LLIBRE. “Veus de postguerra. Alzira 1939-1959” de Marc Ferri, coord. (2011), un treball escolar de fotografies i fonts orals

ferri - veus_de_posguerra_mRESSENYA. Marc Ferri (coord.):

“Veus de postguerra. Alzira 1939-1959” (2011)

Alzira, Edicions Germania, 2011.

134 pàgines, valencià, fotografies en blanc i negre.

RESSENYA

Veus de postguerra. Alzira 1939-1959 és el resultat d’un treball realitzat al llarg de dos anys per part d’un grup d’alumnes de dos classes de 4t d’ESO de l’IES Rei En Jaume d’Alzira, coordinats pel professor de Geografia i Història Marc Ferri.

El llibre és un estudi de l’època de la postguerra a Alzira des del punt del vista de la vida diària de la gent normal i treballadora, els familiars dels alumnes. L’obra s’estructura amb un pròleg i vuit capítols. Aquests capítols estan distribuïts segons àrees temàtiques de la vida quotidiana: la vida domèstica, l’oci, el treball, la dona, l’escola, les festes i les migracions (els que vénen i els que se’n van haver d’anar). Cada capítol compta amb una breu introducció i unes quantes pàgines amb fotografies i amb un text al peu. Aquests peus de foto són textos extrets de fonts orals, quasi totes dels propis familiars dels alumnes.

Aquest llibre no és en absolut això que pejorativament es diu “un llibre de fotos antigues” i que tant sembla abundar des de fa uns anys. És molt més que això: es tracta d’una petita joia bibliogràfica, especialment per als que l’han elaborat, uns néts que conten la vida dels seus iaios. És també la plasmació física d’uns procediments i actituds de treball que d’altra manera, a una classe normal, és més difícil posar en pràctica. Enriqueix la vida dels alumnes ja que amb aquest treball és quasi impossible no posar-se en el lloc dels teus majors, de reflexionar sobre les seues vides, de sentir-se part d’una història. A més a més per a realitzar aquesta obra ha sigut necessari treballar en equip, tenir cura de la faena pròpia i complir terminis.

El resultat és un llibre senzill, sí, però sobretot honest i correcte, el fruit del bon treball en equip d’uns alumnes de 14 a 15 anys coordinats pel seu professor d’Història. Una manera diferent i motivadora de treballar amb la Història, i d’ensenyar i d’aprendre amb als alumnes.

Alumnes que han participat en aquesta obra

4t ESO E (2009-2010)

Fernando Ara, Àlex Bello, Vicent Bernia, Pau Blasco, Llúcia Borràs, Alba Bria, Guillem Desantes, Aida Escandell, Vicent Ferrando, Joaquín García, Marc de Gracia, Marta Galí, Maica Ribes, Víctor Roig, Marta Rosell, Sergi Rosell, Raúl Roselló i Laura Villaba.

4t ESO A (2010-2011)

Guillem Albert, Jennifer Alcolea, Ángel Cardós, Sheila Collado, Rubén de la Concepción, Sandra Darás, Lidia Espinosa, Tania Esteve, Alberto Llopis, Víctor Moraleda, Juan Palomino, María Palomo, Murta Peris, José Bautista Puig, Vicente Puig, Ingrid Rodas i Lidia Soler.

Enriquiment curricular (2010-2011)

Míriam Durá, Claudia Montalvá, María Paredes, Isabel Presencia i Noelia Varela.

APLICACIÓ DIDÀCTICA

– Segle XX, guerra civil i postguerra des del punt de vista de la vida quotidiana de la gent normal i treballadora a Alzira (la Ribera Alta).

– Fonts orals, empatia, conéixer i apreciar als teus majors.

– Activitat motivadora, treball en equip, responsabilitat.

CITES

Introducció. Pàgina 5.

“L’experiència educativa l’escola sempre s’ha basat en els mateixos elements: per un costat un grup d’alumnes, per l’altre, un mestre o una mestra. Els alumnes, infants i adolescents es troben en una època de la vida en què els seus impulsos naturals els portarien a estar pels horts o els carrers i no tancats a l’aula aprenent lliçons de matèries que, a primera vista, tenen poc a veure amb les seus vides. El repte dels mestres sempre ha estat mantenir el grup d’alumnes, potencialment expansiu i sorollós, en un nivell de calma i atenció que permete transmetre, mal que bé, alguns coneixements. Ensenyar, educar i anar fent d’ells –allò que en deien- persones de profit.”

Introducció. Pàgina 10.

La total ignorància del passat familiar (…) obri una via que els professors poden explotar per fer entendre als estudiants les estretes relacions entre la gran història dels manuals i les menudes històries domèstiques i personals, en especial si ens acostem a la Guerra Civil i la postguerra. Una gran guerra és un d’aquells moments en què els gran esdeveniments entren de ple en les vides familiars i tothom es veu afectat directament. Per sota de la gran història general es donen milers d’històries domèstiques que la complementen i enriqueixen. És l’oportunitat perquè els alumnes observen amb claredat com la gran història del llibre de text no és més que la suma d’eixos milers d’històries creuades que veuen la llum quan els historiadors –o els nostres alumnes assumint aquest paper- es posen a investigar.

Fer que els propis alumnes actuen com a historiadors aprofitant les tècniques de la història oral, fent entrevistes a la gent major que l’ha viscuda en primera persona… permet plantejar un acostament a l’assignatura des d’una perspectiva més innovadora i propera a la pedagogia alternativa. Es tracta que el professor “baixe de la tarima” i acompanye i guie els estudiants en els seus descobriments, que els ajude a recollir informació i a saber-la tractar.

MÉS INFORMACIÓ

Sobre les fonts orals aplicades a l’estudi de la Història:

Les fonts orals és un tipus de font històrica que en la segona meitat del segle XX, amb la diversitat de tècniques i d’escoles històriques, es va implantar i va produir important treballs. A l’Estat espanyol va destacar la publicació del treball de Ronald Fraser sobre la guerra civil titulat Recuérdalo tú, recuérdalo a otros. Historia oral de la guerra civil española (1979) basat en més de tres-centes entrevistes. També va ser important la publicació de l’obra teòrica de Paul Thompson La voz del pasado. Historia oral (1988). Respecte a la producció local comptem des de fa uns anys amb bons treballs de fonts orals, dels quals destaquem els de Mercedes Vilanova, sobre l’anarquisme català, l’analfabetisme i els camps de concentració nazis, i de Pilar Folguera, sobre el món de la dona.

Llibres clàssics de fonts orals

– Fraser, Ronald, Recuérdalo tú y recuérdalo a otros. Historia oral de la guerra civil española, Editorial Crítica, Barcelona, 1979 (n’hi han moltes més edicions).

– Thompson, Paul, La voz del pasado. Historia oral, Edicions Alfons el Magnànim, Valencia, 1988.

– Folguera, Pilar, Cómo se hace historia oral, Editorial Eudema, Madrid, 1994.

Articles sobre fonts orals

– Article de Paul Thompson, “La historia oral y el historiador“, publicat a History Today, vol.33, núm. 7, juny de 1983, traducció de Tomás Austin.

– Article sobre Mercedes Vilanova al diari El País: “Lo invisible hace historia“.

– Article molt bo d’homenatge a Ronald Fraser per la seua recent mort (10-02-2012) titulat Et recordaré, Ronnie, et recordaré a tothom d’Andreu Mayayo, al diari Público (14-02-2012).

– Article de Julián Casanova d’homenatge a Ronal Fraser titulat Ronald Fraser, la elegancia narrativa, al diari El País (13-02-2012)

Com adquirir aquest llibre

http://tienda.germania.es/Veus-de-postguerra

Advertisements

One Response to LLIBRE. “Veus de postguerra. Alzira 1939-1959” de Marc Ferri, coord. (2011), un treball escolar de fotografies i fonts orals

  1. Retroenllaç: TEMA Espanya. El franquisme (1936-1975) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: