VÍDEO: “Iranians, we love you”. Guerres inevitables?

LA GUERRA I LES PERSONES

Una definició clàssica de guerra diu que una guerra és una lluita armada i sagnant de certa entitat entre dos grups organitzats, i que està provocada per la continuació de la política per mitjans coactius i violents.

Com es pot veure és una definició normal, canònica, a mitjan camí entre la de Gaston Bouthoul i la de Carl von Clausewitz.

– – –

Bé, i on es troba la gent, les persones individuals i concretes en aquesta definició? què vol dir “dos grups organitzats”? per qui estan organitzats?

Una altra definició coneguda, més humana i molt més clara, diu que  La guerra és una massacre entre persones que no es coneixen per a profit de persones que sí es coneixen, però no es massacren (Paul Valéry).

Al llarg de la Història ha sigut normal estudiar les guerres com esdeveniments quasi inevitables, i des de l’òptica dels grans líders (reis, emperadors, mariscals, generals…). Però i la gent? què pensava? què deien? Açò entra en l’anomenada Història de les Mentalitats que es va desenvolupar a partir de l’Escola dels Annales, a la segona meitat del segle XX, amb les seues lògiques limitacions, ja que és més fàcil estudiar què va dir un rei o un general, que estudiar què pensava una persona sense poder, una persona normal, com la majoria de nosaltres.

Per això, per a reflexionar sobre açò, presente dos documents: un vídeo i un poema de Bertolt Brecht.

 

1. El vídeo “Iranians, we love you”

El vídeo és molt interessant. En uns moments que es parla d’una possible guerra al Pròxim Orient, una guerra contra Iran (o contra qui siga), un ciutadà d’Israel, una persona normal, un home pare de família de 41 anys, utilitzant les xarxes socials d’Internet, explica que ell no desitja cap guerra, i que els líders del seu país que parlen de guerra no el representen, i que a més a més no creu que la majoria dels iranís estiguen a favor d’una guerra. Per això ha enviat, ben curt i clar, el següent missatge “Iranians, we love you”.

És un recordatori per a totes aquelles persones que parlen/parlem generalitzant (“els israelians…”, “els iranians…”, “els nord-americans”, etc.). Per a tots aquells que sense adonar-nos-en interioritzem i arribem a compartir els missatges de líders polítics amb interessos molt concrets, i alguns d’aquests interessos passen per les guerres.

Sobre les guerres cal recordar que: uns les pateixen i altres en trauen profit. Que a tota guerra trobem víctimes i mercaders. Atenció.

– – –

Sabíeu dir si Juli César va portar algun cuiner en la conquesta de les Gàl·lies?

Per a continuar llegint polseu “Read more…”

 

2. Poema de Bertolt Brecht (1898-1956)

PREGUNTES D’UN OBRER DAVANT UN LLIBRE (1934)

Qui va construir Tebes, la de les set portes?

En els llibres figuren els noms dels reis.

Van arrossegar els reis els grans blocs de pedra?

I la tantes vegades destruïda Babilònia?

Qui la va reconstruir altres tantes? En quines cases

de la daurada Lima vivien els obrers que la van construir?

La nit en què es va acabar la muralla xinesa,

On van anar els picapedrers? Agafa la gran Roma,

és plena d’arcs de triomf. Qui els va aixecar?

¿Sobre qui van triomfar els Cèsars? Bizanci, tan cantada,

¿Tenia només palaus per als seus habitants? A la fabulosa Atlàntida,

la nit en què la mar se l’empassava, els habitants clamaven

demanant ajuda als seus esclaus.

El jove Alexandre va conquerir l’Índia.

Ell a soles?

César va véncer als gals.

No portava ni tan sols un cuiner?

Felip II va plorar en enfonsar-se

la seva flota. No va plorar ningú més?

Frederic II va véncer en la Guerra dels Set Anys.

Qui la va vèncer, a més?

Una victòria a cada pàgina.

Qui cuinava els banquets de la victòria?

Un gran home cada deu anys.

Qui pagava les seves despeses?

Tants relats,

Tantes preguntes.

– – –

MÉS INFORMACIÓ

– Article de Nievas, Flabián: La sociología de la guerra, a la revista Redes.com, núm. 5, 2009.

– – –

Anuncis

4 Responses to VÍDEO: “Iranians, we love you”. Guerres inevitables?

  1. Retroenllaç: GUERRA: Una hora contra la cultura de la violència i de la guerra « HISTORIATA

  2. Retroenllaç: PEL·LÍCULA. “De gran vull ser soldat” (2010) « HISTORIATA

  3. Retroenllaç: DENIP 2016. Dia Escolar de la No-violència i la Pau | HISTORIATA

  4. Retroenllaç: DENIP 2017. Dia Escolar de la No-violència i la Pau | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: