DOSSIER: La Constitució espanyola de 1812

Espanya. Història Contemporània

La Constitució de 1812 o la Constitució de Cadis

Sense ànim de ser exhaustiu presente una sèrie de documents referents a la Constitució espanyola promulgada a Cadis el 19 de març de 1812, coneguda com la Constitució de Cadis o “la Pepa”, donat que se celebra el seu segon centenari, i sobretot que és una fita molt important en els inicis de l’Edat Contemporània a Espanya.

Pintura: La promulgació de la Constitució de 1812, obra de Salvador Viniegra (pintada el 1912).

Nom oficial d’aquesta constitució: Constitución política de la Monarquía Española promulgada en Cádiz a 19 de Marzo de 1812.

  

ÍNDEX

1. Introducció a la Constitució de Cadis

2. Enllaç al text de la Constitució

3. Estructura de la Constitució per títols, capítols i articles

4. Selecció d’articles de premsa

5. Enciclopèdies, informació generalista

6. Documental

7. Altres documents

  

 – – – Més informació…

1. Introducció a la Constitució de Cadis

Amb Espanya envaïda pels francesos i en plena Guerra del Francés (a Espanya anomenada Guerra de la Independència), el Consell de la Regència va convocar Corts Generals a Cadis, que es van inaugurar el 24 de setembre de 1810 amb l’assistència de prop d’un centenar de diputats de les diferents províncies espanyoles, d’Amèrica i Filipines. Aquell dia van ser en la seva majoria suplents, ja que les distàncies i l’estat de guerra que llavors es vivia al país van impedir a molts parlamentaris assistir a l’acte inaugural. Des del primer moment es va adoptar el principi de sobirania nacional i la divisió de poders, encara que aquests van recaure en les pròpies Corts durant el temps en què van estar reunides.

Les Corts de Cadis van tenir un caràcter popular. Les sessions van ser públiques, excepte aquelles en les quals s’abordaven qüestions secretes d’Estat, i per primera vegada en la Constitució es va produir una identificació entre el concepte de nació i poble espanyol, fet que passarà posteriorment en les Constitucions de 1869, 1931 i en la de 1978.

Aprovada pels 184 diputats presents a Cadis el 19 de març de 1812, dia de Sant Josep, d’ahí el nom de “la Pepa”, la Constitució, en els seus 384 articles, va proclamar la sobirania nacional: “La sobirania resideix essencialment en la nació, i per això mateix pertany a aquesta exclusivament el dret d’establir les seves lleis fonamentals” (art. 13); reconèixer a Ferran VII Rei de les Espanyes “per la gràcia de Déu i la Constitució”; definir la nació espanyola com “la reunió de tots els espanyols d’ambdós hemisferis”, i va establir la divisió de poders fent recaure el legislatiu a les Corts (art. 15: “La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el Rei”), l’executiu en el Rei (art. 16: “La potestat de fer executar les lleis resideix en el Rei”), i el judicial en els tribunals (art. 17: “La potestat d’aplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix en els tribunals establerts per la Llei”).

 Entre els drets fonamentals, destacava la llibertat de pensament i d’impremta, i l’abolició de la Inquisició. Les Corts, de caràcter unicameral, no volien trencar amb la tradició monàrquica espanyola, encara que sí pretenien acabar amb els poders absoluts del Rei. En aquest sentit, dues cites corroboren aquestes intencions. Una de Jovellanos, recordant als parlamentaris l’autoritat del Rei: “No han de perdre de vista que a la nació congregada toca només admetre o proposar, però al Sobirà és a qui pertany la sanció”. Una altra, la d’Agustín Argüelles, pronunciada en un discurs davant les Corts el 18 d’agost de 1811: “L’experiència ha demostrat fins a l’evidència que no pot haver llibertat ni seguretat, ni tampoc justícia ni prosperitat, en un Estat on l’exercici de tota autoritat està reunit en una sola mà. La seva separació és indispensable”.

 La Constitució de 1812 va suprimir la representació per estaments i va establir una designació dels diputats per cada 60.000 habitants elegits per mètode indirecte. Podien ser diputats tots aquells espanyols homes, majors de 25 anys i posseïdors d’una determinada renda. Es va fixar que les Corts havien de reunir tres mesos l’any, i es va crear una diputació permanent, composta per set membres, la funció de la qual era la de vetllar el compliment de la Constitució i la convocatòria de Corts extraordinàries.

 La Constitució de Cadis va crear, per primera vegada, una organització de govern en la qual totes les funcions estaven regulades. El Rei governaria, encara que assistit per set ministres i un Consell d’Estat compost per 40 membres.

 Es tractava, sens dubte, d’un codi capaç de construir un sistema de govern modern. No obstant això, el retorn de Ferran VII el 1814 i el seu marcat absolutisme, van acabar amb les esperances dels espanyols. El 4 de maig d’aquest mateix any, el Rei va declarar la nul·litat de la Constitució de Cadis, així com tota la legislació elaborada per les Corts “com si no haguessin passat mai aquests actes i es llevessin d’enmig del temps”.

 El 1820 hi va haver un intent liberalitzador amb la revolta del coronel Rafael Riego i la proclamació de la Constitució de 1812. Llavors, Ferran VII, obligat pels fets, diria: “marxem francament, i jo el primer, per la senda constitucional”. El trienni liberal, com així s’ha conegut aquest període, va finalitzar el 1823 amb l’ajuda dels Cent mil fills de Sant Lluís, un cos expedicionari francès que va acabar amb les pretensions liberals espanyoles i va liquidar un govern i unes Corts que van ser incapaços de consolidar el règim.

 El 1823 va començar el que els historiadors han denominat la Dècada Ominosa, per la repressió que el rei absolutista va exercir i la persecució de tota persona o idea sospitosa de liberal. En 1833 va morir Ferran VII i va accedir al tron la seva filla Isabel II, una nena de dos anys. La regent, la seva mare la Reina Maria Cristina, es va veure obligada a aprovar una llei fonamental (una carta atorgada) que li evités reconèixer la Constitució de 1812, l’anomenat Estatut Reial de 1834.

 

Font: http://www.edu.mec.gub.uy/biblioteca_digital/libros/Anonimos/Anonimo%20-%201812.%20_255Viva%20la%20Pepa!.pdf

  

 

2. Enllaç al text de la Constitució

http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/historicas/cons_1812.pdf

  

 

3. Estructura de la Constitució de 1812 per títols, capítols i articles

 TÍTULO I – De la Nación española y de los españoles

CAPÍTULO I De la Nación española (art. 1-4)

CAPÍTULO II De los españoles (art. 5-9)

TÍTULO II – Del territorio de las Españas, su religión y gobierno y de los ciudadanos españoles

CAPÍTULO I – Del territorio de las Españas (art. 10-11)

CAPÍTULO II – De la Religión (art. 12)

CAPÍTULO III – Del Gobierno (art. 13-17)

CAPÍTULO IV – De los ciudadanos españoles (art. 18-26)

TÍTULO III – De las Cortes

CAPÍTULO I – Del modo de formarse las Cortes (art.27-33)

CAPÍTULO II – Del nombramiento de diputados de Cortes (art. 34)

CAPÍTULO III – De las Juntas electorales de parroquia (art. 35-58)

CAPÍTULO IV – De las Juntas de partido (art. 59-77)

CAPÍTULO V – De las Juntas electorales de provincia (art. 78-103)

CAPÍTULO VI – De la celebración de las Cortes (art. 104-130)

CAPITULO VII – De las facultades de las Cortes (art. 131)

CAPÍTULO VIII – De la formación de las leyes, y de la sanción real (art. 132-153)

CAPÍTULO IX – De la promulgación de las leyes (art. 154-156)

CAPÍTULO X – De la diputación permanente de Cortes (art. 157-160)

CAPÍTULO XI – De las Cortes extraordinarias (art. 161-167)

TÍTULO IV – Del Rey

CAPÍTULO I – De la inviolabilidad del Rey, y de su autoridad (art. 168-173)

CAPÍTULO II – De la sucesión a la corona (art. 174-184)

CAPÍTULO III – De la menor edad del Rey y de la Regencia (art. 185-200)

CAPÍTULO IV – De la familia Real y del reconocimiento del Príncipe de Asturias (art. 201-212)

CAPÍTULO V – De la dotación de la familia Real (art. 213-221)

CAPÍTULO VI – De los secretarios de Estado y del despacho (art. 222-230)

CAPÍTULO VII – Del Consejo de Estado (art. 231-241)

TÍTULO V – De los Tribunales y de la Administración de Justicia en lo Civil y Criminal

CAPÍTULO I – De los Tribunales (art. 242-279)

CAPÍTULO II – De la administración de justicia en lo civil (art. 280-285)

CAPÍTULO III – De la administración de justicia en lo criminal (art. 286-308)

TÍTULO VI – Del gobierno interior de las provincias y de los pueblos

CAPÍTULO I – De los Ayuntamientos (art. 309-323)

CAPÍTULO II – Del gobierno político de las provincias y de las diputaciones provinciales (art. 324-337)

TÍTULO VII – De las contribuciones

CAPÍTULO ÚNICO (art. 338-355)

TÍTULO VIII – De la Fuerza Militar Nacional

CAPÍTULO I – De las tropas de continuo servicio (art. 356-361)

CAPÍTULO II – De las milicias nacionales (art. 362-365)

TÍTULO IX – De la instrucción pública

CAPÍTULO ÚNICO (art. 366-371)

TÍTULO X – De la observancia de la Constitución y modo de proceder para hacer variaciones en ella

CAPÍTULO ÚNICO (art. 372-384)

  

 

4. Selecció d’articles de premsa

  

a) Article: La revolución española, Antonio Elorza, 24/02/2012, Subtítol: “El levantamiento antifrancés y la Constitución de 1812 anuncian una tensión entre luz y oscuridad, búsqueda de la libertad y persistencia de la opresión, cuyas oscilaciones pendulares alcanzan hasta nuestros días”, diari El País.

 Fragment:

“Cuando España alzó el grito de la independencia, sola entre las naciones del continente que habían sido ya esclavizadas o iban a serlo bien pronto, todos los amantes del bien volvieron admirados los ojos hacia ella…”. Las reflexiones desde Londres de José Blanco White sobre “los primeros pasos de la revolución española”, publicadas en 1810 en el prospecto de su periódico El Español, permiten constatar que el cambio político se tradujo desde sus inicios de 1808 en una revolución de las palabras.

  

b) Article: Valencia era francesa cuando nació “La Pepa”. Juan Manuel Játiva, 07/03/2012, Subtítol: “Dos grandes exposiciones recuerdan el papel de los valencianos en la Constitución de 1812”, diari El País.

Fragment:

“Valencia no tuvo suerte con la Constitución de 1812, de la que se cumplen dos siglos el día 19. Cuando se aprobó el día de San José, apenas se enteró la capital, ocupada desde enero por las tropas francesas al mando del mariscal Suchet. Tras evacuar éste la ciudad en julio de 1813, se hizo cargo de la Capitanía General el general Elío, un militar absolutista que un año después facilitaría la llegada de Fernando VII para declarar nonata la criatura constitucional.”

  

c) Article sobre llibres referents al Cadis del 1812: Letras de Cádiz, José-Carlos Mainer, 04/02/2012. Subtítol: “Obras de novelistas, poetas y ensayistas escritas sobre fondo constitucional”, diari El País.

  

d) Article d’opinió: 1812: La derecha se pone estupenda con 200 años de retraso, Antonio Avendaño, 19/03/2012, diari Público.

   

5. Informació generalista

 Constitució espanyola de 1812, wikanda: http://www.wikanda.es/wiki/Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1812

  

Constitució espanyola de 1812, wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1812

  

Article a la revista Sàpiens: La constitució de 1812, Vicente Moreno Cullell (en català): http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/11/19/la-constitucio-de-1812/

 

 

6. Documental

 Documental de TVE: Viva la Pepa. Data d’emissió: 18 de març de 2012. Documental que commemora el bicentenari de la Constitució de Cadis (40’52’’)

 

 7. Altres documents

Web del Consorcio para la Conmemoración del II Centenario de la Constitución de 1812, de la Consejería de Educación de la Junta de Andalucía. Es tracta d’un web amb molt de material per a treballar a l’aula aquest esdeveniment i les seues conseqüències: context històric, recursos, materials, enllaços, llibres, notícies. Molt recomanable.

 Discurso preliminar a la Constitución de 1812. Autor: Agustín de Argüelles. Introducció de Luis Sánchez Agesta.

 

El asedio, novel·la d’Arturo Pérez-Reverte ambientada en el Cadis de la redacció i aprobació de la Constitució de 1812, editada per Alfaguara, Madrid, 2010, 736 pàgines.

Constitucionalisme espanyol (de 1808 a 1978)

Quadre amb les principals característiques de les constitucions espanyoles del segle XIX

 

– – –

Anuncis

2 Responses to DOSSIER: La Constitució espanyola de 1812

  1. Retroenllaç: RESSENYA. Arturo Pérez-Reverte: “El asedio” (2010) « HISTORIATA

  2. Retroenllaç: TEMA Espanya. La crisi de l’Antic Règim (1788-1814) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: