CONTRA L’APATIA. Antonio Gramsci: “Odie als indiferents” i música valenciana

CONTRA L’APATIA. Antonio Gramsci: “Odie als indiferents” i música valenciana

Contra l’apatia 3 documents. En aquesta entrada vull recuperar un text clàssic que m’agrada moltíssim escrit pel pensador italià Antonio Gramsci. També he ficat dos cançons, una del grup valencià de rock Aspencat titulada S.O.S. per a sentir de dia, i l’altra del cantautor valencià Pau Alabajos titulada Utòpics, idealistes, ingenus per a sentir millor de nit.

Contra l’apatia i el desànim, perquè comença un curs nou!


1. TEXT. Antonio Gramsci: Odie als indiferents

Antonio Gramsci (1891-1937) va ser un pensador, escriptor i polític italià, nascut a l’illa de Sardenya. Fou un dels fundadors del Partit Comunista Italià el 1921. El maig de 1924, Gramsci va ser elegit diputat pel Vènet, la qual cosa li donà immunitat parlamentària davant el govern feixista de Mussolini. Amb tot, el 1926 és detingut i empresonat. Des de la presó se centra en l’estudi històric i filosòfic, en la importància del paper dels intel·lectuals. Donada la seua salut delicada des de menut i davant la pressió internacional que demanava el seu alliberament, el govern feixista el va traslladar a una presó-hospital. Va morir a Roma poc després de ser excarcerat gràcies a una amnistia.

Tant els escrits polítics, les Cartes de la presó (publicades el 1947 i millorades successivament amb les edicions de 1967 i 1988) o Els quaderns de la presó, les obres de Gramsci van tenir un gran relleu en la cultura italiana de la posguerra de la II Guerra Mundial. Pel que fa al terreny polític, en Gramsci trobem una de les crítiques més dures i sinceres contra l’stalinisme.

Font del text: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/212691

Ressenya del llibre de textos d’Antonio Gramsci: Odio a los indiferentes


EN VALENCIÀ:

Antonio Gramsci: Odie als indiferents, 1917

“Odie als indiferents. Crec que viure vol dir prendre partit. Qui veritablement viu, no pot deixar de ser ciutadà i partisà. La indiferència i l’abúlia són parasitisme, són covardia, no vida. Per això odie als indiferents.

La indiferència és el pes mort de la història. La indiferència opera potentment en la història. Opera passivament, però opera. És la fatalitat; allò amb que no es pot comptar. Torça programes, i arruïna els plans millor concebuts. És la matèria bruta desbaratadora de la intel·ligència. El que succeïx, el mal que s’abat sobre tots, esdevé perquè la massa dels homes abdica de la seva voluntat, permet la promulgació de lleis, que només la revolta podrà derogar; consenteix l’accés al poder d’homes, que només un amotinament aconseguirà després enderrocar. La massa ignora per despreocupació; i llavors sembla cosa de la fatalitat que tot i a tots atropella: al que consenteix, el mateix que al que dissenteix, al que sabia, el mateix que al que no sabia, a l’actiu, el mateix que a l’indiferent. Alguns ploriquejen piadosament, uns altres blasfemen obscenament, però ningú o molt pocs es pregunten: si hagués tractat de fer valer la meva voluntat, hauria passat el que ha passat?

Odie als indiferents també per això: perquè em fastigueja el seu ploriqueig d’eterns innocents. Demane comptes a cadascun d’ells: com han escomès la tasca que la vida els ha posat i els posa diàriament, què han fet, i especialment, què no han fet. I em sent en el dret de ser inexorable i en l’obligació de no malbaratar la meva pietat, de no compartir amb ells les meves llàgrimes.

Sóc partisà, estic viu, sento ja en la consciència dels de la meua part el pols de l’activitat de la ciutat futura que els de la meua part estan construint. I en ella, la cadena social no gravita sobre uns pocs; res del que en ella passa és per ventura, ni producte de la fatalitat, sinó obra intel·ligent dels ciutadans. Ningú en ella està mirant des de la finestra el sacrifici i la sagnia dels pocs.

Visc, sóc partisà. Per això odie a qui no pren partit, odie als indiferents”.

Extracte de La Ciudad Futura, revista cultural publicada per Antonio Gramsci. 11 de febrer de 1917.


2. MÚSICA PER AL DIA. Aspencat: S.O.S.

Lletra de la cançó S.O.S.:

Sóc una mare de la plaça de maig
Sóc un traïdor empresonat per periodista
Sóc la mort pels carrers de Bagdad
Per la corda fluixa sóc un equilibrista
Sóc corredor del passadís de la mort
Sóc el rebel contra un govern absolutista.
Sóc un nòmada que busca la sort
Per les fronteres d’un món bel·licista
Sóc el soldat que renuncia del fusell
Somnia un món sense nacions massacrades
Un advocat que no creu en la llei
On l’adulteri castiga a morir a pedrades
EH EH OH OH
Sóc un xiquet soldat
EH EH OH OH
Sóc un pres polític
EH EH OH OH
Un altre refugiat
Ànima que arriba a un campament oblidat.
 
Per les trinxeres d’aquest món
On la vida no s’atura un segon
Sempre alerta, el sistema falla
Problemes en la transmissió
On la vida no s’atura un segon
 
S.O.S
The System’s on fire
 
Vull ser activista d’esta cançó trista
Ser el malson de qui aparta la vista
Seré antagonista,
No perdré l’esperit, contra l’imperialista
S’obriran les alberedes i farem camí
El triomf de la revolta serà aquesta nit
No es juga amb el pa
El futur és hui
Serà el poble sobirà no vos queda comodí
Sóc el vaixell que travessa el bloqueig
Porta il·lusions als carrers de la Franja
Família unida després del bombardeig
On el petroli embruta les consciències de sang
EH EH OH OH
Sóc estudiant de Tian an men
EH EH OH OH
Sóc la veu del Tibet
EH EH OH OH
Sóc el plor silenciat
innocència robada pel plaer mutilat
 
Digues-me per què? Digues-me per què?
Digues-me perquè no trenquem aquestes parets
Digues-me perquè, nooooo!!!
Per sortir d’aquesta presó
 
Corren les ànimes, corren les ànimes
Corren les flames pels abismes del món
Secat les llàgrimes, secat les llàgrimes
Comença la lluita que hi ha dins del teu cor!
Corren les ànimes, corren les ànimes
Es trenca el silenci i s’olora la por.
Secat les llàgrimes, secat les llàgrimes
Comença la lluita que hi ha dins del teu cor!
 
Per les trinxeres d’aquest món
On la vida no s’atura un segon
Sempre alerta, el sistema falla
Problemes en la transmissió
On la vida no s’atura un segon
 
S.O.S
The System’s on fire

Enllaç al web del grup Aspencat

3. MÚSICA PER A LA NIT. Pau Alabajos: Utòpics, idealistes, ingenus

Lletra de la cançó Utòpics, idealistes, ingenus:

D’acord, nosaltres som els utòpics,
idealistes, ingenus
que no fan més que somiar.
Però estem farts de creuar-nos de braços
mentre la terra s’afona sota els nostres peus.
 
D’acord, sabem que no som perfectes,
tenim els nostres punts febles,
però aprenem dels errors.
Almenys vivim amb la consciència tranquil·la,
perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món.
 
D’acord, nosaltres som els il·lusos
guardians de causes perdudes,
inconformistes tossuts.
Però hem dit prou, ja no volem refugiar-nos
darrere de les paraules, ara passem a l’acció.
 
D’acord, ens falta molta experiència,
convé sumar els esforços,
i els càntics de tanta gent,
però anem creixent, ens fem més forts cada dia,
mai no perdem l’esperança i seguim avançant.

Enllaç al web de Pau Alabajos


ANNEX: Gramsci en italià i en castellà

Antonio Gramsci: Odio gli indifferenti, 1917

[El text de Gramsci en italià i en castellà]

VERSIÓ ORIGINAL EN ITALIÀ:

“Odio gli indifferenti. Credo che vivere voglia dire essere partigiani. Chi vive veramente non può non essere cittadino e partigiano. L’indifferenza è abulia, è parassitismo, è vigliaccheria, non è vita. Perciò odio gli indifferenti.

L’indifferenza è il peso morto della storia. L’indifferenza opera potentemente nella storia. Opera passivamente, ma opera. È la fatalità; è ciò su cui non si può contare; è ciò che sconvolge i programmi, che rovescia i piani meglio costruiti; è la materia bruta che strozza l’intelligenza. Ciò che succede, il male che si abbatte su tutti, avviene perché la massa degli uomini abdica alla sua volontà, lascia promulgare le leggi che solo la rivolta potrà abrogare, lascia salire al potere uomini che poi solo un ammutinamento potrà rovesciare. Tra l’assenteismo e l’indifferenza poche mani, non sorvegliate da alcun controllo, tessono la tela della vita collettiva, e la massa ignora, perché non se ne preoccupa; e allora sembra sia la fatalità a travolgere tutto e tutti, sembra che la storia non sia altro che un enorme fenomeno naturale, un’eruzione, un terremoto del quale rimangono vittime tutti, chi ha voluto e chi non ha voluto, chi sapeva e chi non sapeva, chi era stato attivo e chi indifferente. Alcuni piagnucolano pietosamente, altri bestemmiano oscenamente, ma nessuno o pochi si domandano: se avessi fatto anch’io il mio dovere, se avessi cercato di far valere la mia volontà, sarebbe successo ciò che è successo?

Odio gli indifferenti anche per questo: perché mi dà fastidio il loro piagnisteo da eterni innocenti. Chiedo conto a ognuno di loro del come ha svolto il compito che la vita gli ha posto e gli pone quotidianamente, di ciò che ha fatto e specialmente di ciò che non ha fatto. E sento di poter essere inesorabile, di non dover sprecare la mia pietà, di non dover spartire con loro le mie lacrime.

Sono partigiano, vivo, sento nelle coscienze della mia parte già pulsare l’attività della città futura che la mia parte sta costruendo. E in essa la catena sociale non pesa su pochi, in essa ogni cosa che succede non è dovuta al caso, alla fatalità, ma è intelligente opera dei cittadini. Non c’è in essa nessuno che stia alla finestra a guardare mentre i pochi si sacrificano, si svenano.

Vivo, sono partigiano. Perciò odio chi non parteggia, odio gli indifferenti”.

11 febbraio 1917.

– – –

EN CASTELLANO:

Antonio Gramsci: Odio a los indiferentes, 1917

“Odio a los indiferentes. Creo que vivir quiere decir tomar partido. Quien verdaderamente vive, no puede dejar de ser ciudadano y partisano. La indiferencia y la abulia son parasitismo, son cobardía, no vida. Por eso odio a los indiferentes.

La indiferencia es el peso muerto de la historia. La indiferencia opera potentemente en la historia. Opera pasivamente, pero opera. Es la fatalidad; aquello con que no se puede contar. Tuerce programas, y arruina los planes mejor concebidos. Es la materia bruta aguafiestas de la inteligencia. Lo que sucede, el mal que se abate sobre todos, acontece porque la masa de los hombres abdica de su voluntad, permite la promulgación de leyes, que sólo la revuelta podrá derogar; consiente el acceso al poder de hombres, que sólo un amotinamiento conseguirá luego derrocar. La masa ignora por despreocupación, y entonces parece cosa de la fatalidad que todo ya todos atropella: al que consiente, lo mismo que al que disiente, al que sabía, lo mismo que al que no sabía, al activo, lo mismo que al indiferente. Algunos lloriquear piadosamente, otros blasfeman obscenamente, pero nadie o muy pocos se preguntan: si hubiera tratado de hacer valer mi voluntad, habría pasado lo que ha pasado?

Odio a los indiferentes también por esto: porque me fastidia su lloriqueo de eternos inocentes. Pido cuentas a cada uno de ellos: cómo han acometido la tarea que la vida les ha puesto y les pone diariamente, qué han hecho, y especialmente, qué no han hecho. Y me siento en el derecho de ser inexorable y en la obligación de no derrochar mi piedad, de no compartir con ellos mis lágrimas.

Soy partisano, estoy vivo, siento ya en la conciencia de los de mi parte el pulso de la actividad de la ciudad futura que los de mi parte están construyendo. Y en ella, la cadena social no gravita sobre unos pocos; nada de lo que en ella sucede es por acaso, ni producto de la fatalidad, sino obra inteligente de los ciudadanos. Nadie en ella está mirando desde la ventana el sacrificio y la sangría de los pocos. Vivo, soy partisano. Por eso odio a quien no toma partido, odio a los indiferentes”.

Extracto de La Ciudad Futura, revista cultural publicada por Antonio Gramsci. 11 de febrero de 1917.

Anuncis

2 Responses to CONTRA L’APATIA. Antonio Gramsci: “Odie als indiferents” i música valenciana

  1. Retroenllaç: HISTORIATA

  2. Retroenllaç: PARTICIPACIÓ. “Projecte per al Departament de Participació Ciutadana i per a fomentar i millorar la democràcia participativa a Alcoi” | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: