: 52′
• Qualificació: Majors de 12 anys

–

Documental

–

APLICACIÓ DIDÀCTICA

– Geografia humana. Sostenibilitat mediambiental. Distribució de recursos naturals (menjar, aigua, terra, etc.). Canvi climàtic (desforestació, gasos d’efecte hivernacle, etc.). Desigualtat entre països. La fam. La cultura de la banalització del menjar (fast-food). Comparació de l’explotació dels recursos entre la manera tradicional i la manera industrial (extensiva i intensiva).

– Història. Creixement econòmic després de la Segona Guerra Mundial. Globalització econòmica, política, social i cultural. Maneres de viure. Tradició-modernitat.

– Activitats: el documental es pot veure en una sessió ja que dura uns 52 minuts.

1. Durant la seua projecció s’ha de realitzar el qüestionari.

2. En una altra sessió es poden debatre les respostes del qüestionari i les cites per al debat.

–

QÜESTIONARI

Versió per a imprimir. Enllaç qüestionari en pdf

1. Quina és la mitjana de grams de carn que consumeix cada persona a Bèlgica a la setmana? 840 gr

2. Comparació:

– El 1950 hi havia 2500 milions de persones que consumien una mitjana de 50 kg de carn a l’any.

– El 2050 hi haurà                       milions de persones que consumiran una mitjana de                   kg de carn a l’any.

3. Als anys 60 del segle XX Estats Units i Europa passen d’una ramaderia tradicional a una ramaderia                   , i a poc a poc a una ramaderia                        .

4. Quins són els dos principals aliments que es donen a les vaques en la nova ramaderia industrial per a que engreixen més i més de pressa?

5. La producció de carn afavoreix el canvi climàtic. Els animals produeixen el                    % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

6. Al rumiar els animals quin gas emeten que afecta més a l’escalfament global que el diòxid de carboni?

7. Comparacions en l’ús de l’aigua:

– 1 Kg de pollastre – 3900 litres d’aigua

– 1 Kg de porc –              litres d’aigua

– 1 Kg de vedella –          litres d’aigua

– 1 Kg de carn –              Kg de tomaques

– 1 Kg de porc –              Kg de creïlles

– La carn utilitza el          % de l’aigua dolça del planeta

8. Què passa quan es podreixen les algues verdes?

9. Quin tipus de molècula Omega si està en excés en la carn produeix malalties cardíaques?

10. Quant hauria de costar una hamburguesa de 4 o 5 dòlars si es tinguera en compte tota la despesa sanitària, social i mediambiental que provoca la seua elaboració?               dòlars.

11. Quina malaltia d’origen animal va paralitzar Mèxic fa uns anys?

12. A més de la dacsa, soja i vitamines, quin altre additiu alimentari s’afegeix als pinsos animals que demostra que els animals no es crien en condicions saludables?

13. Completa: “A tot el món els sistemes industrials de criança d’animals produeixen un 74% de la carn de pollastre, un                % de la de porc i un                  % de vedella.”

14. Quin nom li dóna Jane Goodall a la carn que no prové de les explotacions intensives?

15. Com es diu la iniciativa que s’ha realitzat a Brussel·les (Bèlgica) en la qual un dia a la setmana no es menja carn?

–

CITES PER AL DEBAT

1. “La nostra cadena alimentària comença als pous petrolífers d’Orient Mitjà”

2. “Abans el ramat que menjava herba produïa una carn rica en Omega 3 i una petita quantitat d’Omega 6. Però ara, amb el ramat alimentat amb les proteïnes de la soja i dacsa es produeix més Omega 6. Per tant tenim un desequilibri, ja que a la carn que consumim ara tenim 20 vegades més Omega 6 del que necessita el nostre cos, i açò produeix malalties cardíaques, infarts, diversos tipus de càncers, obesitat, envelliment del cervell, diabetis, depressió nerviosa, etc.”

3. “Som el que mengem.”

4. “Els agricultors i ramaders han esdevingut consumidors de productes químics, llavors, recursos, etc. S’imposa la idea que per a sobreviure cal créixer. […] En 30 anys les tres quartes parts de les explotacions agrícoles s’han perdut.”

5. “L’animal ja no es considera un ser viu independent amb dret a viure només pel fet d’haver nascut. Es pensa en ell com en una massa de proteïnes, o una fàbrica de proteïnes.”

6. David Waltner-Toews, professor de la Universitat de Guelph (Canadà):

“No es pot estar més prop del Medi Ambient que quan mengem. El nostre entorn es converteix en una part física del nostre cos. Des d’aquest punt de vista potser el model agrari industrial no siga bo. […]

Sí que hem aprés coses en els últims 30 o 40 anys. Sabem més d’ecologia que fa un segle. Ara podem utilitzar eixa informació per a crear granges més sostenibles ecològicament. I això no és tornar al passat. És recobrar el sentit comú i utilitzar els nostres coneixements científics per a crear un sistema alimentari més viable, més sostenible.”

7. André Pochon, agricultor jubilat:

“El consumidor és l’agent que inclina la màquina cap a la sensatesa o cap a la bogeria. Si el consumidor segueix tolerant qualsevol cosa, la maquinària no s’aturarà. Però si rebutja aquest tipus de producció, els fabricants es veuran obligats a adaptar-se a la demanda.”

–

EXPLICACIÓ DEL DOCUMENTAL

ÁMAME ENCARNECIDAMENTE  (LoveMEATender)

El desmesurat consum de carn ha obert la porta a la ramaderia industrial.

En l’actualitat es sacrifiquen 60.000 milions d’animals per alimentar-nos.

Si la demanda de carn segueix la progressió actual, la xifra es duplicarà el 2050.

Aquest insostenible sistema provoca estralls en la salut i el Medi Ambient.

“Algú ha imaginat alguna vegada que si tot el món portara el nivell de vida dels europeus farien falta tres planetes? Estudis recents revelen que fa sis dècades, els països desenvolupats consumien una mitjana de 50kg de carn per persona a l’any. Si la demanda de carn segueix la progressió actual, la xifra es duplicarà per 2050.

Aquesta producció belga que qüestiona el lloc que ocupa la carn en les nostres vides i que analitza com l’increment de la seva demanda l’ha fet susceptible de ser tractada com qualsevol altre producte de consum, sotmès a les regles de consecució de la màxima producció al preu més baix possible.

El canvi del model d’alimentació a Occident des dels anys 60 en endavant va enterrar les petites explotacions ramaderes amb les que Europa havia sortit de la postguerra i va obrir les portes a la cria estandarditzada d’animals, amuntegats en espais cada vegada més petits.

Es tracta de produir proteïnes a un bon ritme. Per aconseguir-ho, es transforma el sistema d’alimentació i cria dels animals. La soja i el blat de moro substitueixen l’herba i aquest canvi, a primera vista inapreciable, ocasiona una sèrie d’impactes en cadena, que comença en el tracte del bestiar, passa pel deteriorament mediambiental i transcendeix a la nostra salut, per les malalties que es deriven de la pròpia alimentació dels animals.

Ámame enCARNEcidamente llança dades esgarrifoses com que l’augment de malalties cardiovasculars, diabetis o un gran nombre de càncers es deuen a la soja i el blat de moro amb el qual es sobrealimenta als animals.

O xifres, com que la ramaderia intensiva s’ha portat ja per davant el 18% de l’Amazònia, i que si no posem fre a l’excessiu consum de carn, en menys de quaranta anys, seran necessaris criar i sacrificar uns 120.000 milions d’animals.

El documental il·lustra aquesta dura realitat sense necessitat d’entonar el mea culpa clàssic dels programes denúncia. I aconsegueix amb un to amable i positiu, exposar els estralls del model agropecuari intensiu, mostrant les vies d’accés a la implementació d’un sistema més ecològic i similar al tradicional.

La producció reflexiona sobre la necessitat de modificar els nostres hàbits alimentaris i de consum, per tal que en comptes de portar-nos a la boca, un filet ple d’estrès, toxines i manipulacions de tot tipus, siga un tros de carn “feliç”.

Com diu un dels protagonistes del documental, André Pochon, agricultor jubilat, “el consumidor és l’agent que inclina la màquina cap a la sensatesa o cap a la bogeria. Si el consumidor continua tolerant qualsevol cosa, la maquinària no s’aturarà. Però si rebutja aquest tipus de producció, els fabricants es veuran obligats a adaptar-se a la demanda”.

–

MÉS INFORMACIÓ

– El programa “Documentos TV” de RTVE va emetre aquest documental el passat 29 de maig de 2012. Enllaç aquí

– Web oficial del documental “LoveMEATender”. Enllaç aquí

–