DOCUMENTAL. “Vivir la utopía” – Fonts orals de l’anarquisme espanyol

Aquest documental repassa la història de l’anarquisme espanyol, especialment entre la fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) el 1910 i el final de la Guerra Civil el 1939, amb documents gràfics de l’època i testimonis dels protagonistes que ho van viure.

–

–

Breu explicació

Els anarquistes van ser molt importants a Espanya, sobretot a Catalunya, amb Barcelona com a ciutat més important, i a Aragó i a València, fins ben avançat el segle XX, cosa que és una excepció al del moviment obrer internacional. Van ser sovint protagonistes dels esdeveniments polítics i socials durant els anys de la República (1931-1939), i durant la Guerra Civil (1936-1939). Aquesta fou una guerra provocada per la rebel·lió d’una part de l’exèrcit espanyol contra el seu propi país, i recolzats per les classes conservadores autòctones i els règims autoritaris estrangers, especialment la Itàlia de Mussolini i l’Alemanya de Hitler.

A l’anarquisme espanyol se li atribueix un paper èpic en la història de la Guerra Civil espanyola: van véncer a l’exèrcit sublevat a Barcelona, cosa que va donar ànims a la resistència republicana i obrera contra els sublevats en la resta d’Espanya, van aconseguir el poder a Catalunya i van realitzar una revolució de la classe treballadora, i mentre organitzaven col·lectivitzacions a la reraguarda van enviar columnes de milicians al front per aturar l’avanç del feixisme.

Però també hi ha una cara menys amable, una història de repressió i d’assassinats desordenats a la reraguarda, i de desorganització en la marxa de l’economia, desorganització en el subministrament de material per als combatents, i desorganització en la lluita de les milícies antifeixistes, les quals eren espontànies i igualitàries, contra l’exèrcit regular sublevat, el qual era disciplinat i jeràrquic. Una desorganització que provocava un desprestigi del bàndol republicà a l’estranger i a l’interior, i que el govern de la República va intentar posar fi amb un pla per a recuperar el poder perdut, el qual va portar a la confrontació coneguda com “els fets de maig” (1937) entre els anarquistes i les forces governamentals, amb el recolzament dels comunistes, i que va marcar el principi de la fi del “poder” i de la revolució anarquista iniciada el 19 de juliol de 1936.

En aquest documental s’ofereix una visió molt humana de l’anarquisme gràcies a les declaracions de llibertaris que van participar directament en aquests canvis i les intervencions dels quals van desenvolupant-se durant tot el documental. Intervenen, entre d’altres: Ramón Álvarez (conseller de Pesca en el Consell d’Astúries i Lleó); Maria Batet (secretària de Federica Montseny); Federico Arcos (responsable de l’arxiu d’Emma Goldman); Antonio Zapata (comissió de vivenda de la Generalitat); Miguel Alba (responsable de transport de Barcelona); Severiano Campos (FAI). Acompanyat amb imatges dels esdeveniments històrics d’eixos anys.

–

Aplicació didàctica

– Història Contemporània d’Espanya. La Restauració, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República espanyola, la sublevació de part de l’exèrcit espanyol i la Guerra Civil.

– L’anarquisme espanyol. Ideologia i sentiments. La fundació de la CNT, la vaga de la canadenca, la fundació de la FAI, els fets de Casas Viejas, la revolució d’Astúries, les eleccions de febrer de 1936, la sublevació militar a Barcelona, les columnes de milicians, el Comité de Milícies Antifeixistes, les col·lectivitzacions, els “fets de maig” de 1937, el final de la guerra.

– Fonts orals per al coneixement de la història més recent. El problema de les fonts. La subjectivitat. Les limitacions dels records. L’enyorança de la joventut perduda. La perspectiva dels protagonistes. La riquesa de les visions de la gent de baix. La veu dels que no tenen veu.

– Recomanació: es tracta d’un documental sobre l’anarquisme que ha de servir per ampliar coneixements de la Història Contemporània d’Espanya, i considere que només s’ha de veure de manera voluntària.

–

Qüestionari voluntari

1. Amb quin nom va ser coneguda Barcelona a Europa entre finals del segle XIX i principis del segle XX?
2. Teresa Mañé i Joan Montseny, de sobrenoms Soledad Gustavo i Federico Urales respectivament, són els creadors a finals del segle XIX de dos revistes anarquistes. Quines?
3. El 1902 el pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia va fundar una institució educativa que volia canviar el món de l’ensenyament. Quin nom tenia?
4. Fruit de Solidaritat Obrera el 1910 es va crear un nou sindicat que utilitzava la vaga, el boicot i el sabotatge com a instruments de lluita obrera. Com es deia?
5. Quants afiliats tenia la CNT el 1919?
6. En quin any el dictador Primo de Rivera declara il·legal la CNT?
7. On es va fundar la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) el 1927?
8. Quantes publicacions periòdiques anarquistes hi havien durant la Segona República?
9. Entre 1934 i 1935 quants exemplars s’editaven de l’òrgan de difusió de la FAI, la revista “Tierra y Libertad”?
10. En quin poble es va fundar el 1923 la revista sobre salut i sexualitat “Generación Consciente”?
11. Quin era el lema de les Joventuts Llibertàries?
12. Què tres coses li va dir el secretari de la CNT a Ximo Querol, i que no ha oblidat mai?
13. On es va produir un intent de revolució de la classe treballadora el 1934?
14. Quin general de l’exèrcit espanyol va sufocar aquest intent de revolució?
15. A les eleccions generals del febrer de 1936 la CNT va decidir votar? Molts presos polítics hi havien en aquells moments?
16. En quina ciutat es va celebrar el congrés de la CNT el maig del 1936?
17. Com es va dir el nou organisme polític que es va crear després de la sublevació de l’exèrcit i que va substituir a la Generalitat de Catalunya durant dos mesos?
18. En què consisteix el comunisme llibertari segons Miguel Celma?
    1. Queda abolit — —
    2. Va a expropiar-se a tot –
    3. Tota la maquinària a disposició — —
    4. Tots els edificis per a que siguen allotjats els habitants del poble.
    5. Treball —
19. Què és el CLUEA? Consell Llevantí U..… per a l’E..…       d’A…..
20. En quin poble estava la seu del primer organisme de govern anarquista de la revolució espanyola, l’anomenat Consell d’Aragó?
21. Quants milions d’espanyols van arribar a viure baix els principis del comunisme llibertari?
22. Què és el CENU? Consell de l’E….. N….. U…..
23. Quants anarquistes van arribar ser ministres el setembre de 1936?
24. Com es deia el grup anarquista format per dones que lluitava per l’alliberament de les dones?
25. Quin carismàtic líder anarquista va anar a recolzar la lluita contra el feixisme a Madrid, on va morir el 20 de novembre de 1936?
26. En quin mes i en quin any es va produir “una guerra dins de la guerra”, la qual va acabar amb molt del poder dels anarquistes?
27. Quin partit va eixir reforçat després d’aquests esdeveniments?
28. Completa el poema de Miguel Alba:

Se subieron los heridos con bonitas ambulancias

Y los rojos con amor a sus hermanos cuidaban

En lo alto de la cumbre se procedió a su descarga

Ay, qué dolor tan profundo

Ay, la herida que me mata

Otro temblando de frío decía a su camarada

Ay, hermano, que me muero

La nieve — — —

29. En quin poble estava el camp de concentració on van portar als presos als republicans que volien escapar pel port d’Alacant al final de la guerra?

30. Completa la frase d’Emma Goldman:

“A los osados pertenece el futuro. Cuando no podemos soñar más, …..”

–

MÉS INFORMACIÓ

– M’ha recomanat aquest documental Marc Ferri, antic company i professor d’Història de l’IES Rei En Jaume d’Alzira. Moltes gràcies.

– Enllaç a l’arxiu de RTVE. Vivir la utopía.

– Enllaç a l’himne anarquista A las barricadas.

Lletra de “A las barricadas”:

Negras tormentas agitan los aires

nubes oscuras nos impiden ver,

aunque nos espere el dolor y la muerte,

contra el enemigo nos llama el deber.

El bien más preciado es la libertad

hay que defenderla con fe y valor,

alza la bandera revolucionaria

que llevará al pueblo a la emancipación

alza la bandera revolucionaria

que llevará al pueblo a la emancipación.

En pie pueblo obrero, a la batalla

hay que derrocar a la reacción.

¡A las barricadas, a las barricadas,

por el triunfo de la Confederación!

¡A las barricadas, a las barricadas,

por el triunfo de la Confederación!

–