LLIBRE. “Naciones y nacionalismo desde 1780” d’Eric John Hobsbawm (1990)

RESSENYA. Eric John Hobsbawm:

“Naciones y nacionalismo desde 1780” (1990)

  • Subtítol: Programa, mito, realidad.
  • Barcelona, Editorial Crítica, 1991
  • 213 pàgines, castellà, notes al peu de pàgina, índex alfabètic.

Ressenya

En aquesta monografia Eric J. Hobsbawm estudia el concepte nació i el fenomen del nacionalisme en clau històrica, des de la seua aparició a finals del segle XVIII fins a les darreries del segle XX. Analitza els atributs “objectius” d’una nació (territori, poble, símbols, economia, cultura), així com l’evolució semàntica de la nació i el nacionalisme des de les ideologies revolucionàries liberals fins al conservadorisme burgés de finals del segle XIX. Acaba amb unes conclusions en les quals explica que, per a ell, el fenomen del nacionalisme està finalitzant, i que les relacions humanes es basaran en altres vincles que seran diferents als nacionals clàssics.

Eric John Hobsbawm va nàixer a Alexandria el 1917, i es va educar inicialment a Viena i Berlín, i després a Londres i Cambridge. És un dels historiadors més influents de la segona meitat del segle XX. Va ser professor del Birkbeck College de la Universitat de Londres fins la seua jubilació, així com posteriorment de la New School Research de Nova York. La riquesa de la seua experiència viscuda i la seua immensa curiositat intel·lectual s’ha traduït en una obra diversa i sempre innovadora. Apassionat pel jazz, va escriure crítiques amb el pseudònim de Francis Newton. Políticament és un comunista sense complexos, encara que en fa autocrítica i els últims anys ha moderat el seu discurs.

Obres seues són entre d’altres: Rebels primitius; L’era de la revolució, 1789-1848; L’era del capital, 1848-1875; L’era de l’Imperi, 1875-1914; Història del segle XX, 1914-1991; Els ecos de la Marsellesa; Nacions i nacionalismes des de 1780; La invenció de la tradició; i la seua autobiografia Anys interessants. Una vida en el segle XX.

La nació va ser una novetat política a partir de finals del segle XVIII i va anar lligada a les revolucions liberals atlàntiques. Es va crear el concepte Estat-nació (un Estat només pot tenir dins les seues fronteres una nació. Les nacions que no aconsegueixen tenir un Estat hauran de desaparèixer). Anys després es va convertir en un concepte propi de la burgesia conservadora contra els moviments socials internacionalistes, encara que el moviment obrer també va ser servir un tipus de nacionalisme social basat en la idea de poble. També va servir d’aglutinador social en èpoques de crisis, com les guerres, i com a base ideològica exacerbada dels feixismes i totalitarismes del segle XX. Es va fer servir en la independència de les antigues colònies d’Àfrica i Àsia. En l’actualitat no està tan clar el paper d’aquest concepte de nació. Continua servint com a definidor d’una comunitat de persones amb característiques comunes i un cert projecte de futur, però de manera molt desdibuixada, ja que vivim en un món cada volta més petit, més comunicat i on moltes de les decissions polítiques i econòmiques que ens afecten es prenen fora de l’àmbit nacional.

Es tracta d’una monografia molt fonamentada, completa i sistemàtica. Un llibre imprescindible per a estudiar el fenomen històric, però també econòmic, social i cultural, del nacionalisme i de l’organització de la humanitat en Estats-nacions com un fet característic i propi del món contemporani.

Malgrat açò ha sigut una de les obres de Hobsbawm més criticades. Ell afirmava en les seues conclusions que el fenomen del nacionalisme estava baixant, després d’un apogeu molt clar que va haver entre finals del segle XIX i la Segona Guerra Mundial, i que ja no tindria la importància que va tenir anys abans. Cal tenir en compte que aquest llibre es va publicar l’any 1990, i just un any després desapareixeria la Unió Soviètica i el bloc comunista. Un dels efectes d’aquests canvis tan importants va ser el resorgiment d’un cert nacionalisme radical que produiria multitud de guerres independentistes en els següents anys, amb unes motivacions molt visibles de tipus ètnic, lingüístic i religiós, i altres motivacions no tan visibles que sobretot eren i són polítiques i econòmiques (degut principalment a les elits que no volen perdre el poder, recorren a la guerra entre pobles abans veïns i addueixen motius simbòlics, de prestigi i amb discursos victimistes i de ressentiment).

Anys després, Hobsbawm, en la seua autobiografia Anys interessants, declarava que quan va escriure el llibre no podia saber que “la torre de Babel encara estiguera en peu” i amb tanta força. Així, durant els anys noranta del segle XX el nacionalisme va tornar a la primera pàgina dels problemes del món (per exemple al Caucas o a l’antiga Iugoslàvia). Mentre l’economia és cada volta més internacional, les relacions entre pobles s’atrinxeren en símbols nacionals que divideixen a la humanitat. Açò Hobsbawm no podia saber-ho quan va publicar aquest llibre, se li va criticar amb posterioritat, i ell ho va reconèixer, si bé considerava fa poc (any 2010) que un dels principals canvis de la Història mundial en els últims anys és “l’erosió i l’afebliment sistemàtic de l’autoritat dels Estats: dels Estats nacionals dins dels seus territoris i, en moltes parts del món, de qualsevol classe d’autoritat estatal efectiva”.

En definitiva ens trobem davant d’un debat obert que enfonsa les seues arrels en la pròpia contemporaneïtat.

APLICACIÓ DIDÀCTICA

Conceptes històrics:

Nacions i nacionalismes. Símbols nacionals. Llengua. Cultura. Folklore. Raça. Religió. Esport.

Revolucions liberals. Burgesia conservadora. Imperialisme. Moviments obrers. Primera Guerra Mundial. Feixisme, Nazisme, Totalitarisme. Descolonització. Nou Ordre Internacional. Globalització.

CITA

Sobre l’esport i el nacionalisme. Pàgs. 152-153:

“Entre les dos guerres, l’esport internacional, tal com prompte va reconéixer George Orwell, va esdevenir en una expressió de lluita nacional, i els esportistes que representaven a la seua nació o estat, en expressions primàries de les seues comunitats imaginades. Fou el període en el qual el Tour de França va passar a ser dominat per equips nacionals, en què la Copa Mitropa enfrontava als principals equips dels estats centreeuropeus uns contra altres, en què la Copa del Món fou introduïda en el món del futbol, i , com va demostrar l’any 1936, en què els Jocs Olímpics van esdevenir de manera inconfusible en excusa per a l’autoafirmació nacional competitiva. El que ha fet de l’esport un mitjà tan singularment eficaç per a inculcar sentiments nacionals, en tot cas per a varons, és la facilitat amb què els individus menys polítics o públics puguen identificar-se amb la nació tal com la simbolitzen unes persones joves que fan de manera estupenda allò que pràcticament tot home vol o ha volgut fer bé alguna volta en la vida. La comunitat imaginada de milions d’èssers sembla més real sota la forma d’un equip d’onze persones el nom dels quals coneixem. L’individu, fins i tot el que es limita a animar al seu equip, passa a ser un símbol de la seua nació.”

DOSSIER

ESTUDI DETALLAT DE L’OBRA “NACIONS I NACIONALISME DES DE 1780″, ENLLAÇ AQUÍ

MÉS INFORMACIÓ

Entrevista a Hobsbawm publicada primer en The New Left Review, després en castellà en el diari Clarín els dies 23 i 24 de maig de 2010, i agrupada en el web “saladehistoria”. 

– Article en El País. Eric Hobsbawm: “No hay buenas experiencias en la construcción de utopías

Vídeo

Enllaç: http://youtu.be/CGG9Km2TPi0


Anuncis

6 Responses to LLIBRE. “Naciones y nacionalismo desde 1780” d’Eric John Hobsbawm (1990)

  1. Retroenllaç: DOSSIER. Amb motiu de la mort de l’historiador Eric J. Hobsbawm: “Tiempo y vida” « HISTORIATA

  2. Retroenllaç: TEMA. Liberalisme i nacionalisme. L’era de les revolucions (1789-1848). Les unificacions d’Alemanya i d’Itàlia. El romanticisme | HISTORIATA

  3. Retroenllaç: HISTÒRIA D’UN NOM: País Valencià | HISTORIATA

  4. Retroenllaç: RESSENYA. Eric John Hobsbawm: “Años interesantes. Una vida en el siglo XX” (2002) | HISTORIATA

  5. Retroenllaç: FRONTERES. Europa. Mapa històric animat des de l’any 1000 dC | HISTORIATA

  6. Retroenllaç: FRONTERES. La mort de Peter Fechter (Berlín, 1962) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: