LLIBRE. “Viatges amb Heròdot” de Ryszard Kapuscinski (2006), per a saltar fronteres

RESSENYA: Ryszard Kapuscinski:

“Viatges amb Heròdot” (2006)

Barcelona, Editorial Empúries, 2006

256 pàgines, català.


Kapuscinski, Ryszard: Viajes con Heródoto  (2004)

Barcelona, Editorial Anagrama, 2009, 310 pàgs., castellà.

RESSENYA

Una de les obsesions de Ryszard Kapuscinski (Polònia, 1932-2007) va el ser el concepte i el fet de les fronteres. Als anys cinquanta del segle XX, quan era un jove aprenent de periodista, Kapuscinski viu obsessionat per viatjar. Per una d’eixes caramboles del destí la redacció del seu diari l’envia a l’Índia. Aquest sorprés corresponsal anirà amb només un llibre, les Històries d’Heròdot d’Halicarnàs, el qual resultarà decisiu per a la formació personal i professional del futur reporter.

Viatges amb Heròdot és un llibre amb diverses històries. Per una banda és un relat dels viatges de Kapuscinski cercant les notícies, elaborant cròniques des de tots els racons del món, i acompanyat amb un llibre que es va escriure al segle V a.C. També és un homenatge a l’Heròdot protorreporter i a la qualitat del seu relat. És un llibre on es barregen els tirs del AK-47 a la selva africana amb la por dels soldats de Salamina, les guerres mèdiques amb Louis Armstrong, el rei Darios i Xerxes de Pèrsia amb Dostoievski o la Polònia comunista.

El llibre, en resum, és una narració a mitjan camí entre l’autobiografia, el reportatge i la història. És sobretot un homenatge a Heròdot i tots aquells que han fet de la recerca del sentit del món una manera de viure.

Respecte a l’estil a mi m’ha resultat un poc desordenat i tire de menys més informació del treball de Kapuscinski com a corresponsal. De tota manera les narracions d’Herodot ocupen bona part del llibre, i són fragments il·lustratius i molt interessants.

Hi ha una imatge captivadora: Kapuscinski llegint apassionat la confrontació entre perses i grecs a les Històries d’Herodot, en un descans de la seua cobertura de la guerra civil del Congo, i mentre al voltant hi ha mort, ell es capfica més i més en les morts del llibre, de dos mil cinc-cents anys abans, però no per això menys reals.

Destaquen les reflexions finals del llibre, sobre el paper de l’historiador–periodista–antropòleg o com es diga eixe individu que es dedica a arreplegar i contrastar informació per a poder entendre i explicar el món, per a viure més intensament, per a saber i poder transformar, per a ser millor persona, més lliure i més feliç, per a traspassar les fronteres.

APLICACIÓ DIDÀCTICA

– Molta o poca, segons. Molta aplicació didàctica, si es veu com un recull de relats d’Herodot, una introducció al món antic, al relat periodístic del segle XX, així com a les reflexions sobre la necessitat d’ampliar els nostres coneixements, els nostres petits horitzons. Poca aplicació didàctica, degut a ser una obra molt àmplia i diversa, per a la qual es necessita una bona base per a entendre-la i traure-li el màxim profit, especialment en història del segle XX i en reflexions de tipus socials i existencials.

CITES

1. El pasado no existe. Existe lo que recuerda la gente. Pàgina 294-295.

Heródoto se fija el más ambicioso de los objetivos: inmortalizar la historia del mundo. Nadie lo ha intentado antes: él es el primero en tener semejante idea. Mientras reúne material para su obra, cuando interroga a testigos, bardos y sacerdotes, siempre se topa con que cada uno de ellos recuerda cosas diferentes y de manera diferente. Además, muchas centurias antes de nosotros, descubre un importante –al tiempo que astuto y sofisticado- rasgo de la memoria: las personas recuerdan aquello que quieren recordar y no lo que en verdad ha sucedido. Pues cada individuo la tiñe del color que más le conviene y prepara en su crisol particular su propia mezcla. De ahí que sea imposible desentrañar el pasado tal como realmente fue; sólo podemos acceder a sus muchas variantes, a versiones más o menos verosímiles o que mejor se ajusten a nuestras expectativas. El pasado no existe. Sólo existen sus infinitas interpretaciones.

2. PROVINCIANISME. Pàgines 303-305.

Ha habido períodos en que las expediciones al pasado me fascinaban más que mis viajes de corresponsal y reportero. Sucedía en los momentos en que me sentía cansado de un presente en el que todo se repetía. La política; juego sucio, perfidia y mentiras; la vida del hombre gris: miseria y desesperanza; la división del mundo en Oriente y Occidente: siempre la misma.

Y así como años atras había deseado cruzar la frontera en el espacio, ahora me fascinaba el acto de cruzar la frontera en el tiempo.

Temía caer en la trampa del provincianismo, noción que solemos asociar con el espacio: provinciano es aquel cuyo pensamiento está centrado en un limitado espacio al que el individuo en cuestión atribuye una importancia desmesurada, universal. […]

De manera que hay provincianos espaciales y los hay temporales. Cualquier globo terráqueo, cualquier mapamundi, muestra a los primeros lo perdidos y cegados que están en su provincianismo, lo mismo que cualquier libro de historia –incluidas todas y cada una de las páginas de Heródoto- muestra a los segundos que el presente ha existido siempre, pues la historia no es sino una ininterrumpida cadena de presentes, que los tiempos más remotos eran para la gente que en ellos vivió el hoy más inmediato, real y querido.

MÉS INFORMACIÓ

1. Article de Juan Miguel Reyes: Ryszard Kapuscinski, el periodismo como conocimiento y divulgación de la historia.

2. Article de Ryszard Kapuscinski, El periodismo como pasión, entendimiento y aprendizaje.

Exemple d’anècdota:

“Diu la història, segons Heròdot, que una llebre va deturar el progrés de Darios cap Europa, ara fa 2.500 anys: quan el gran exèrcit persa era davant per davant del petit exèrcit escita, un llebre va creuar el camp. Els escites van abandonar files i es van posar a perseguir-la, cosa que Darios va entendre com un menyspreu vers el seu poder, i va abandonar la batalla.”

Anuncis

3 Responses to LLIBRE. “Viatges amb Heròdot” de Ryszard Kapuscinski (2006), per a saltar fronteres

  1. Retroenllaç: RESSENYA. Ryszard Kapuscinski: “El Imperio” (1993) « HISTORIATA

  2. Retroenllaç: FRONTERES. La mort de Peter Fechter (Berlín, 1962) | HISTORIATA

  3. Retroenllaç: LLIBRE. “Ébano” de Ryszard Kapuscinski (1998), una bona descripció d’Àfrica | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: