LLIBRE i MÚSICA. “Los clásicos también pecan” de Fernando Argenta (2010), la passió vitalista de la música clàssica

MÚSICA CLÀSSICA POPULAR

  • Subtítol: La vida íntima de los grandes músicos
  • Barcelona, Random House Mondadori, 2010
  • 511 pàgines, castellà, introducció, epíleg, annex, nota de l’autor.

Ressenya

Fernando Argenta va nàixer a Madrid el 1945, i ha sigut un dels grans divulgadors de música clàssica en aquest país. Possiblement també és dels més estimats pel gran públic, degut a la seua manera heterodoxa d’acostar la música clàssica als oients no especialistes, amb recursos com un llenguatge clar i divertit, concursos, bromes, anècdotes i sobretot molta passió. El 1978 va crear el programa Clásicos Populares, que es va emetre a RNE 2, Ràdio Clàssica, fins l’any 2010. També va dirigir i presentar a TVE el programa El Conciertazo, del 2000 al 2008. Va faltar el 3 de desembre de 2013 i coneixent la seua passió segur que està organitzant amb son pare, el director d’orquestra Ataulfo Argenta, algun concert amb Bach, Mozart o Beethoven entre d’altres molts al cel de les bones persones.

Los clásicos también pecan és un repàs a la vida íntima de tretze grans compositors de música clàssica, en especial la seua part amatòria, i amb aquesta excusa també repassem la seua producció musical i el seu recorregut formatiu i vital. Els autors triats són: Antonio Vivaldi, J.S. Bach, F.J. Haydn, W.A. Mozart, L. Van Beethoven, F. Schubert, F. Liszt, R. Wagner, G. Verdi, J. Brahms, P.I. Tchaikovsky, G. Puccini i C. Debussy. Cronològicament correspon a un període que va des del segle XVIII fins a principis del segle XX.

Es tracta d’una obra divulgativa, amb un to desenfadat i amè, apta per a qualsevol persona que aprecie la música clàssica o que senzillament vulga aproximar-se d’una manera divertida. Se centra sobretot en la vida amorosa i conjugal d’un seguit de genis de la música clàssica, cosa que de vegades en alguns autors d’aquest llibre deixa un poc al marge la seua producció musical.

La meua opinió és que resulta una obra molt entretinguda però un poc irregular, amb biografies molt interessants, divertides i ben escrites, i d’altres un poc més avorrides i amb una certa deixadesa en la qualitat del relat. Més que el tema de les relacions amoroses, anecdòtic per altra banda, el que més cal destacar d’aquesta obra de Fernando Argenta són les explicacions que es troben, com les de l’evolució de l’aprenentage dels músics, els llocs on van viure, a qui van servir, què van composar segons la seua situació, els seus gustos i manies, i per supost la seua incidència en la història de la música. En la Història en definitiva.

De tota manera, malgrat qualsevol possible defecte o mancança el que és cert és que Fernando Argenta ha escrit un llibre que t’anima i et motiva a escoltar música clàssica, a saber més dels seus compositors, a conéixer més música, a llegir més històries, a ampliar el teu horitzó, a gaudir de la bellesa. No està malament, no?

Aplicació didàctica

Molta o poca, segons.

Molta aplicació didàctica perquè pot servir com anecdotari per a crear interés cap a la música clàssica, per a posar-li banda sonora als fets històrics que s’expliquen en classe com l’antic règim i la moral religiosa (Vivaldi, Bach), el classicisme (Haydn, Mozart), les revolucions (Beethoven), el romanticisme (Schubert, Liszt, Brahms, Tchaikovsky, Puccini), el nacionalisme (Wagner, Verdi), les noves tendències (Debussy), etc…

Poca aplicació didàctica perquè és un tema per desgràcia molt allunyat dels gustos dels més joves (i de la majoria dels seus pares), i amb un petit puntet de pedanteria que fa que provoque ràpidament un rebuig instintiu. Perquè la bellesa no es pot obligar, ni quasi ensenyar, aquest llibre pot tenir poca aplicació didàctica. La bellesa s’ha de gaudir sense obligacions ni coaccions, com a molt es pot recomanar, i tal volta així algun alumne agafe el gust a la música clàssica.

Llista musical

Selecció de música

A. Vivaldi (1678-1741). Itàlia, Venécia. Capellà. Música molt ràpida: de malnom l’anomenaven Antonio “Fa Presto”. Sobre vuit-centes obres. Entre altres obres destaca Les quatre estacions(1723).

l’Hivern (1723).

J.S. Bach (1685-1750). Alemany. Culminació i final del Barroc a la seua mort (1750). Més de mil obres. Precisió matemàtica. Bellesa sublim. Qualsevol peça és bellíssima. Nascut a Eisenach (Turíngia). Casat dos voltes. Home feliç. Admirable.

– Cantata “El despertar dels somnis” BWV 140 (1747).

J. Haydn (1732-1809). Àustria. Bona persona. Mal casat. “Pare de la simfonia”: 104 simfonies i més obres.

Quartet Op. 76, núm. 3 “L’emperador”, 2n moviment: base de l’actual himne d’Alemanya (1797).

W.A. Mozart (1756-1791). Àustria. Xiquet prodigi en allò musical, però molt infantil i escatològic. Autèntic geni. 35 anys. Mozart obrí les portes al romanticisme. Atenció al “Rèquiem” i als concerts de flauta, violí, piano… Obra grandíssima.

Concert per a clarinet núm. 2, K 622, 2n moviment (1791)

– Rèquiem, K 626 (1791): Dies IraeIntroitus Requiem AeternamLacrimosa

L.V. Beethoven (1770-1827). Alemany. Sord a la maduresa, amb molt mal geni i introvertit. Revolucionà la música, sobretot amb les sonates. També va compondre 9 simfonies.

Sonata per a piano núm. 14, op. 27, núm. 2 “Clar de lluna” – 1r moviment (1801)

Marxa turca. Les ruïnes d’Atenes (1811)

Simfonia núm. 7 – 2n moviment (1812)

Simfonia núm. 9 “Coral” (1824)

F. Schubert (1797-1828). Àustria. Romanticisme. Compositor de molts lieder: destaca el lied “Erlkönig” (el rei dels elfos) D. 328. Altres lieder: la bella molinera Op. 25, i el viatge d’hivern, Op. 89.

Simfonia 8 “Incompleta” (1822).

– Lied “Erlköng” (El rei dels elfos) D. 328, amb lletra de Goethe i amb tres personatges que parlen: un pare desesperat cavalca per la nit i parla al seu fill malalt que porta en braços, mentre que el fill creu que li parla el rei dels elfos.

F. Liszt (1811-1886). Hongria. Prodigi al piano. Més de mil obres.

Rapsòdia Hongaresa núm. 2 (piano).

Rapsòdia Hongaresa núm. 2 (concert).

R. Wagner (1813-1883). Segons Fernando Argenta és un autor polèmic, egocèntric, antijueu, soberbi, orgullós, pedant, cursi, hortera, fals, interessat, aprofitós… Però la seua música és revolucionària, sobre tot a partir de “Tristà i Isolda”. Orquestació plena, total. Destaquen les 11 òperes.

Obertura de Tannhauser (1845)

La cavalcada de les valquíries, de l’òpera La Valquíria (1870)

G. Verdi (1813-1901). Itàlia. Humil i solitari. Geni de l’òpera italiana. Símbol de la unificació italiana: Visca VERDI (Vittorio Emmanuelle Re DItalia). Autodidacta. Conegut per sort a partir de Nabucco i el cor dels esclaus “Va, pensiero”. Destacat: 32 òperes i el Rèquiem.

Va, pensiero, Cor dels esclaus hebreus, de l’òpera Nabucco (1842)

El brindis, de l’òpera La traviata (1853)

Cor dels gitanos, de l’òpera Il trovatore (1853)

Marxa triomfal, de l’òpera Aida (1871)

Rèquiem, Dies irae (1874)

J. Brahms (1833-1897). Alemany. De família humil. Els crítics el menyspreuen. Solter. Admirador de Beethoven. Odiava les òperes. Era l’antítesi de Wagner. Obra tècnica i sensible. Destaca:Rèquiem alemany, 4 simfonies, danses hongareses (sobretot la quinta).

Dansa hongaresa núm. 5  (1872)

P.I. Tchaikovsky (1840-1893). Rússia. Turmentat i molt sensible. Música romàntica, folclòrica russa, hipersensible. Destaca la simfonia núm. 6 “Patètica”. Obra diversa i molt coneguda.

El llac dels cignes  (1876)

Marxa eslava  (1876)

Concert per a violí i orquestra en re major opus 35 (1878)

Caprici italià, opus 45, 1r moviment  (1880)

El trencanous  (1892)

G. Puccini (1858-1924). Italià. Enamorat de la natura i de la velocitat. President del club de La Bohème. Vida festiva. Orquestacions magistrals. 10 òperes.

Un bel di vedremo, de l’òpera Madame Butterfly  (1904)

O mio babbino caro, de l’òpera Gianni Schicchi  (1918)

Nessun dorma, de l’òpera Turandot  (1926)

C. Debussy (1862-1918). Francés. De família humil. Música “impressionista”. Composicions subtils, refinades, sensuals. Gran pianista.

Preludi a la migdiada d’un faune  (1894)

– Suite Bergamasque, Clar de lluna  (1905):

1. piano

2. orquesta

Per acabar pose un dels meus compositors preferits:

S. Rachmaninov (1873-1943). Compositor rus. Gran pianista. Les seues composicions estan considerades com les últimes expressions del romanticisme.

Concert per a piano i orquesta núm. 2 – (1900) sencer, amb el pianista brassiler Nelson Freire.

Concert per a piano i orquesta núm. 3 – 1r moviment  (1909)

2 Responses to LLIBRE i MÚSICA. “Los clásicos también pecan” de Fernando Argenta (2010), la passió vitalista de la música clàssica

  1. Retroenllaç: VÍDEO. Història de la música | HISTORIATA

  2. Retroenllaç: MÚSICA. Al meu fill Martí li agrada Prokófiev | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: