DOSSIER. El Pacte d’Estabilitat Europeu – La famosa “austeritat”

DOSSIER. El Pacte d’Estabilitat Europeu – La famosa “austeritat”

Aquest pacte beneficia al capitalisme financer i especulatiu, i enfonsarà als països i als pobles europeus.

Un pacte NO democràtic: aprovat sense cap referèndum.

Comencem amb un vídeo molt interessant i molt pedagògic, senzill i curt (3 minuts, 54 segons), sobre el que significa l’anomenat Pacte d’Estabilitat europeu, realitzat per la Gauche Unitaire Européenne (Esquerra Unificada Europea) i la Gauche Verte Nordique (Esquerra Verda Nòrdica). Està en francés i amb subtítols en castellà.

Font: http://www.attac.tv/2012/10/17961

Explicació de l’austeritat i els seus efectes

Tal com apunta el web d’attactv: “L’1 de gener de 2013 a la majoria de països europeus s’aplicarà el Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança de la Unió Econòmica i Monetària (TECG), conegut més popularment com el Pacte d’Estabilitat. Aquest pacte implica, entre d’altres coses, serioses limitacions a la despesa pública i els estats es veuran obligats a limitar els seus pressupostos, cosa que afectarà directament a la sanitat i l’educació per exemple. Es tracta d’un pacte que no ha sigut consultat amb els europeus i que condemna el futur dels estats membres. És un pacte per a la nova Europa, l’Europa de l’austeritat.”

Un pacte, firmat el 2 de març de 2012 per 25 estats membres de la Unió Europea, que desmantellarà els estats de benestar, en concret els serveis públics, provocarà més desigualtats, empobrirà les classes treballadores (també anomenades classes mitges), beneficiarà el capital financer i l’economia especulativa, empitjorarà la sostenibilitat mediambiental, etc. En definitiva, és “un pacte que asfixiarà als països i als pobles”.

Cal recordar que aquest pacte d’estabilitat ve motivat pel dèficit públic. Tots sabem que el dèficit apareix quan o bé es recapta menys diners dels que es gasten o bé es gasten més dels que es recapten. En ambdós casos el resultat és un número negatiu, en roig. L’austeritat es presenta com la solució, però només critica i ataca la partida de despeses, especialment les despeses socials, i també intenta recaptar més diners amb impostos indirectes que afecten a la tota la població, els quals que provoquen una disminució del consum i de l’activitat econòmica, amb la qual cosa al final encara es recaptaran menys diners i augmentarà el dèficit. No té en compte cap tipus de política d’estímul de l’activitat econòmica productiva (s’espera que aquesta activitat aparega a soles) i molt especialment cap política clara d’estímul d’ocupació (per exemple una reforma laboral que abarateix l’acomiadament no estimula noves contractacions, sinó els acomiadaments). No estem parlant de números, estem parlant de persones i de tragèdies humanes amb noms i cares.

L’austeritat és la resposta del paradigma polític i econòmic neoliberal a una crisi que aquest mateix paradigma ha provocat. És a dir, els que han provocat aquesta crisi estan dient-nos com hem d’eixir d’ella, en compte de retre comptes públicament per la seua participació i complicitat en la gestació, esclat i desenvolupament de la crisi. L’austeritat com a opció econòmica (i política) ara per ara és un dogma, una veritat que es vol presentar objectiva i sense alternatives, però sí que hi ha alternatives.

Contra unes polítiques d’austeritat que veu a les persones com a números cal oposar unes polítiques a favor del bé comú, d’estímul a l’ocupació i a l’activitat econòmica productiva i sostenible mediambientalment, i també cal fer pagar als responsables de la crisi i no continuar premiant-los, perseguir el frau fiscal, utilitzar els recursos per al bé de la societat, posar impostos directes al capital financer i especulatiu (per exemple la famosa Taxa Tobin), repartir la faena disponible, aprofundir en l’Estat del Benestar com a opció política, econòmica i cultural. Això només per començar, la llista pot ser tan llarga com vulguem però l’objectiu ha de ser clar: els recursos han d’estar per a les persones, i no a l’inrevés com passa ara, amb les polítiques d’austeritat selectiva, austeritat però no per a tots. Unes polítiques que ens estan imposant els poders fàctics financers i especulatius, els vertaders amos del món, els del dogma neoliberal.

Més informació

1. Vídeo: “El mecanismo infernal Europeo – Video del Front de Gauche, que explica lo que todos callan” (7 minuts, 13 segons). Sobre l’austeritat aplicada als pobles europeus i la falta de democràcia. En francés i subtítols en castellà.

2. Entrevista molt recomanable a Susan George, presidenta d’honor d’ATTAC: “Los españoles son ratas de laboratorio: a ver cuánto castigo toleran sin rebelarse”, diari Levante-EMV, 17 d’octubre de 2012.

En aquesta entrevista Susan George apunta un concepte molt interessant: l’austericidi, és a dir l’assassinat, o bé concret d’una persona o bé general d’una societat, degut a les polítiques econòmiques d’austeritat.

3. Blog Café Steiner: “El Tratado de la sospecha”, per José Ignacio Torreblanca, 10 de febrer de 2012. Una explicació molt clara i entretinguda del TECG. Un fragment il·lustratiu:

“¿Eurobonos? ¿Garantías del Banco Central Europeo? ¿Incrementos en el presupuesto de la Unión? Nada de nada, es el mensaje de este Tratado. Aquí no se fía. Usted cumpla, y luego, si acaso hablaremos. Y, sobre todo, vamos a vigilarle para que nos nos vuelva a robar la cartera. Nunca un Tratado de la UE fue tan punitivo, incluyó tan pocas compensaciones ni fue tan sesgado a la hora de reflejar la visión de unos frente a la de los otros.”

4. Blog Economia Crítica: “Els tractats mal tractats”, Guillaume Duval. Alternatives Economiques,núm. 311, març 2012. Dos fragments:

“Ocasió perduda. El Mecanisme Europeu d’Estabilitat constitueix un progrés, però el nou tractat improvisat per Angela Merkel i Nicolas Sarkozy deixa de banda la qüestió de la governança de la zona euro.” […]

“Per poder decidir conjuntament a escala europea –substituint en part la sobirania nacional–, cal inventar nous procediments de legitimació democràtica. Sens dubte, una tasca molt complexa, però d’aquesta manera, el TECG no és més que un pèrdua de temps i d’energia política.”

5. Article a VilaWeb.cat: “La UE signa el nou pacte per la disciplina fiscal i imposa més austeritat”, 2 de març de 2012.

6. Wikipedia: El Pacto fiscal europeo, formalmente Tratado de Estabilidad, Coordinación y Gobernanza en la Unión Económica y Monetaria.

7. Document en castellà del Tractat d’Estabilitat, Cooperació i Governança de la Unió Econòmica i Monetària.

8. Ley Orgánica 3/2012, de 25 de julio, por la que se autoriza la ratificación por España del Tratado de Estabilidad, Coordinación y Gobernanza en la Unión Económica y Monetaria. Enllaç aquí.

Anuncis

4 Responses to DOSSIER. El Pacte d’Estabilitat Europeu – La famosa “austeritat”

  1. Retroenllaç: ARTICLE. Vicenç Navarro: “La causas reales de las políticas de austeridad” « HISTORIATA

  2. Retroenllaç: TEMA. La Unió Europea: origen, països, funcions i problemes | HISTORIATA

  3. Retroenllaç: TEMA. La construcció de la Unió Europea | HISTORIATA

  4. Retroenllaç: TEMA Espanya. La democràcia espanyola actual (des de 1982) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: