LLIBRE. “Política per a joves inquiets” d’Enric Senabre (2011)

Portada - SENABRE - Política per a joves inquietsRESSENYA. Enric Senabre:

“Política per a joves inquiets” (2011)

Subtítol: “Els reptes d’una democràcia participativa”

Edicions Bromera, Alzira, 2011

217 pàgines, introducció, guia d’autors, guia de webs, índex

RESSENYA

“Política per a joves inquiets” vol ser una introducció al món del conceptes polítics per a joves, i també un manifest de la importància de la participació ciutadana responsable i conscient per a tenir una democràcia saludable.

Aquest llibre s’estructura en onze capítols, que analitzen temes com per exemple: la necessitat d’ensenyar i de practicar la política; les tendències polítiques (esquerra, centre i dreta); el nacionalisme; els diferents moviments socials com el feminisme o l’ecologisme; els atacs a la democràcia, el feixisme, l’esquerra radical; el llarg camí del reconeixement dels drets humans; el problema de la ciutadania i dels drets humans; les injustícies al món; les qüestions globals, com els problemes mediambientals; el poder de les elits que controlen l’economia i els mitjans de comunicació; i els límits entre l’esfera privada i l’esfera pública.

El llibre acaba amb una senzilla guia de pensadors i activistes polítics, i amb una guia de webs d’institucions i organitzacions politiques, com diversos parlaments i partits polítics, i també d’actors socials com sindicats, patronal i organitzacions no governamentals (ONG).

Sobre l’autor: Enric Senabre (Alcoi, 1964) és professor d’Ètica i Filosofia a l’educació secundària.

Aquest és un llibre prou recomanat als instituts d’ensenyament secundari d’arreu del nostre país petit, i per curiositat me l’he llegit. No vull enrotllar-me massa per a evitar que servisca de “copia i pega”.

Sí que vull exposar algunes consideracions personals: no sé si serà un llibre que agrade a la majoria de joves als quals està adreçat.

A favor té que no és massa llarg i que l’edició és atractiva, amb lletres grans, i que el contingut té elements que poden “enganxar” al lector jove. També té a favor que la política és una activitat que els joves estan descobrint, que comencen a posicionar-se i que els pot atraure, especialment si els ajuda a entendre la realitat que els envolta i crec que també si permet confrontar les seues idees preconcebudes amb el que el llibre explica.

En contra té, en la meua opinió, que les qüestions polítiques no són només construccions d’idees, sinó també d’experiències vitals, i que una explicació sobre temes polítics sempre utilitza conceptes abstractes, oberts, sense plasmació clara en la realitat, i per tant difícils de definir, perquè no tenen una única definició. També el fet de voler quedar bé, d’intentar ser “objectiu” en qüestions polítiques provoca una certa indefinició en les intencionalitats i utilitza explicacions llargues i amb un llenguatge de vegades tan exquisidament correcte que desenganxa un poc.

A mi, com a llicenciat en Història, m’haguera agradat que hi hagueren més dades històriques, per a ubicar cada concepte en el seu moment i per a tenir més exemples il·lustratius del que s’explica, encara que potser açò haguera fet el llibre un poc més dens.

De tota manera sí que és un llibre de lectura recomanable, “per a joves inquiets” o per a fer-los inquiets.

ENLLAÇOS

1. Enllaç a les PROPOSTES DIDÀCTIQUES,elaborada per l’autor, que  són tot un encert i resulten molt útils (enllaç aquí). Moltes gràcies Sr. Senabre.

2. Enllaç a la fitxa del llibre en Edicions Bromera (enllaç aquí).

MÚSICA

“Viure” del grup de rock valencià Obrint Pas:

“Lluitar, crear,
construir poder popular!
Lluitar, crear,
construir!”

Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=7A4M7VuR9SE&feature=colike

ÍNDEX DE CITES

1. Els tres nivells d’activitat política. Pàgines 50-51

2. Els partits polítics. Pàgines 86-88

3. Què és l’esquerra? Què és la dreta? Pàgines 88-90

4. El cosmopolitisme – la unitat de l’espècie humana. Pàgina 134.

5. Cap a on anem? Pàgines 158-159

CITES

1. Els tres nivells d’activitat política. Pàgines 50-51.

“Hem distingit tres nivells d’activitat política i, de segur que en algun us podeu situar vosaltres. [1] Està l’activitat política professional, la dels polítics que veiem a la televisió, parlamentaris, ministres o regidors de grans ciutats. Anomenem professional aquesta activitat perquè implica una dedicació exclusiva i una remuneració elevada que converteix les persones que s’hi dediquen en expertes. Aquest sentit, el més comú del terme, és el que us produeix un rebuig que ja heu manifestat, i un menyspreu que no sempre està justificat, perquè, portat amb dignitat i honrades, és absolutament necessari i beneficiós per a tota la societat. [2] Després hi ha la política activa i participativa a través d’organitzacions, partits, associacions i ONG. La dels regidors, cooperants o voluntaris que treballen debades i que desenvolupen una activitat imprescindible per a enfortir la societat en què vivim, que aporta beneficis immediats per a la població. [3] I finalment, hi ha la política quotidiana, la que fem d’una manera inconscient i habitual, la que implica les normes d’educació i urbanitat, i que constitueix la base que uneix una societat. Aquesta última també la podem anomenar civisme, perquè és la goma d’enganxar que manté unida la societat. Sense tota aquesta política, la vida en comú seria impossible. Ara penseu quin voleu que siga el vostre grau d’implicació social. I feu política!”


2. Els partits polítics. Pàgines 86-88.

“Les opcions polítiques s’organitzen el partits, que són agrupacions de persones que comparteixen unes idees i busquen unir les seues forces amb la finalitat d’aconseguir els seus objectius. La finalitat dels partits és dirigir la societat en la direcció que ells consideren millor i per això s’ajunten i trien representants i es presenten a les eleccions. Dins dels partits, s’uneixen diferents sensibilitats que, encara que compartisquen els grans objectius, moltes vegades divergeixen en els mitjans per a aconseguir-los, els temps i la radicalitat del procés. Per això, celebren congressos, convencions i reunions, per decidir la priorització d’objectius, els mitjans més adequats i la conveniència de portar-los a terme. Una de les seues prioritats és la manera d’arribar al poder, que normalment passa per guanyar les eleccions, per tal de posar en pràctica la seua ideologia, però no únicament, perquè també decideixen altres maneres de pressió i d’intervenció política. El que sovint obliden els partits és que el seu objectiu prioritari no és guanyar unes eleccions, sinó posar en pràctica el seu programa polític, perquè quan açò passa, es converteixen en maquinàries electorals que en posposen els objectius a la finalitat d’arribar al poder. Aquest és un dels perills de la democràcia, que els partits obliden que necessiten la ciutadania per a donar suport al seu programa, i no a l’inrevés, que es recorden d’aquesta només per arribar al govern i obliden després el seu ideari.”

3. Què és l’esquerra? Què és la dreta? Pàgines 88-90.

“Què és ser d’esquerres en política? I de dretes?

Doncs aquesta nomenclatura és una convenció, però té un sentit històric que naix de l’Assemblea Nacional francesa en els debats constituents del nou règim (1789-1791). Sembla que els diputats representants dels estaments populars i els burgesos s’asseien a l’esquerra de la cambra, mentre que els partidaris del poder reial ho feien a la dreta, i des de llavors que es coneixen com a partits d’esquerra els que defensen els drets dels obrers i classes baixes, mentre que són de dretes els més ben situats econòmicament i amb uns privilegis socials adquirits per anys de domini polític.

Però aquest sentit històric ha anat modificant-se amb el temps i, als nostres dies, hem de contemplar tres aspectes per tal d’identificar si un partit o una coalició electoral és de dretes o d’esquerres. [1] En primer lloc estaria la posició que manté davant l’economia i el mercat, si defensa que se l’ha de deixar funcionar sense intromissions o prefereix una regulació política de determinats aspectes del seu funcionament, com els impostos, els drets laborals o el control de les inversions. [2] En segon lloc, l’actitud davant del sector públic, si en defensa el funcionament o prefereix que el sector privat n’augmente la influència, fins i tot en sectors socialment sensibles com la sanitat, l’educació o l’atenció social. [3] Un tercer aspecte que caracteritza la situació a l’esquerra o a la dreta de l’espectre polític és l’actitud que manté pel que fa als costums, les normes morals i les convencions socials, si en defensa el canvi i la transformació en funció del progrés social o prefereix conservar-los de la manera tradicional. Parlem de temes com l’avortament, la discriminació positiva en col·lectius desafavorits o el matrimoni homosexual. [4] Encara tenim un quart aspecte: la visió de l’estructuració de l’estat des d’una perspectiva [territorial] centralista o descentralitzada –federal o autonòmica-, però aquest aspecte no ve clarament determinat per la situació a l’esquerra o a la dreta de l’espectre, sinó per altres consideracions que explicarem més endavant.”

4. El cosmopolitisme – la unitat de l’espècie humana. Pàgina 134.

“Fou Crates, un filòsof grec, qui va dir que la seua pàtria era el món, i que no tenia alcàsser ni muralla. I Diògenes de Sínope va emprar per primera vegada el terme cosmopolita en el sentit original: ciutadà del món. Aquest esperit és el que volia recollir les Nacions Unides en aspirar a convertir-se en el germen d’un estat mundial que havia de minimitzar les diferències entre els països que la constituïen. Era l’impuls cosmopolita amb el qual els primers grecs van concebre l’ésser humà, com un ciutadà del món, i no d’aquesta ciutat o aquella nació. […] Els cosmopolites grecs van llançar una llavor que els pensadors de la Il·lustració (segle XVIII) van recollir i van procurar estendre a tota la humanitat. Aquesta és la principal aportació del pensament modern: la concepció de la raça humana com una única espècie unida per vincles fraternals. Per refermar-ho, van introduir el valor de la fraternitat o la solidaritat, que pretenia demostrar que, més enllà dels vincles de sang o familiars, d’origen, naixement o religió, tota la humanitat pertanyia a una mateixa família: l’espècie humana.”

5. Cap a on anem? Pàgines 158-159.

“Cap a on anem? Realment aquesta pregunta és la que us heu de fer i respondre vosaltres. […] A hores d’ara, els partits polítics i els sindicats de treballadors, com a moviments transformadors i de canvi social, continuen tenint un lloc dins de l’evolució històrica. Només ens cal saber cap a on volem caminar: cap a un món més just i igualitari o cap a una globalització de les injustícies moguda pels interessos econòmics. L’oportunitat i la decisió és vostra, esperem que trieu amb seny i sentit comú. Però no oblideu que si no voleu triar, altres triaran per vosaltres, i aleshores potser guanyaran els interessos realment existents, que no són precisament equitatius ni justos.”

Advertisements

8 Responses to LLIBRE. “Política per a joves inquiets” d’Enric Senabre (2011)

  1. Retroenllaç: TEMA. L’organització política de les societats | HISTORIATA

  2. Retroenllaç: TEMA. El món actual | HISTORIATA

  3. Retroenllaç: TEMA Espanya. La democràcia espanyola actual (des de 1982) | HISTORIATA

  4. Retroenllaç: DOCUMENTAL. “#Nosaltres els valencians” (2013) | HISTORIATA

  5. Retroenllaç: PARTICIPACIÓ. “Projecte per al Departament de Participació Ciutadana i per a fomentar i millorar la democràcia participativa a Alcoi” | HISTORIATA

  6. Retroenllaç: DOCUMENTAL. “El poder”, una introducció senzilla i animada | HISTORIATA

  7. Retroenllaç: PARTICIPACIÓ. Dossier «Paraules per a la Participació» (23F-2016) | HISTORIATA

  8. Retroenllaç: NOVEMBRE. Parlem de coses boniques | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: