LLIBRE. “El corazón helado” d’Almudena Grandes (2007)

Portada - Almudena Grandes - El corazón heladoRESSENYA. Almudena Grandes:

“El corazón helado” (2007)

Barcelona, Tusquets Editores, 2009

1242 pàgines, castellà, nota final de l’autora amb fonts documentals i agraïments

POEMA INICIAL

“Ya hay un español que quiere
vivir y a vivir empieza,
entre una España que muere
y otra España que bosteza.
 
Españolito que vienes
al mundo te guarde Dios.
Una de las dos Españas
ha de helarte el corazón.”

Antonio Machado

RESSENYA

Gran novel·la d’Almudena Grandes amb la història d’Espanya del segle XX de fons, amb dos relats, en el passat i en el present, que acaben trobant-se. Per una part és la història de la Espanya que va poder ser i que no va ser, la dels perdedors de la Guerra Civil però guanyadors morals de la memòria, defensors de la llibertat, de la justícia i de canviar per a bé el món. Per una altra part és la història que va ser, la dels guanyadors de la Guerra, la dels autoritaris i profitosos, l’Espanya “que ha de helarte el corazón” com va dir el poeta, i que han donat forma a l’Espanya actual.

És una novel·la llarga, més de mil pàgines en l’edició de butxaca, però la història és tan absorbent que les pàgines a mi em van passar volant. L’estructura és senzilla: a un capítol del present li segueix un capítol del passat.

No és una novel·la històrica, però la història és protagonista dels esdeveniments. L’acció s’ubica des de l’inici del segle XX fins a la primera dècada del segle XXI. Destaquen els relats ambientats en la Segona República, la Guerra Civil, la repressió franquista, la vida dels exiliats republicans i l’encontre entre els espanyols de l’exili i els de l’interior.

Madrid és l’escenari principal, i es passa d’un Madrid popular i revolucionari a un Madrid més gris i burocràtic, més institucional; de un poble viu a una capital administrativa.

Cal dir que és una novel·la molt emotiva, amb històries de famílies, de esperances i d’amor, de menyspreus i d’odi, i també de grans ideals i de mort.

Opinió personal: a mi m’ha agradat molt la part històrica i m’ha resultat un poc recargolada al final la relació amorosa entre Raquel Fernández Perea, filla i neta d’exiliats republicans a França, i Álvaro Carrión, fill d’un home de negocis que va fer la seua fortuna durant el franquisme. No obstant això, la seua història d’amor és la culminació de totes les històries. Finalment dir que el meu heroi és Ignacio Fernández, l’home a qui la vida tantes vegades va trair. Com les esperances en la història d’Espanya.

Gran novel·la. Èpica. Val la pena. Per a grans lectors i lectores, d’amor i d’història.

APLICACIÓ DIDÀCTICA

El final de la dictadura de Primo de Rivera, la proclamació i la política a la Segona República Espanyola, la Guerra Civil i la resistència antifeixista, lluites entre republicans (anarquistes i comunistes), vida quotidiana, postguerra, fam i misèria, exiliats republicans a França, repressió franquista, especulació dels vencedors, idealistes contra oportunistes, tornada dels exiliats, la vila de Madrid i el Madrid dels especuladors, la corrupció, els negocis immobiliaris especulatius, etc.

CITES

1. Cita d’Antonio Machado, pàgina 1227

“[…] para los estrategas, para los políticos, para los historiadores, todo estará claro: hemos perdido la guerra. Pero humanamente, no estoy tan seguro… Quizá la hemos ganado.”

Antonio Machado (desembre de 1938)

2. Agraïments de l’autora a don Juan Negrín, el president de l’últim govern republicà. Pàgina 1241

“A don Juan Negrín López, por decir que no. “Estoy tan seguro de mi causa, de mí, que las derrotas militares nunca las creo decisivas. Me batiré en Barcelona, me batiré en Figueras. Mientras luche, no seré vencido. Me gustan los éxitos militares; por el momento no puedo tenerlos. Si vivo los tendré, porque vivo, porque lucho, porque digo: NO. Frente a Hitler, frente a Mussolini, no tengo nada. Un mal ejército. Pero digo NO. Rechazo creer en un bluff. Se me dice que estoy vencido: digo NO […] ¿Para qué sirven unos militares que no consiguen victorias? Unas victorias, pero la Victoria: la Victoria es un asunto de voluntad […] Seremos todavía vencidos […], pero en tanto yo esté aquí con mis camaradas, resistiremos.”

Y porque ya va siendo hora de que alguien, aunque sea tan insignificante como esta humilde escritora madrileña, le agradezca su clarividencia, “yo no entrego indefensos a centenares de miles de españoles que se están batiendo heroicamente por la República, para que Franco se dé el placer de fusilarlos”, y todo lo que hizo para intentar salvar a este país.”

MÉS INFORMACIÓ

– Article de Josep Fontana sobre la Història d’Espanya: “Demasiados retrocesos”, Público, 24/02/2012, enllaç aquí

– Per acabar un poema d’Ángel González, sobre la repetició de la Història d’Espanya.

“Nada es lo mismo, nada
permanece.
Menos
la Historia y la morcilla de mi tierra:
se hacen las dos con sangre, se repiten.”

Ángel González, “Glosas a Heráclito”

Anuncis

One Response to LLIBRE. “El corazón helado” d’Almudena Grandes (2007)

  1. Retroenllaç: MÚSICA. “Història d’Espanya (explicada pels espanyols)” | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: