LLIBRE. “Como una novela” de Daniel Pennac (1992), contra el dogma de la lectura

RESSENYA. Daniel Pennac:

“Como una novela” (1992)

Barcelona, Editorial Anagrama, 1993

171 pàgines, castellà, cites d’altres llibres

Títol original: Comme un roman (publicat el 1992)

Ressenya

Com una novel·la és un assaig que va ser un èxit de vendes, escrit per Daniel Pennac, professor francés de llengua i literatura, amb una pretensió directa: fer estimar la lectura. Aquesta qüestió és vista per l’autor des de diversos angles: com a jove adolescent, com a escriptor, com a pare i com a professor. Les anècdotes són part consubstancial de la història, a partir d’aquestes entrellaça una narració molt divertida, directa i suggeridora. És molt important el to de tolerància i flexibilitat davant la qüestió de la lectura, de fet és el que més impacta: la lectura s’ha d’estimar, i s’ha d’ensenyar a estimar-la, i això no es fa ni s’aconseguirà mai obligant a llegir, a omplir fitxes de lectura, a llegir llibres d’una llista que proposa qualsevol professor.

L’obra té quatre parts:

1. Naixement de l’alquimista, sobre com comencem a llegir de menuts i com els pares endinsem els nostres fills en el món de les històries.

2. S’ha de llegir (El dogma), una crítica a eixa necessitat imperiosa que tenen tots els adults per a que els joves lligquen, el dogma segons Pennac.

3. Donar de llegir, sobre maneres d’estimular als joves a les històries que es troben en la lectura. Destaca l’exemple de les lectures públiques del professor en classe, com la lectura de “El Perfum” de Patrick Süskind, o “Cien años de soledad” de G.García Márquez.

4. La manera de llegir (o els drets imprescriptibles del lector), un decàleg molt interessant sobre els drets del lector, els que nosaltres exercim i que no volem donar als nostres joves, com per exemple el dret a saltar-se les pàgines, el dret a no acabar un llibre, etc.

En resum, estem davant d’una petita obra molt bonica, molt senzilla i directa, que ens ajuda a estimar i fer estimar la lectura, les històries, i crear un món més gran en experiències i en bondat. És a dir, la lectura serveix per a fer més rica i plena la nostra vida, sense dogmatismes.

Més informació

– ARTICLE. “Errores de padres en su afán por que sus hijos lean“, ABC, 30/05/2012, enllaç

– IMATGE de l’artista polonés Pawel Kuczynski sobre el “deure” de llegir:

L'obligació de llegir - Pawel Kuczynski

ÍNDEX DE CITES

1. No es pot obligar a llegir. Pàgina 11

2. El dogma de llegir. Pàgina 67

3. L’escola com a lloc d’esforç i no de plaer. Pàgina 77-78

4. Com és possible que res canvie amb les coses que estan escrites? Pàgines 82-83

5. Exemple de lectura. Patrick Süskind, inici de la novel·la El perfum. Pàgina 108

6. Benvolgudes bibliotecàries. Pàgina 126

7. DRETS DEL LECTOR. Pàgina 141

8. Dret núm. 3. El dret a no acabar un llibre. Pàgina 152


CITES

(Traducció pròpia)

1. No es pot obligar a llegir. Pàgina 11

“El verb llegir no suporta l’imperatiu. Aversió que comparteix amb altres verbs: el verb “estimar”…, el verb “somiar” …

És clar que sempre es pot intentar. Endavant: “Estima’m!” “Somia!” “Llegeix!” “Llegeix! Però llegeix d’un colp, et mano que llegeixis, caram! “

– Puja a la teva cambra i llegeix!

¿Resultat?

Cap.

S’ha adormit sobre el llibre. La finestra, de sobte, li ha semblat immensament oberta sobre alguna cosa desitjable. I és per aquí per on ha fugit per escapar al llibre. Però és un somni vigilant: el llibre segueix obert davant seu. Per poc que obrim la porta de la seva habitació li trobarem assegut davant la seva taula, formalment ocupat en llegir. Encara hem pujat d’amagat, des de la superfície del seu somni ens haurà sentit arribar.

– Què, t’agrada?

No ens dirà que no, seria un delicte de lesa majestat. El llibre és sagrat, com és possible que a un no li agradi llegir? No, ens dirà que les descripcions són massa llargues.

Tranquil·litzats, tornarem a la tele. És possible fins i tot que aquesta reflexió suscite un apassionant debat col·lectiu…

– Les descripcions li semblen massa llargues. Cal entendre-ho, per descomptat, som al segle de l’audiovisual, els novel·listes del XIX havien de descriure-ho tot…

– Això no és motiu per deixar-li saltar-se la meitat de les pàgines!

No ens cansem, s’ha tornat a adormir.”

2. El dogma de llegir. Pàgina 67

“Un professor tarda molt poc en convertir-se en un vell professor. No és que l’ofici desgaste més que un altre, no…, és per sentir a tants pares parlar de tants fills -i, fent-ho, parlar d’ells mateixos- i per escoltar tants relats de vides, tants divorcis, tantes històries de família : malalties infantils, adolescents als que ja no es domina, filles estimades l’afecte de les quals se’ns escapa, tants fracassos plorats, tants èxits pregonats, tantes opinions sobre tants temes, i sobre la necessitat de llegir, especialment, l’absoluta necessitat de llegir , que aconsegueix la unanimitat.

El dogma.”

3. L’escola com a espai de l’esforç i no del plaer. Pàgina 77-78

“L’escola no pot ser una escola del plaer, el qual suposa una gran dosi de gratuïtat. És una fàbrica necessària de saber que requereix esforç. Les matèries ensenyades en ella són els instruments de la consciència. Els professors encarregats d’aquestes matèries són els seus iniciadors, i no se’ls pot exigir que canten la gratuïtat de l’aprenentatge intel·lectual quan tot, absolutament tot en la vida escolar -programes, notes, exàmens, classificacions, cicles, orientacions, seccions-, afirma la finalitat competitiva de la institució, induïda pel mercat del treball. […]

El típic dels éssers vius és fer estimar la vida, fins i tot sota la forma d’una equació de segon grau, però la vitalitat mai ha estat inscrita al programa de les escoles.

La funció és aquí.

La vida en un altre lloc.

La lectura s’aprèn a l’escola.

Estimar la lectura…”

4. Com és possible que res canvie amb les coses que estan escrites? Pàgines 82-83

“Hem llegit i ens callem. Callem perquè hem llegit. […]

De vegades, és la humilitat la que dirigeix el nostre silenci. No la gloriosa humilitat dels analistes professionals, sinó la consciència íntima, solitària, gairebé dolorosa, que aquesta lectura, aquest autor acaben, com se sol dir, de “canviar la meva vida”!

O, de sobte, eixe altre enlluernament, que ens deixa atònits: com és possible que el que m’acaba de alterar fins aquest punt no haja modificat en res l’ordre del món? És possible que el nostre món haja estat el que ha estat després que Dostoievski escriguera Els dimonis? D’on surten Pol Pot i els altres quan s’ha imaginat el personatge de Piotr Verjovenski? I el terror dels camps, quan Txèkhov ha escrit Sajalín? Qui s’ha il·luminat amb la blanca llum de Kafka on les nostres pitjors evidències es retallaven com plaques de zinc? I, just en el moment en què es desenvolupava l’horror, qui va prestar atenció a Walter Benjamin? I com és possible que, quan tot va haver passat, la terra sencera no llegís L’espècie humana de Robert Antelme, ni que fos per alliberar el Crist de Carlo Levi, definitivament detingut a Éboli?

Que uns llibres puguen alterar fins a aquest punt la nostra consciència i deixar que el món segueisca de mal en pitjor, és una cosa que deixa sense paraules.

Silenci, doncs …”

5. Exemple de lectura. Patrick Süskind, inici de la novel·la El perfum. Pàgina 108

“Al segle XVIII va viure a França un dels homes més genials i abominables d’una època en què no escassejaven els homes abominables i genials.

A l’època que ens ocupa regnava a les ciutats una pudor a penes concebible per a l’home modern. Els carrers feien pudor de fems, els patis interiors pudien a orina, els buits de les escales pudien a fusta podrida i excrements de rata; les cuines, a col podrida i greix de moltó; les estances sense ventilació feien pudor a pols florit; els dormitoris, a llençols greixosos, a edredons humits i a la penetrant olor dolça dels orinals. Les xemeneies feien pudor de sofre; les adoberies, a lleixius càustiques; els escorxadors, a sang coagulada. Homes i dones feien pudor a suor i a roba bruta; en les seues boques pudien les dents infectades; els alens feien olor a ceba i els cossos, quan ja no eren joves, a formatge ranci, a llet agra i a tumors malignes. Feien pudor els rius, pudien les places, pudien les esglésies i la pudor es respirava per igual sota els ponts i en els palaus. El camperol pudia com el clergue; l’oficial d’artesà, com la dona del mestre; feia pudor la noblesa sencera i, sí, fins i tot el rei feia pudor com un animal carnisser i la reina com una cabra vella, tant a l’estiu com a l’hivern…”

6. Benvolgudes bibliotecàries. Pàgina 126

“Benvolgudes bibliotecàries, guardianes del temple, quina sort que tots els títols del món hagen trobat el seu alvèol a la perfecta organització de les vostres memòries (què faria jo sense vosaltres, jo, amb la meua memòria que és un solar sense edificar?), és prodigiós que estigueu al corrent de totes les matèries ordenades en les prestatgeries que us assetgen…, però seria bo, també, escoltar-vos contar les vostres novel·les favorites als visitants perduts al bosc de les lectures possibles…, que bonic seria que els regalareu els vostres millors records de lectura! Narradores, sigueu màgiques i els llibres saltaran directament dels seus prestatges a les mans del lector.

És tan senzill contar una novel·la… De vegades n’hi ha prou amb tres paraules.”

El 10 drets del lector
(Polsa sobre la imatge per a fer-la més gran)

 7. DRETS DEL LECTOR. Pàgina 141

1. El dret a no llegir

2. El dret a saltar-nos les pàgines

3. El dret a no acabar un llibre

4. El dret a rellegir

5. El dret a llegir qualsevol cosa

6. El dret al bovarisme

7. El dret a llegir en qualsevol lloc

8. El dret a fullejar

9. El dret a llegir en veu alta

10. El dret a callar-nos

8. Dret núm. 3. El dret a no acabar un llibre. Pàgina 152

“Hi ha trenta-sis mil motius per abandonar una novel·la abans del final: la sensació de ja llegida, una història que no ens enganxa, la nostra desaprovació total a les tesis de l’autor, un estil que ens posa els pèls de punta, o per contra una absència d’escriptura que no és compensada per cap raó de seguir endavant… Inútil enumerar les 35.995 restants, entre les quals cal col·locar tanmateix la càries dental, les persecucions del nostre cap d’oficina o un sisme amorós que petrifica el nostre cap.

El llibre se’ns cau de les mans?

Que es caiga.”

Advertisements

4 Responses to LLIBRE. “Como una novela” de Daniel Pennac (1992), contra el dogma de la lectura

  1. Retroenllaç: CURTMETRATGE. “Els fantàstics llibres voladors de Mr. Morris Lessmore” (2011) | HISTORIATA

  2. Retroenllaç: RESSENYA. Daniel Pennac: “Mal d’escola” (2007) | HISTORIATA

  3. Retroenllaç: LLIBRE i PEL·LÍCULA. Ferran Torrent: “Gràcies per la propina” (1994) | HISTORIATA

  4. Retroenllaç: REFERÈNCIES EDUCATIVES. Bibliografia, webs, documentals, pel·lícules i altres recursos sobre educació | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: