LLIBRE. “Yo Claudio” (1934) – “Claudio, el dios y su esposa Mesalina” (1935) de Robert Graves

Graves, Robert: Yo Claudio (1934)

Madrid, Diario El País, 2005

508 pàgines, castellà.

Graves, Robert: Claudio, el dios y su esposa Mesalina (1935)

Madrid, Diario El País, 2005

557 pàgines, castellà.

RESSENYA:

Robert von Ranke Graves (1895-1985) fou un poeta, erudit i novel·lista anglès. Durant la seva vida va escriure més de 140 obres. Des de 1929 visqué a Deià, a l’illa de Mallorca, amb algunes interrupcions, on morí el 1985. El 1934 publicà la seva obra més cèlebre, Jo, Claudi; emprant fonts clàssiques construí una complexa història de la vida de l’emperador romà Claudi, i que fou ampliada a la seqüela Claudi el déu i la seua esposa Messal·lina (1935).

Tiberi Claudi Cèsar August Germànic fou el quart emperador romà. Era membre de la família imperial dels juli-claudis. Quan era jove fou considerat un imbècil per tot el món, especialment per la seua família, la qual cosa li permeté sobreviure a les intrigues de l’època d’August, de Tiberi i a les bogeries de Calígula. Quan la guàrdia pretoriana assassinà a aquest últim van trobar a Claudi amagat darrere d’una cortina, al palau imperial, i el nomenaren emperador en contra de tots els pronòstics. Prompte es mostrà faener i responsable, i sota el seu comandament l’Imperi romà es reorganitzà administrativament, sanejà les seues finances i consolidà el seu poder. A la novel·la se’ns mostra un Claudi cultivador de la Història (destaca la seua Història dels Etruscos, avui perduda) i partidari de la República. La paradoxa serà que arribarà a ser emperador, i els seus desitjos de tornar a la República seran vistos com una excentricitat imperial més. Respecte a la seua vida familiar no es perdem cap detall, i recorrem els racons més foscos d’una família que governa sobre quasi tot el món conegut en aquells moments. Destaca la relació de Claudi amb la seua àvia Lívia, la dona d’August a la primera novel·la, i el matrimoni amb Messal·lina, símbol de promiscuïtat femenina, a la segona. Claudi encarna la figura del filòsof, de l’intel·lectual que aconsegueix el màxim poder, i que el voldrà utilitzar per a millorar el món, però que acabarà els seus dies desenganyat del món, cansat i fart de tot i de tots, amb el convenciment que ni amb tot el poder d’un emperador romà es pot canviar la naturalesa humana.

La primera novel·la comença durant el Principat d’August (27 aC-14 dC), al voltant de l’any 10 aC, l’any de naixement de Claudi, fins que el coronen emperador, l’any 41 dC. La segona novel·la arranca amb aquest fet fins poc abans de morir Claudi (54 dC).

Quan parlem de novel·la històrica és imprescindible esmentar aquestes dues obres que van fer famós al seu autor, i que des de la seua publicació ha creat una mena de canon d’aquest génere literari.

És d’eixes novel·les per a les quals no passa el temps. Està escrita amb un to col·loquial, quasi confidencial, i açò fa que es puga llegir molt fàcilment i que el lector es puga involcrar en les passions dels més diversos personatges, malgrat haver passat dos mil·lenis.

Hi ha crítiques a Graves perquè se li acusa de copiar i actualitzar el relat de Suetoni sobre aquesta època (Vides dels dotze cèsars). Robert Graves ben prompte es defensà i presentà les seues fonts.

En resum, es tracta de dos novel·les històriques que van crear escola i que van permetre divulgar la cultura clàssica entre el gran públic. No d’una manera pedant, sinó popular, senzilla i rigorosa, i apel·lant als sentiments i a l’empatia, tot açò enmig de l’escenari més grandiós possible de l’imaginari col·lectiu, la Roma imperal.

APLICACIÓ DIDÀCTICA:

Història de Roma. La República. L’Imperi. La dinastia Júlio-Clàudia. Novel·la històrica.

Anuncis

One Response to LLIBRE. “Yo Claudio” (1934) – “Claudio, el dios y su esposa Mesalina” (1935) de Robert Graves

  1. Retroenllaç: TEMA. Història de Roma: monarquia, república i imperi | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: