LLIBRE. “REACCIONA” de Rosa Maria Artal, coord. (2011), un crit que ajudà a crear l’esperit del 15-M

reacciona RESSENYA. Rosa Maria Artal,  (coord.):

“REACCIONA” (2011)

  • Autors dels textos: José Luis Sampedro, Federico Mayor Zaragoza, Baltasar Garzón, Juan Torres López, Àngels Martínez i Castells, Rosa María Artal, Ignacio Escolar, Carlos Martínez Alonso, Javier López Facal, Javier Pérez de Albéniz, Lourdes Lucía.
  • Pròleg: Stéphane Hessel.
  • Subtítol: 10 razones por las que debes actuar frente a la crisis económica, política y social.
  • Madrid, Santillana Ediciones Generales, 169 pàgines, 2011

RESSENYA

Aquest és un llibre incendiari. La crisi ens ofega a tots. Quan la informació que rebem ens aclapara per la quantitat i diversitat, i ens trobem perduts enmig d’un guirigall ensordidor, és quan és més necessari un text, un discurs, clar, concís i directe al gra de la qüestió.

Des del 2008 estem vivint una crisi que ens ha deixat paralitzats, neguitosos i submisos. La indignació solitària no ha produït res bo. La societat, com a conjunt d’individus, no ha sabut com actuar, com entendre el que passava. I mentretant el soroll dels líders, els polítics i les forces del mercat (els especuladors) desfa qualsevol intent de reacció a costa d’una resignació atomitzadora de la societat.

Però hi ha gent que sap, que entén, que té moral, que s’indigna i té arguments poderosos, i els pot explicar amb molta pedagogia, i entre aquests estan els autors d’aquest llibre, els quals utilitzen la seua saviesa per a mostrar-nos el que està passant, el que va passar i el que creuen que es pot fer, sense dogmatismes però amb fermesa i coherència. És un nou manifest per a temps nous, no un recetari d’ideologies desfasades.

El llibre està format per un pròleg d’Stéphane Hessel (l’autor d’Indigneu-vos), una introducció de la coordinadora del volum, Rosa Maria Artal, i deu capítols que analitzen diferents aspectes d’aquesta crisi que a aquestes altures tots sabem que no només és econòmica, sinó sobretot política, cultural i social.

Anem per parts:

1. El primer capítol és de José Luis Sampedro, “Debajo de la alfombra”, qui inicia el llibre amb un article d’àmbit general que explica veritats com a punys. Per exemple: “Con un somero repaso a los programas y a los resultados electorales de nuestro entorno descubriremos fácilmente bajo la alfombra, etiquetada y vendida como “democracia occidental”, un sistema oligárquico en manos de minorías dominantes” (pág. 21).

2. Federico Mayor Zaragoza, amb el seu capítol “Traspasar los límites de lo posible”. Parla del canvi, d’una nova organització dels assumptes humans. Explica els antecedents de “reconduir” la governació mundial: el final de la Primera Guerra Mundial amb el fracàs de la Societat de Nacions; el final de la Segona Guerra Mundial amb l’ONU, la FAO, la UNESCO, UNICEF, OIT, Bretton Woods, l’FMI, el Banc Mundial; els problemes de la Guerra Freda i la descolonització; i finalment la desregulació dels mercats (dels especuladors) des dels anys 80 dels segle XX, amb Thatcher i Reagan com a paradigmes del nou model neoliberal i neoconservador, que va permetre desgastar el model més just creat amb tants esforços després de la Segona Guerra Mundial. També va haver el parèntesi d’esperança dels anys 90, quan va caure el mur de Berlín i semblava que podíem viure una època sense tensions. Però va ser un mirall que es va trencar abruptament l’11 de setembre de 2001, amb l’atemptat a les Torres Bessones de Nova York.

Hi ha molts problemes diagnosticats, moltes causes i conseqüències ben sabudes, i un gran domini de grups molt poderosos (militar, energètic i mediàtic). Però també hi ha possibles solucions, es pot inventar el demà, la inèrcia ens porta a l’apatia, l’anàlisi a la reacció.

L’autor és un mestre del diagnòstic i un gran aportador d’idees. Com ell diu: “Ahora es posible la movilización popular. El tiempo apremia. Es la hora de la ciudadanía, de “Nosotros, los pueblos…” ¡Ha llegado el momento de “superar los límites de lo posible”! ¿Soluciones utópicas? Se trata de hacer realidad mañana lo que se empeñan en hacernos creer que es imposible.”

3. “Reaccionar para avanzar” de Baltasar Garzón. Es queixa dels temps que vivim, de vergonya, mediocritat i renúncia. Defensa la independència del poder judicial i denuncia els atacs a aquesta independència:

1. en els processos de selecció de jutges, que provoca que determinats aspirants tinguen beneficis per pertànyer a determinades associacions.

2. “l’amenaça que una determinada forma d’interpretar les normes es criminalitze, quan contradiu eixa interpretació oficialista, és suficient per acabar amb la independència judicial”.

3. les falsedats, les injúries, la calúmnia pública als mitjans de comunicació.

4. Juan Torres López amb “Una crisis de verdad y muchas mentiras como respuesta”. Article sobre l’economia, la gestació de la crisi, el seu esclat, les esperances, les mesures reals que estan aplicant-se, i les possibles solucions per a no perdre més drets a mans dels mercats (“especuladors financers”). És el millor sobre economia desmuntant falsos mites. El seu bloc “ganas de escribir” és un fons de materials boníssims. Escriu molt bé.

– Espectacular l’explicació de la crisi econòmica i de la seua evolució (pàgines 68-71).

5. Àngels Martínez i Castells amb “Las estafas cotidianas que conmocionan nuestras vidas. Privatizaciones, corrupción, invisibilidad de los cuidados y economía sumergida”. El títol ho diu tot. Critica sobre tot la corrupció i el procés de privatitzacions (des dels anys 80 del segle XX) que ha portat que els països hagen perdut el control sobre bens estratègics socials, com la sanitat, l’educació, el transport, la banca, etc., però això sí: privatitzant els beneficis i socialitzant les pérdues.

Pàg. 86: “Los procesos de privatización empiezan con todo tipo de justificaciones creadas ex profeso, pro ejemplo, para las empresas mineras, energéticas e industriales; siguen con los servicios financieros, de comunicaciones, transporte y el agua… y acaban con enseñanza, salud y amenaza sobre las pensiones públicas donde se pueda y las haya. Se pretende acabar no sólo con lo que se convino en llamar “economía mixta” o convivencia de un sector público más o menos subsidiario con un sector privado más o menos dominante, sino con derechos de ciudadanía, con los servicios del Estado del Bienestar (más adecuadamente llamado por Llamazares “Estado del medio estar”) y que se dirige a marchas forzadas hasta un malestar perfectamente descriptible.”

Pàg. 87: “Desde Marx sabíamos que el capitalismo ha sido desde sus comienzos una economía de la expropiación, pero con el paso del tiempo ha refinado su engaño, su creatividad financiera, ha perfeccionado la capacidad de compra o chantaje de los lobbies, la compra de medios de comunicacion, de sindicalistas, ONG y políticos, aumentando la desazón y la sensación de estafa que aleja las personas de la política. Como afirma Krätke, el capitalismo de nuestros días tiene las manos sucias: es la corrupción cotidiana, el fraude sistemático, el crimen internacionalmente organizado.”

Pàg. 89-90: sobre els paradisos fiscals, per exemple les SICAV a Espanya.

Pàg. 92: “Un pequeño número de instituciones financieras y corporaciones multinacionales manipulan el mercado y determinan el nivel de vida y la supervivencia de millones de personas en todo el mundo. Con el visto bueno de los principales organismos supranacionales que han sido, además, agentes activos a su servicio. Las directrices neoliberales que dan cobertura política a la coyuntura económica de crisis se confunden peligrosamente con la xenofobia y el racismo y significan retrocesos casi centenarios en los derechos sociales, las conquistas obreras y el feminismo, los derechos humanos y el proceso civilizador.”

6. Rosa María Artal amb “La sociedad desinformada”. Un dels millors capítols. Sobre la decadència dels mitjans de comunicació i la influència els poders mediàtics.

Pàg. 96: “El viejo lema de los medios, de todos los medios, “informar, formar y entretener” pasó a convertirse en “entretener para vender”. Entretener, deformar y vendre si se quiere. La ola azul neoliberal nos invadió a todos y aquellos periodistas románticos que fundaban un periódico casi pasaron a la historia para devenir en grandes emporios empresariales, sujetos a las inexorables leyes del mercado y sus servidumbres. Su consigna prioritaria: trivializar, fabricar productos asequibles que rentabilicen la inversión.”

Pàg. 98: “Noticia es un hecho novedoso o atípico, que interesa a una comunidad y que se divulga, se comunica. Hay quien añade “algo que alguién está interesado en que no se dé a conocer”, aludiendo al alma imprescindible del periodismo: la crítica al poder y el servicio a la sociedad. Un hecho, no una opinión, salvo que ésta sea insólita, relevante o altamente aportativa. La noticia precisa una verificación y un contexto para explicar por qué se ha producido. Nunca el rumor es noticia, ni los “podría” que tanto proliferan.”

Pàg. 99: Telediarios de la Transición: “El hecho es la noticia, si hay un político y, lo encuentras justificado, lo citas al final del texto”. Los políticos tenían que ganarse su aparición en la televisión.

Pàg. 100: “El periodista debe incomodar, insistir, buscando la verdad. Los políticos se han acostumbrado asimismo a la insólita figura de la “rueda de prensa sin preguntas”. ¿Cómo se atreven? ¡Son servidores públicos! Se deben a la sociedad. Y sus ojos, sus oídos y su cerebro en esas comparecencias son los periodistas… que se ven obligados a asistir para tomar nota sin abrir la boca.”

Pàg. 103: “La pantalla de la vida perfecta se parece, dramáticamente, muchas veces a la de Farenheit 451, de Ray Bradbury. O a todos los resortes que afianzaban Un mundo feliz, de Aldous Huxley. Incluso al control –más sutil ahora si se quiere- de 1984, de George Orwell. En todos los casos, en toda la historia de la literatura y de la vida, un ser integrado en un sistema enfermo y corrupto se cuestiona un día si va por el camino acertado.”

Pàg. 104-ss: Intrumentos de control: 1. El lenguaje; 2. El miedo. MOLT BO.

Pàg. 110: “Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo pequeñas cosas, puede cambiar el mundo”.

7. Ignacio Escolar amb “La generación estafada”. Sobre els problemes d’una joventut que no veu ni faena ni futur, i que viurà pitjor que els seus pares, comparat amb els immensos guanys de les gran empreses, la corrupció, les mentides. Molt ben esquematitzat.

8. Carlos Martínez i Javier López Facal amb “Hay que seguir renovando el panteón”. Sobre la manca de projectes seriosos d’educació i d’investigació científica a Espanya.

9. Javier Pérez de Albéniz amb “El derecho a la cultura”. Un article molt bo on fa apologia de l’educació i la cultura com a eina de transformació social per aconseguir un món millor.

Pàg. 147: “La cultura es la mejor revolución. Seguramente por eso a los gobiernos mediocres y dictatoriales les espanta la posibilidad de un pueblo educado, culto, con preparación, con criterio. La cultura, como decía Ramón y Cajal, refina el talento y evita las mentalidades entontecidas por el desuso. Es el arma más poderosa contra la intrasigencia, los abusos, la dictadura, la marginación.”

Pàg. 151: “El mundo de la cultura no permanece ajeno a la corrupción y el clientelismo. El espíritu crítico ha dejado paso al amiguismo, al clientelismo. Al rebelde le espera la marginación; al dócil, el éxito.”

10. Lourdes Lucía amb “Algo se mueve”. Realitza una anàlisi de la situació econòmica, del mercat especulador com a centre de les decisions polítiques, i diagnostica els problemes que ens afecten d’una manera molt clara i esquemàtica. Aquests problemes són:

– els drets econòmics i socials retrocedeixen

– el planeta està en perill, els recursos són finits

– la democràcia està desprestigiada, hi ha massa hipocresia i corrupció

– la por, fomentada pel poder

– l’individualisme, la insolidaritat, l’egoisme

– els diners, la fascinació pels diners

Acaba amb un crit a la reacció, al canvi, a defendre la dignitat humana, a lluitar pel que és just.


APLICACIÓ DIDÀCTICA

  • Explicació del món actual. Crisi general d’un model de vida. Crisi econòmica de 2008. Moviment del 15M. Moviments socials. Indignació. Informació – Desinformació.
  • Paraules clares per a dir el nom de les coses.

ALTRES INFORMACIONS

1. Altres cites inspiradores:

– “La alternativa al neoliberalismo se llama conciencia” (José Saramago)

– “Hay dos tipos de economistas: los que trabajan para hacer más ricos a los ricos y los que trabajamos para hacer menos pobres a los pobres” (José Luis Sampedro)

– “Bacon decía que quien no quiere pensar es un fanático; quien no puede pensar, es un idiota; quien no osa pensar es un cobarde” (citat per Juan Torres López)

2. Webs interessants:

Altereconomia

Bloc d’Àngels Martínez i Castells

Bloc d’Alberto Garzón

Bloc de Federico Mayor Zaragoza

Bloc de Francisco Álvarez Molina

Bloc d’Ignacio Escolar

Bloc de Juan Torres López

Bloc de Rosa María Artal

Bloc de Vicenç Navarro

Democracia Real Ya

José Luis Sampedro

Rebelion

3. Documents i articles interessants:

Diccionario para entender la crisis y enfrentarse a ella. Article al diari Público.

El nuevo “sistema-mundo”, article d’Ignacio Ramonet. Un resum molt bo de la situació política i econòmica actual. Publicat originàriament a Le Monde Diplomatique.

Crímenes económicos contra la Humanidad, article d’opinió a El País.

El Roto. Article sobre el seu llibre “Imágenes para una crisis”.

Son los nuestros, article de Julio Anguita.

Paradisos fiscals, article d’Alberto Garzón a la revista digital Historia Actual.

José Luis Sampedro, vídeo gravat abans de les mobilitzacions del 15M.

José Luis Sampedro, sobre ell.

4. Llista no exhaustiva de textos de pancartes del moviment 15M

(15 de maig de 2011 i dies següents, sobretot a la Plaça de Sol de Madrid)

– No somos anti-sistema. El sistema es anti-nosotros

– Sin casa, sin curro, sin pensión, sin miedo

– No somos mendigos, practicamos el futuro

– AYER estaba indignado, HOY estoy ilusionado

– Si viene la policia, sacad las uvas y disimulad

– Pienso, luego estorbo

– Las putas insistimos: lxs políticxs no son nuestrxs hijxs

– La gallina diu que no, visca la revolució

– Rebeldes sin casa

– Soberanía popular, no a la soberanía económica

– Tu Botín, mi crisis

– Me gustas democracia, pero estás como ausente

– Somos más, pero no hemos venido

– Cerrado por revolución, disfruten las molestias

– Recortar educación = recortar libertad

– Mamá, esto es lo que me has enseñado. Gracias

– Informamos a los políticos que el pueblo declara ilegal la Junta Electoral

– Ens ho fotreu tot, menys la il·lusió

– ¿Se puede acampar varios días para ver a Hanna Montana, pero no para defender nuestros derechos?

– Estoy buscado mis derechos ¿Alguien los ha visto?

– El poder nos teme porque la revuelta ENAMORA

– Solo un beso callará mi boca

– Que nuestras conversaciones acallen las sirenas

– Bipartidismo + ley electoral injusta = Dictadura renovable cada 4 años

– Nuestros sueños no caben en sus urnas

– Aquí no hay pan para tanto chorizo

– Si Madrid salió a la calle por un mundial, ¿cómo no hacerlo por nuestro futuro?

– Yes, we camp

– La violencia no silencia las ideas

– Esto no es una crisis, es una estafa

– ¿Quien vive con sus padres hasta los 30 y más? Becario Esponja

– 50 años después aún emigramos a Alemania

– Si tu pagas su deuda, que ellos paguen tu hipoteca

– Yo ya he reflexionado, por eso estoy aquí

– El pueblo decide que nadie nos representa más… que la asamblea

– Hoy concentración, mañana revolución

– ¡¡¡Peligro!!! Gente pensando

– No hay democracia si gobiernan los mercados

– Si votas igual, te joderán igual

– No falta dinero, sobran ladrones

– Desde arriba nos mean. Los medios dicen que llueve

– La bandera de la libertad no tiene color

– Manos arriba, esto es un rescate

– Violencia es cobrar 600 €

– De Sol a Sol y tomamos la plaza de la Constitución

– Nietos en paro, abuelos trabajando

Advertisements

5 Responses to LLIBRE. “REACCIONA” de Rosa Maria Artal, coord. (2011), un crit que ajudà a crear l’esperit del 15-M

  1. Retroenllaç: TREBALL VOLUNTARI. Història del Món Contemporani. 1r de BAT. La crisi actual « HISTORIATA

  2. Retroenllaç: TEMA. L’organització política de les societats | HISTORIATA

  3. Retroenllaç: TEMA. La globalització, les cultures i les desigualtats en el món actual. Tipus de desenvolupaments | HISTORIATA

  4. Retroenllaç: TEMA. El món actual | HISTORIATA

  5. Retroenllaç: PARTICIPACIÓ. “Projecte per al Departament de Participació Ciutadana i per a fomentar i millorar la democràcia participativa a Alcoi” | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: