MÚSICA. “Bella Ciao” i altres cançons de resistència

(Actualitzat el 04/04/2020)

Bella Ciao és una cançó popular italiana que no és volguda per tots els italians. És un tipus d’himne de la resistència italiana antifeixista i que també va lluitar contra l’ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial, en concret de la zona de Bolonya.

Primer escoltem la cançó, en la versió boníssima del grup “Modena City Ramblers“:

–

La pregunta. Per què no agrada a tots els italians la cançó Bella Ciao?

La resposta ràpida. Perquè no tots els italians estaven a la resistència antifeixista.

L’explicació

Poques voltes s’explica que la Segona Guerra Mundial va ser una lluita entre dos maneres d’entendre el món. És a dir, que fou també una guerra d’idees, no només una guerra territorial o per determinats recursos econòmics, a la manera clàssica. 

A llocs com França o Itàlia es va produir un tipus de guerra civil dins de la pròpia guerra, entre el bàndol format per demòcrates i comunistes contra el bàndol format per feixistes i l’extrema dreta conservadora. Bella Ciao era una cançó del bàndol format per la resistència.

A l’acabar la guerra aquesta lluita ideològica es va intentar deixar de banda: els feixismes havien sigut esborrats del mapa (excepte a Espanya i Portugal, com tots sabem), i per facilitar la convivència es va acordar un tipus de pacte de l’oblit, especialment per a no recordar el col·laboracionisme amb l’enemic d’una part de la població dels territoris ocupats per les potències feixistes. Bella Ciao ja no sonava bé.

També té a veure que la següent i imminent confrontació ideològica ja no era contra el feixisme, sinó que va ser entre les democràcies liberals i el bloc comunista (antics aliats contra el feixisme), a l’anomenada Guerra Freda, un període de tensió internacional, amb un repartiment de zones d’influència entre les dos superpotències i els seus aliats (els EUA i la URSS), i alguns focus “calents” controlats i a zones remotes, fins la caiguda del bloc comunista entre 1989 i 1991. Bella Ciao era massa reivindicativa, massa popular.

Cal recordar que a Itàlia el dia 25 d’abril és el dia de l’alliberament, en commemoració al final de la Segona Guerra Mundial al territori italià, i és una festa assenyalada, però només per a una part d’Itàlia, la de la resistència al feixisme, la que canta Bella Ciao. Es va convertir en una cançó que molestava als nous demòcrates “de tota la vida”, al recordar-los que el seu propi país havia estat partit en dos bàndols ideològics. Mentretrant, entre les classes populars antifeixistes, aquesta cançó mantenia i manté la importància de l’esperit de resistència. Perquè vivim en temps de resistència. Bella Ciao és una cançó de resistència.

–

Altres cançons de resistència

– País Valencià, malgrat tot País Valencià. La cançó clàssica és Al vent de Raimon, però a mi m’agrada molt la d’Ovidi Montllor Serà un dia que durarà anys, o la més coneguda de La samarreta.

– Catalunya. Per una banda està l’himne oficial Els segadors, però cal destacar al cantautor Lluís Llach amb la seua canço L’estaca; i una altra també seua, bellíssima, que és I amb el somriure la revolta.

– Aragó. José Antonio Labordeta, enyoradíssim, Canto a la libertad.

– Portugal. L’himne de la revolució dels clavells (25 d’abril de 1975): Grândola, vila morena, de Zeca Afonso.

– Espanya. Himnes i cançons del bàndol republicà de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Per exemple: A las barricadas, Ay Carmela, Si me quieres escribir, Coplas de la defensa de Madrid, Himno de Riego, Compañías de acero, la Internacional, Jarama Song, Avanti Popolo, Els Segadors, Eusko Gudariak.

– Itàlia. 1. Bella Ciao, versió més tradicional (lletra traduïda en català i en castellà); 2. també molt reconamable I ribelli della montagna (Els rebels de la muntanya).

– França. Cançons populars de la revolució francesa: 1. Ça ira; 2. La marsellesa (a la pel·lícula Casablanca).

– Alemanya. 1. Die Moorsoldaten (explicació); 2. Die Thälmann-Kolonne.

– Rússia. El fulard blau (en castellà: “La pañoleta azul”; en rus: Синий платочек).

– Turquia. Bella Ciao, versió del Grup Yorum. Notícia: “Ha mort la cantant i activista, Helin Bolek, després de 288 dies de vaga de fam contra la persecució política”, 3/4/2020, enllaç a la notícia.

–

– Altres:

1. Les 25 cançons més revolucionàries, segons la revista Rolling Stone.

2. Las 10 mejores canciones protesta, segons Enrique Urnaola, del blog Unblogged.

3. Leonard Cohen – The Partisan (1969, French TV). Subtitulat en castellà.

4. Article de Público: “Las revoluciones tienen nombre de canción“, 25/04/2013.

–

Nota final: he trobat aquesta versió de Bella Ciao gràcies a la gent de la pàgina de facebook “Salvem l’Educació Pública“. Moltes gràcies.

–