LLIBRE. “Últimas tardes con Teresa” de Juan Marsé (1966)

RESSENYA. Juan Marsé:

“Últimas tardes con Teresa” (1966)

Barcelona, Editorial Seix Barral, S.A., 1984

334 pàgines, castellà, sèptima edició revisada per l’autor (febrer de 1975)

Premi Biblioteca Breu Seix Barral, 1965.

RESSENYA

La novel·la relata l’aventura de Manolo Reyes, el Pijoaparte: “Hay apodos que ilustran no solamente una manera de vivir, sino también la naturaleza social del mundo en que uno vive”. Aquest Pijoaparte serà tota una icona del personatge pobre, desarrelat, “xarnego” en la Barcelona caòtica dels anys 50 del segle XX. Ell vol medrar, pujar en l’escala social, enriquir-se, pegar el colp de la seua vida, deixar la miserable vida de lladre de motocicletes i entrar en el món glamurós de la gent rica i guapa. Arribat a Barcelona des de Ronda, s’instal·la en casa del seu germà, al “Monte Carmelo”, el territori literari per excel·lència de Juan Marsé, i des d’allí dalt veu la ciutat hostil que el rebutja tàcitament.

El Pijoaparte té la xuleria i la valentia per a visitar el món prohibit dels rics, i així, en una arrancada vital entra en una festa particular de joves “pijos” i esnobs. Allí coneixerà una jove que l’accepta mansament. Els amos l’acomiaden de la festa a les tantes de la nit. Punt i final? De cap manera, a partir d’aquí comença un periple de visites i trobades casuals, entre romàntiques i descarnades, on el protagonista intentarà fer tot el possible per aconseguir interessadament l’amor de Teresa, la xica rica. Aquesta esdevindrà el seu objectiu vital, el seu bitllet per a eixir de la misèria.

Teresa, per la seua banda, és una xica de bona família conscienciada amb les qüestions i els problemes socials i polítics, i veurà al Pijoaparte com una oportunitat irresistible per a conéixer de primera mà el món de les classes baixes. Teresa descobrirà per fi la realitat del seu món idealitzat de classes treballadores, dels supervivents de la misèria. Manolo, el Pijoaparte, coneixerà als amics de Teresa, estudiants suposadament amb idees d’esquerra. En aquest part de la novel·la trobem el contrast entre el món gris, pobre, violent i real de Manolo i el dels “señoritos de mierda”, que volen canviar el món a colp de talonari dels papàs mentre discuteixen borratxos sobre la millor manera de fer la revolució i d’ajudar a les classes treballadores. És una sàtira cruel però molt afinada, molt ben dirigida i que mostra un tipus típic de relacions humanes basades en la condescendència i en la hipocresia que fan que aquesta novel·la s’haja convertit en un text clàssic i universal.

El Pijoaparte és un desgraciat, i sempre ho ha sigut. Teresa és una filla de la burgesia catalana, de la gent guapa i rica. No cal esperar un final feliç. Cadascú acabarà, sòrdidament, al seu propi món.

MÉS INFORMACIÓ. L’argument de la novel·la a la wikipedia:

“Últimas tardes con Teresa: marca el nacimiento del Pijoaparte, uno de los personajes más fuertes, originales y sugestivos de toda la literatura de esa época, y que parece el doble canalla del propio Marsé. La identificación autor/personaje funciona con una precisión y eficacia demoledoras, y lo que empieza siendo la historia amorosa de una niña bien, rebelde e ingenua (Teresa) y un charnego barriobajero, desarraigado y ladrón de motos (el Pijoaparte), termina como una formidable sátira y encarnación del tiempo en que transcurre esa breve, intensa y, lógicamente, calamitosa relación pasional.”

Aplicació didàctica

– Burgesia, pijos, hipocresia, esnobs, posturetes socials, rebel·lia juvenil…

– Misèria, desgraciats, pobresa, immigració, xarnegos, l’escala social…

– Època del relat de la novel·la: durant el franquisme, anys 1955-1957.

CITES

1. Descripció dels amics de Teresa, “estudiants d’esquerres”. Pàgina 236

“Con el tiempo, unos quedarían como farsantes y otros como víctimas, la mayoría como imbéciles o como niños, alguno como sensato, ninguno como inteligente, todos como lo que eran: señoritos de mierda.”

2. Teresa pensant en Manolo. Pàgines 268-269

“Sí: un hombre que intenta ganar tiempo, que está en guerra con el destino, eso es Manolo, eso somos todos. Pero ¿y su idea de la libertad? Un coche sport. Un veloz y fulgurante descapotable. Un Floride blanco para todo el mundo (no te salgas de la fila, sino con la fila) en vez de un mundo donde sea posible un Floride para todos. Error de perspectiva –no es culpa suya-, y en cierto modo es lo mismo, quiero decir normal. Es inteligente, atractivo, generoso, pero pícaro, descarado y probablemente embustero: se defiende como puede. Porque ¡qué sé yo de los efectos rarísimos que ejerce la pobreza sobre la mente! ¡Qué sé yo del frío, del hambre, de los verdaderos horrores de la opresión que debe sufrir un chico como él si aún ni siquiera le he preguntado qué jornal gana, si nos empeñamos siempre en no querer hablar del jornal de un hombre, sólo de su conducta (pues bien, compañeros, yo afirmo que la conducta de un hombre depende de su jornal)…!”

3. El Pijoaparte pensant en Teresa. Pàgina 323

“¡Tere mía, rosa de abril, princesa de los murcianos, guíame hacia la catalana parentela!”

Advertisements

One Response to LLIBRE. “Últimas tardes con Teresa” de Juan Marsé (1966)

  1. Retroenllaç: TEMA Espanya. El franquisme (1936-1975) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: