LLIBRE. “La casa de gel” de Joan Pons (2010), la literatura susceptible

Portada - Joan Pons - La casa de gel

Edició que jo he llegit:

  • Edicions Bromera, Alzira, 2010, 205 pàgs.
  • Guanyadora del Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2009

RESSENYA

La casa de gel és una novel·la estranya. És fàcil de llegir gràcies a una estructura de capítols breus, 291 capítols en unes 200 pàgines. Ambientada a l’illa de Menorca, explica la història de Simó Vallés, un jove deformat i molt lleig qui, després d’estudiar a Barcelona, torna a la llar familiar amb la intenció de fer tres coses: trobar faena, enamorar a una jove venedora de peix i escriure una novel·la. Si bé Simó Vallés és el centre de la novel·la també trobarem altres històries, com el misteriós i tràgic passat de son pare, Arístides Vallés, al qual li va passar alguna cosa al final de la Guerra Civil que va fer que en una nit se li feren tots els cabells blancs, o la trista història familiar de l’Eulàlia, la jove peixatera de qui està enamorat Simó, i també l’angoixós procés d’escriptura de la seua novel·la. Així mateix, els paisatge de l’illa, el vent, la mar, els pins cremats, el poble on viuen o la cova on es refugia Simó de tant en tant també estaran molt presents en aquesta història d’amor i de misteris. Sembla una història èpica, de les que cal vèncer grans obstacles. A mi em recorda un poc a la història de la bella i la bèstia, si bé la bella té un rerefons molt més complex.

Respecte al títol de la novel·la, la casa de gel, fa referència a un conte rus que el pare del protagonista va sentir quan estava a Rússia, servint de voluntari en la “División Azul”. Aquest conte servirà com a metàfora visual de les dificultats a les quals s’ha d’enfrontar Simó, o qualsevol persona, per trobar un lloc al món i aconseguir els seus propòsits. El gel com a dificultat, però també com a transparència, com a veritat.

A mi aquesta novel·la no m’ha agradat massa. Això no vol dir que siga roïna sinó que senzillament que m’agraden altres tipus de lectures. En la meua opinió em sembla un poc mal resolta al final, com un poc forçada a l’hora d’acabar amb totes les seues trames. No obstant això crec que és una novel·la amb elements interessants i que es deixa llegir.

Sobre l’autor: Joan Pons (Ferreries, Menorca, 1960) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i autor d’una desena de novel·les. Amb La casa de gel va guanyar el XXI Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira a l’any 2009.


Dos fragments

1. Capítol 104. Pàgines 80-81:

“Una novel·la! Però com s’escrivia una novel·la? No semblava gaire complicat. Ja n’havia provat d’escriure, de novel·les, però sempre havia acabat escrivint reportatges. Com a lector, tenia un gust especial amb les novel·les que llegia. Hi havia històries de més de dues-centes pàgines i novel·les. Una novel·la havia de construir una imatge visual que la justifiqués. Les històries sense aquesta imatge visual no eren novel·les, eren reportatges periodísitcs o treballs historiogràfics o assajos. Les novel·les que m’agradaven duien incorporada aquesta imatge que les justificava. A Cien años de soledad era el gel. A Solitud eren les muntanyes. A La plaça del Diamant eren els coloms. A Moby Dick era la balena. A Pedro Páramo era el cavall negre. A Matar un rossinyol era l’ocell. A El vigilant en el camp de sègol era el guardià. A Les ciutats invisibles eren les urbs. A El vell i la mar era el peix. A Difunts sota els ametllers en flor era el pom de crisantems. Etcètera, etcètera.”

2. Capítol 158, pàgina 113:

“El talent i la bellesa no es podien traspassar, però vaig recordar una frase de Shönberg que em va consolar: “el talent és la capacitat d’aprendre; el geni, la capacitat de desenvolupar-se un mateix”.

Enllaços

Fitxa de la novel·la a Edicions Bromera. Enllaç aquí.

Vídeo de presentació de la novel·la (1 minut 20’’). Enllaç aquí.

Inici de la novel·la. Enllaç aquí.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: