BELLESA. Rebel·lió a Itàlia. “Va, pensiero” de l’òpera Nabucco de Giuseppe Verdi

BELLESA. Rebel·lió de la cultura contra les retallades a Itàlia.

Vídeo: “Va, pensiero” de l’òpera Nabucco de Giuseppe Verdi.

Explicació:

“El 12 de març de 2011 Silvio Berlusconi va haver d’enfrontar-se a la realitat. Itàlia celebrava el 150è aniversari de la seva unificació i en aquesta ocasió es va interpretar a l’òpera de Roma l’òpera “Nabucco” de Giuseppe Verdi (1842), dirigida pel mestre Ricardo Muti. Nabucco és una obra tant musical com a política: evoca l’episodi de l’esclavitud dels jueus a Babilònia, i el seu famós cor Va, pensiero és el cant dels esclaus oprimits. A Itàlia, aquest cant és el símbol de la recerca de llibertat del poble, que al segle XIX -època en què es va escriure l’òpera- estava oprimit per l’imperi Habsburg, el qual impedia la creació de la Itàlia unificada.

Abans de la representació, Gianni Alemanno, alcalde de Roma, va pujar a l’escenari per pronunciar un discurs denunciant les retallades al pressupost de cultura que va fer el govern, tot i que Alemanno és membre del partit governant i vell ministre de Berlusconi. Aquesta intervenció política, en un moment cultural dels més simbòlics per Itàlia, produiria un efecte inesperat, ja que Berlusconi en persona assistia a la representació.

Relatat després pel Times, Ricardo Muti, director de l’orquestra, va explicar que va ser una veritable vetllada de revolució: “Al principi hi va haver una gran ovació en el públic. Després vam començar amb l’òpera. Es va desenvolupar molt bé fins que vam arribar al famós cant Va, pensiero. Immediatament vaig sentir que l’atmosfera es tensava al públic. Hi ha coses que no es poden descriure, però un les sent. Era el silenci del públic que es feia sentir. Però en el moment en què la gent es va adonar que començava el Va, pensiero, el silenci es va omplir de veritable fervor. Es podia sentir la reacció visceral del públic davant el lament dels esclaus que canten: “Oh la meua pàtria, tan bella i perduda.”

Quan el cor arribava a la seva fi, ja se sentien en el públic diversos “bis”. El públic va començar a cridar: “Visca Itàlia!”, “Visca Verdi!”, “Llarga vida a Itàlia!”. La gent al galliner va començar a llançar papers amb missatges patriòtics. En una única ocasió Muti havia acceptat fer un bis per al Va, pensiero a la Scala de Milà el 1986, ja que per a ell l’òpera no ha de patir interrupcions. “Jo no volia només fer un bis. Havia d’haver una intenció especial per fer-ho”, relata. Però el públic ja havia despertat el seu sentiment patriòtic. En un gest teatral, Muti es va girar i va mirar el públic i Berlusconi a la vegada, i va dir: “Sí, estic d’acord amb això de “Viva l’Italia”, però… ja no tinc 30 anys i per tant he viscut la meva vida, però estic molt adolorit, com a italià que recorre el món, per allò que està ocorreguent. Per tant si jo accedeixo a la vostra petició d’un bis per al Va, pensiero, no ho faig només per raons patriòtiques, sinó perquè aquesta nit quan el Cor cantava “Oh mia patria, si bella e perduta” (Oh la meua pàtria, bella i perduda), vaig pensar que si nosaltres matem la cultura sobre la qual es va fundar la història d’Itàlia, veritablement serà la nostra pàtria “bella e perduta”. (Aplaudiments, inclosos dels artistes en escena)

Va continuar: “Com estem en un clima molt itàlic, jo, Muti, vaig callar la boca molts anys. Voldria ara… fem una excepció, estem en la nostra casa, no? al teatre de la capital, com el cor ha cantat magníficament i l’orquesta l’ha acompanyat molt bé, si voleu unir-vos, també vosaltres, ho fem tots junts”. I va donar una última observació: “Atents, però!”.

Així va convidar el públic a cantar amb el cor d’esclaus. “Vaig veure grups de gent aixecar-se. Tota l’òpera de Roma es va aixecar. I el Cor també. Va ser un moment màgic en l’òpera. Aquesta nit no va ser només una representació de Nabucco, sinó també una declaració del teatre de la capital per cridar l’atenció als polítics.”

Anuncis

One Response to BELLESA. Rebel·lió a Itàlia. “Va, pensiero” de l’òpera Nabucco de Giuseppe Verdi

  1. Retroenllaç: LLIBRE i MÚSICA. Fernando Argenta: “Los clásicos también pecan” (2010) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: