LLIBRE. “El asedio” d’Arturo Pérez-Reverte (2010), més del mateix

Portada - Pérez-Reverte -El asedioRESSENYA. Arturo Pérez-Reverte:

“El asedio” (2010)

Madrid, Editorial Alfaguara, 2010

727 pàgines, agraïments finals

RESSENYA

Arturo Pérez-Reverte ens submergeix en aquesta novel·la en el setge de la ciutat de Cadis durant la Guerra del Francés, també anomenada la Guerra de la Independència, entre els anys 1811 i 1812, quan Espanya estava ocupada pels exèrcits francesos de l’emperador Napoleó Bonaparte.

 A la novel·la trobem diverses històries: la història principal és una sèrie d’assassinats de dones joves de manera molt cruel, i es dóna el cas que a cada lloc on hi ha hagut un assassinat també ha caigut una bomba francesa. Quina és la relació? Un policia corrupte intentarà trobar a l’assassí, mentre la ciutat és un microcosmos de comerciants, soldats, refugiats i diputats de les Corts, que lluiten per mantenir els drets del monarca Ferran VII i també molts d’ells, els anomenats liberals, per crear amb una constitució una nova societat més justa, més lliure i igualitària. També destaca el tema del comerç de Cadis amb Amèrica i amb Europa, amb cases comercials, barcos i mariners, i la vida de les famílies de solera gràcies a aquest negoci.

Continuar llegint: 

planodelabahiadecadizAquesta novel·la coral és útil per a aproximar-nos d’una manera amena al context històric de la redacció i l’aprovació la primera constitució espanyola, la del 19 de març de 1812, la “Pepa”. Estarem a la ciutat, amb el seu ambient cosmopolita; també estarem amb un artiller francés angoixat per qüestions de física; amb un guerriller senzill i honest que lluita contra els francesos; amb els diputats reunits en les Corts i les seues picabaralles; amb els representants d’uns territoris americans que no troben encaix en la rígida estructura colonial; i amb uns assassinats que turmenten a la ciutat.

Per altra banda, les reflexions dels protagonistes són part d’una crítica constant que trobem a l’obra d’Arturo Pérez-Reverte referent a l’Espanya que va poder ser i que no hi és, més culta, més lliure, més justa, més honesta, i també més patriòtica. Es pot estar d’acord o no amb aquestes reflexions, el que sí que se li ha de reconéixer a l’autor és la seua capacitat de crear móns literaris, d’entretenir i d’ensenyar, de fer gaudir amb la lectura. Només per això ja val la pena.

Alguns critiquen a Pérez-Reverte i el qualifiquen entre altres coses de previsible, repetitiu i avorrit. Jo crec que si bé l’autor té una línia crítica, sarcàstica i àcida coneguda per tots els que han llegit les seues obres i les seues columnes periodístiques, no per això deixen de ser interessants i entretingudes les seues novel·les, encara que reconec que a mi les que més m’agraden (és només una opinió) són “El húsar” i la divertidíssima “La sombra del águila”.

En definitiva, per a mi és una novel·la recomanable per a tot tipus de públic, i en especial per als joves que els agraden les bones històries ambientades en la Història.

MÉS INFORMACIÓ

– Molt recomanable: La Guerra del Francés (1808-1814) a buxaweb, enllaç aquí, amb informació molt valuosa i molt ben estructurada sobre aquest fet, amb explicacions, conceptes, biografies, filmografia, bibliografia, etc.

– Molt recomanable: La Guerra del Francés (1808-1814), a la revista Sàpiens, enllaç aquí, amb articles relacionats amb aquest període històric, com l’abolició del feudalisme per les Corts de Cadis, la Constitució de 1812, els il·lustrats espanyols, etc.

DOSSIER: La Constitució espanyola de 1812, enllaç aquí.

DOSSIER: Constitucions i constitucionalisme espanyol de 1808 a 1878, enllaç aquí.

Museu de Girona. La Guerra del Francés, enllaç aquí. Exposició de materials de l’època i diversos recursos educatius interessants com Proposta temàtica: Època moderna, temps de guerres (pdf de 22 pàgines).

Guerra del Francés (1808-1814). Enllaç a viquipèdia.

Web de Pérez-Reverte amb informació de la novel·la “El asedio”, enllaç aquí.

CITA

Visió d’un revolucionari que vol més que una simple constitució per a canviar les coses. Pàgines 167-168:

“Gregorio Fumagal tiene la certeza de que ni siquiera las Cortes reunidas en San Felipe Neri cambiarán las cosas. No es de una futura carta magna, hecha en buena parte por clérigos –la mitad de los diputados lo son- y por nobles adictos al antiguo régimen o salidos de él, de donde vendrá la mano que lo barra todo. Por ese camino, con Constitución o sin ella, lo disfracen como lo disfracen, el español seguirá siendo un cautivo degradado, desprovisto de alma, razón y virtud, a quien sus inhumanos carceleros jamás permiten ver la luz. Un infeliz sometido sin reservas a hombres iguales a él, que su estupidez, indolencia o superstición le presentan ungidos por un orden superior: dioses sobre la tierra, armiño, púrpura, negro de mantos y sotanas, que siempre aprovecharon el error del hombre, bajo todos los soles y latitudes, para esclavizarlo, volverlo vicioso y miserable, corromper su heroísmo y su coraje. Fumagal, hombre de lecturas extranjeras y comprometidas –el barón Holbach, alias Mirabaud, es su mentor desde que hace veinte años cayó en sus manos una edición francesa del Sistema de la Naturaleza-, opina que España perdió la ocasión de una guillotina en el momento adecuado: un río de sangre que limpiase, acorde con las leyes universales, los establos pestilentes de esta tierra inculta y desgraciada, siempre sujeta a curas fanáticos, aristócratas corruptos y reyes degenerados e incapaces. Pero también cree que todavía es posible abrir las ventanas para que lleguen el aire y la luz. Esa oportunidad está a media legua de distancia, al otro lado de la bahía; en las águilas imperiales que, entre sus garras soberbias, destrozan a los ejércitos negros que aún encadenan a parte de Europa.”

Apunt: la presentació de la Constitució de 1812, el dia 19 de març. Pàgines 609 i següents.

Advertisements

One Response to LLIBRE. “El asedio” d’Arturo Pérez-Reverte (2010), més del mateix

  1. Retroenllaç: TEMA Espanya. La crisi de l’Antic Règim (1788-1814) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: